La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha afirmat que la violència contra les dones en política vulnera les lleis catalanes. Els atacs contra la figura de les dones que exerceixen la política a Catalunya vulnera l’article 5.7 de la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, el qual “reconeix la violència masclista que es produeix en espais de la vida pública i política, com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació o les xarxes socials”. Aquest reconeixement és pioner en la legislació comparada europea, i recull així les recomanacions realitzades per diverses resolucions de les Nacions Unides, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el Parlament Europeu o la Unió Interparlamentària.

La violència contra les dones en política es distingeix de la violència política que també poden patir els homes en dos aspectes clau. D’una banda, els atacs són motivats pel gènere, és a dir, les dones són atacades en tant que dones. D’altra banda, adopten formes específiques com ara comentaris i insults masclistes o misògins que tenen l’efecte d’humiliar o degradar les dones, promoure la seva cosificació i fins i tot difondre amenaces de violació. “A més de produir sentiments d’humiliació, d’impotència, de tristesa, d’inseguretat i de desorientació, amb les corresponents conseqüències sobre la salut i el benestar personals (ansietat, dificultats de concentració o insomni), la violència política contra les dones afecta la seva capacitat de treballar per la feina que els ha estat encomanada a les urnes, en l’administració pública o en les seves organitzacions.”, ha explicat la consellera Verge.

Aquests fets no són nous, la diagnosi del Pla d’Igualtat de Gènere del Parlament de Catalunya mostra unes diferències de gènere molt clares d’aquest tipus de violència masclista, que sovint s’expressa a les xarxes socials. Tres quartes parts de les diputades (en comparació a una tercera part dels diputats) han patit comentaris irrespectuosos amb connotació sexual o conductes d’assetjament, i el 28% de les diputades també han rebut amenaces de violació. Quan el gènere intersecciona amb altres marques d’identitat, com pot ser l’encreuament del fet de ser dona amb l’origen o l’orientació sexual, els insults i els assetjament a les xarxes socials es multipliquen.  I com subratlla la consellera, “la violència contra les dones en la política suposa una limitació dels drets de participació política que impedeix que les dones contribueixin en igualtat de condicions als debats i a les decisions o que desenvolupin la feina que els ha estat encomanada a les urnes, i que pot acabar provocant que abandonin l’activitat política.”

A més, ha afegit Verge, “aquest tipus de violència, l'exerceixi qui l’exerceixi, comunica al conjunt de la societat que les dones no són benvingudes a participar en la vida pública i perpetua els imaginaris heteropatriarcals que l’espai de les dones és el privat.” Tal com ha conclòs la consellera, “la violència contra les dones en la vida política no es pot assumir, doncs, com el cost o el preu de fer política per a les dones”, sinó com una realitat que el Govern, mitjançant la conselleria d’Igualtat i Feminismes, vol erradicar.

Per aquests motius, la conselleria d’Igualtat i Feminismes, s’ha posat en contacte amb les diputades que han patit atacs masclistes a les xarxes socials amb l’objectiu de posar a la seva disposició l’assessorament jurídic dels serveis d’intervenció especialitzada de les violències masclistes (SIE) i de l’Institut Català de les Dones (ICD) per interposar una denúncia, a l’empara de la Llei 17/2020 i de la Llei 19/2020. La Secretària de Feminismes, Montse Pineda Lorenzo, destaca que, “en el marc del desplegament de la Llei 17/2020 i del treball interdepartamental del Govern, la conselleria implementarà eines per a l’abordatge específic de les violències digitals”. Per la seva banda, la Secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona, apunta que “el desplegament de la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, permetrà comptar amb mecanismes per sancionar els comportaments i expressions misògins i racistes”.