• El document, que constitueix el pla estratègic de la legislatura, inclou més de 1.500 mesures, de les quals 300 es consideren estratègiques pel seu potencial transformador
• La transformació democràtica es fixa com a principals objectius la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat mitjançant l’impuls del procés de negociació; desplegar una administració eficient i professional al servei de les persones; garantir un model de seguretat que vetlla per drets i llibertats i garantir la presència, la influència i el compromís de Catalunya al món
• Assolir la transformació social passa per reforçar i ampliar l’estat del benestar (educació, salut, cures i protecció social) i l’accés al treball digne, a l’habitatge, a la prosperitat econòmica i a la cultura, impulsant la llengua catalana en tots els àmbits de la societat
• En l’àmbit de la transformació verda, es desplegaran polítiques territorials i energètiques que alineïn Catalunya amb la lluita global contra el canvi climàtic i el respecte per la biodiversitat, i que la vertebrin amb infraestructures que evitin el despoblament rural i la desigualtat urbana
• La transformació feminista implica situar la igualtat al centre de l’acció política per tal d’erradicar totes les desigualtats, discriminacions i violències. S’implementaran polítiques públiques, transversals i amb implicació a tots els departaments que transformin la societat i facin que totes les persones puguin viure en plenitud i sense discriminacions

El Govern ha aprovat avui el Pla de Govern de la XIV legislatura, que té com a objectius de la seva acció política l’assoliment de les transformacions democràtica, social, verda i feminista i, alhora, avançar cap a la resolució del conflicte polític amb l’Estat per fer de Catalunya un subjecte polític reconegut internacionalment. Així ho va anunciar el president Pere Aragonès durant el debat d’investidura.

El Pla de Govern és el principal instrument de planificació d’un executiu i recull els objectius i les actuacions prioritàries que s’impulsaran en tots els àmbits d’acció dels diferents departaments al llarg de tota la legislatura. En aquest cas, el pla vol donar resposta a les necessitats de la ciutadania i no a una estructura governamental. Així, a partir de cinc eixos i de diferents objectius sectorials, totes les accions tenen per finalitat aconseguir impulsar les quatre transformacions abans esmentades, que esdevenen els grans objectius d’aquest Govern.

A més, a partir de l’aprovació del Pla, es configurarà un sistema de seguiment de les mesures acordades, que tindrà en compte el progrés en les actuacions prèvies i la compleció dels objectius fixats. D’aquesta manera, s’anirà oferint una visió actualitzada del grau d’execució del Pla de Govern i dels resultats obtinguts per l’acció governamental.  Per assolir aquestes quatre transformacions, el Pla s’estructura en cinc eixos:

1. Per un país just, amb bon govern i referent democràtic al món.
2. Per un país de drets, d’igualtat d'oportunitats i de benestar.
3. Per un país basat en una economia del coneixement, digital i emprenedora.
4. Per un país verd, equilibrat i connectat.
5. Per un país feminista fonamentat en la garantia dels drets humans.

Aquestes són les línies mestres de la XIV legislatura, unes línies que han de marcar l’actuació de tots els departaments de la Generalitat de manera coordinada, transversal i alineada amb els objectius que el Govern estableixi, i també amb els disset Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per les Nacions Unides en el marc de l’Agenda 2030.

EIX 1: Per un país just, amb bon govern i referent democràtic al món

El primer dels eixos es fixa com a objectius principals la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol mitjançant l’impuls del procés de negociació segons els estàndards democràtics internacionals i articulat a través d’una Mesa de negociació política entre governs. En aquest procés, la proposta del Govern en nom de Catalunya és la fi de la repressió i l’exercici del dret a l’autodeterminació amb un referèndum.

En aquest eix es plasmen els principis ètics i les bones pràctiques d’un bon govern i la transparència d’un govern obert. Per això es preveu desplegar una administració eficient i professional al servei de les persones; promoure la mediació i els procediments alternatius de resolució de conflictes; avançar cap a una Administració de justícia pròxima al ciutadà; treballar per la reinserció de les persones amb mesures d’execució penal; garantir un model de seguretat que vetlli per drets i llibertats, especialment en situacions de màxima vulnerabilitat, i assolir els objectius europeus de reduir a la meitat el nombre de víctimes mortals d’accidents de trànsit el 2030.

És necessari explicar que aquest Govern dedica també esforç, talent i recursos a la política exterior. L’acció exterior és una competència que forma part de l’estricta normalitat democràtica d’un país. És una política de país bidireccional que reverteix en benefici de tota la ciutadania.  En un context de pandèmia i de crisi econòmica i social, la presència internacional de Catalunya és irrenunciable. Els tres conceptes que guiaran l’acció exterior del Govern aquesta legislatura són la presència, la influència i el compromís. La cooperació al desenvolupament continuarà sent-ne una peça clau. També la Catalunya exterior és una prioritat per al Govern. 

EIX 2. Per un país de drets, d’igualtat d'oportunitats i de benestar

Per aconseguir un país de drets, d’igualtat d’oportunitats i de benestar, s’ha de parlar d’un model fort d’escola catalana, d’uns serveis socials i d’una sanitat pública que impulsi la cohesió social, redueixi desigualtats i generi valor, i també de la necessitat urgent de garantir l’accés i la permanència a l’habitatge a totes aquelles persones que estan patint fa massa temps no tenir un habitatge en condicions. Per això, el Pla de Govern se centra a enfortir els serveis socials posant les persones posant les persones al centre de les polítiques, especialment a aquelles amb necessitats complexes o aquelles amb situacions de dependència o vulnerabilitat.

Recuperació i transformació del sistema sanitari després de la pandèmia

En el camp sanitari, aquesta legislatura està condicionada pels efectes de la pandèmia i seran necessàries accions de recuperació i transformació del sistema sanitari que han de tenir en compte dos grans actors: d’una banda la ciutadania (les persones, la comunitat) i, de l’altra, els professionals.

Partint d’aquesta perspectiva, es determinen els grans àmbits d’intervenció i prioritats: la salut mental com una prioritat ineludible; el benestar emocional i la salut comunitària; l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària; la cerca d’un sistema de salut de qualitat amb xarxa territorial; l’adequació de la salut pública a les necessitats del segle XXI; la ciutadania; els professionals; la perspectiva de gènere en el sistema o els sistemes de salut; la innovació per transformar; un sistema sanitari sostenible i responsable amb el medi ambient i, per últim, uns recursos per aconseguir més cohesió social, reduir desigualtats i generar valor. Cal elaborar i desplegar el nou pla de Salut 2021-2025 orientat a dos grans reptes: tenir una visió àmplia de la salut i avançar en la transformació del sistema sanitari.

D’acord amb aquestes prioritats, es defineixen els objectius principals en matèria de salut, entre els quals destaquen:

• Enfortir l’atenció primària i comunitària: amb la posada en marxa d’un Programa de benestar emocional i salut comunitària; amb la incorporació de 150 professionals d’intervenció comunitària als equips d’atenció primària, i amb el desplegament d’un Pla d’inversions sanitàries en infraestructures i equipaments i renovació tecnològica a l’atenció primària, l’atenció hospitalària i l’atenció sociosanitària.
• Prioritzar l’atenció a la salut mental: amb un increment del pressupost de 80 milions d’euros i l’aplicació del Pla de prevenció del suïcidi 2021-2025.
• Adequar la Salut Pública a les necessitats del segle XXI: buscant estratègies de salut en totes les polítiques del Govern. Es preveu doblar el pressupost de salut pública durant la legislatura, redefinir i desplegar de manera efectiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya i impulsar la intel·ligència epidemiològica, entre d’altres accions. Tot això, a banda de continuar donant resposta a les necessitats derivades de la pandèmia.

Avançar cap a la gratuïtat del 0-3 i en la transformació del sistema educatiu

Aquest Govern treballa per enfortir el model d’escola catalana, potenciar l’educació inclusiva i la igualtat en l’alumnat, impulsar el model de formació professional  i avançar cap a la gratuïtat del 0-3 anys.

El Govern vol avançar cap a la gratuïtat progressiva de l’educació en la primera etapa dels ensenyaments, entre els 0 i els 3 anys. Per això plantejarà diferents línies de subvenció i finançament que compensin les aportacions de les famílies, amb especial atenció a aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat o pobresa.

L’equitat educativa i la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat és un altre dels aspectes centrals en matèria d’educació. Es continuarà amb el desplegament i impuls del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, incorporant aquesta perspectiva a tots els programes del Departament. També s’aplicarà el Pla d’Educació Digital de Catalunya a través de diferents accions.

Un altre dels objectius assenyalats és enfortir el model lingüístic del sistema educatiu i incrementar l’ús del català i de l’occità a l’Aran com a llengua vehicular de referència.

El benestar emocional de l’alumnat serà un altre dels eixos prioritaris. S’ampliarà el Programa Salut i Escola per potenciar l’acompanyament emocional de l’alumnat, amb especial atenció a l’adolescència. D’aquesta manera, s’incrementarà la formació dels professionals educatius en l’àmbit de la salut mental. En el marc de l’educació inclusiva, es posarà en marxa una taula amb la participació d’entitats i col·lectius que farà seguiment de la implementació del decret d’escola inclusiva.

La formació professional serà un objectiu prioritari del nou Pla de Govern. L’objectiu és fomentar, promocionar i adaptar la formació professional pública amb inversió i augment d’oferta de places. Es farà a partir del diàleg i la concertació pel tal d’adaptar-se a les necessitats a nivell territorial i sectorial. També s’aprovarà el II Pla d’avaluació i acreditació de competències professionals, que permet a les persones que el duguin a terme acreditar les competències professionals adquirides per mitjà de l’experiència laboral, en activitats socials o per vies no formals o informals de formació.

Enfortir el sistema de serveis socials

El Govern treballa per millorar el dia de les persones i això passa per donar una importància cabdal als drets socials. Els serveis socials han de ser el quart pilar de l’estat del benestar i cal avançar cap a un sistema universal, centrat en la persona i la seva interacció familiar i comunitària, mitjançant el desplegament del Pla Estratègic de Serveis Socials.

Amb la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, es garantirà l’atenció integrada a les persones grans, amb discapacitat, amb problemàtica social derivada de salut mental i, en general, a totes les persones amb necessitats complexes. És per això que es crearà l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, participada pels departaments de Drets Socials i de Salut, i  s’incrementarà el desplegament de l’atenció domiciliària integrada social i sanitària.

Totes les persones han de desenvolupar el seu projecte vital amb igualtat d’oportunitats en el seu entorn i es reforçarà el sistema  d’atenció a les persones en situació de dependència. Es prendran altres mesures com:

• Ampliar i enfortir les polítiques adreçades a les persones i famílies en situació de major vulnerabilitat per reduir la pobresa, especialment la infantil, l'exclusió social i les desigualtats.
• Garantir l’accés als subministraments bàsics de la llar a les persones i famílies en situació d’exclusió social o en risc d’estar-ho.
• Aprovar i desplegar l’Estratègia Integral d’Abordatge del Sensellarisme.
• Impulsar les polítiques de suport a les famílies i de prevenció, protecció i participació de la infància i l’adolescència, amb continuïtat en l’etapa de la joventut i redefinint les polítiques d’emancipació.
• Combatre la pobresa infantil en el marc de l’Estratègia Catalana per a l’erradicació de la pobresa.
• Desplegar a tot Catalunya la unitat integrada d’abordatge dels abusos sexuals a infants.
• Aprovar i desplegar el Pla Nacional de Joventut 2022-2023, amb propostes transversals en l’àmbit de l’habitatge, l’ocupació i l’educació i la posterior reforma de la llei de polítiques de joventut.

Polítiques d’habitatge

Les polítiques d’habitatge que permetin garantir-ne l’accés i la permanència a les persones més vulnerables són una necessitat urgent i inajornable per al Govern. La concreció d’aquestes polítiques passa per modificar el protocol de llançaments judicials a través de la coordinació dels departaments de la Generalitat, els Serveis Socials Bàsics de les administracions locals, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i  el Consell de l’Advocacia Catalana i el Consell de Col·legis i Procuradors dels Tribunals de Catalunya.

També passa per l’establiment i gestió dels programes socials d’habitatge de la Generalitat per a les persones que necessiten ajut per al pagament de l’habitatge o que estan en situació de risc d’exclusió residencial, amb nous mecanismes d’intermediació i línies d’ajut i suport en casos de desnonament a famílies amb vulnerabilitat acreditada, mitjançant, entre altres, del Programa Reallotgem. Paral·lelament, s’estan habilitant instruments per protegir els drets dels llogaters i dels propietaris davant l’ocupació il·legal d’habitatges.

Cal augmentar el parc públic d’habitatge i fomentar la promoció d’habitatge assequible i social, l’habitatge per a l’emancipació dels joves, la gent gran i polítiques per evitar el despoblament.  El Govern augmentarà el pressupost de polítiques d’habitatge fins als 1.000 milions d’euros anuals.

Altres mesures en matèria d’habitatge:

• Dotar de línies de finançament i ajuts per a la promoció de lloguer social i assequible des de la iniciativa pública.
• Augmentar el parc d’habitatge de lloguer social, amb preeminència del de titularitat pública, amb un mínim de 5.000 habitatges a l’any, mitjançant diverses mesures com: 
  
  • Reforçar el tanteig i retracte per aconseguir un mínim de 500 habitatges a l'any. Recuperar el 100% dels 3.000 habitatges que la SAREB té a Catalunya i habitatges en propietat de les entitats financeres.
  • Promoure un programa específic de promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al costat de les polítiques d’habitatge públic com a generador d’un nou model de política d’habitatge a Catalunya que eviti l’especulació en relació amb aquest dret bàsic.
  • Establir mesures contra el despoblament rural mitjançant el foment de la promoció d’habitatge de lloguer assequible i social i el suport a la rehabilitació d’habitatges buits.

Cal millorar la qualitat i les condicions dels habitatges amb una inversió de 810 milions d’euros en els propers anys, fent atenció als projectes que comportin una millora en l’eficiència energètica, la implantació d’energies renovables i la qualitat de vida.

Garantir l’accés lliure i universal a la cultura ha de ser un dret bàsic inalienable

Dins l’eix d’igualtat d’oportunitats i de benestar, l’accés lliure i universal a la cultura ha de ser un dret bàsic inalienable. El Govern ja treballa per crear un sistema cultural de referència, amb l’assoliment del 2% del pressupost cultural, la Llei de Drets Culturals i una aposta per la Mancomunitat cultural.

En matèria audiovisual, el Hub Audiovisual serà un equipament de recerca i producció per als sectors audiovisuals i de continguts digitals, atractiu tant per a projectes internacionals com de proximitat.

Pel que fa a la llengua, el Pacte Nacional per la Llengua és un acord suprapartidista per tornar a garantir la normalització del català. Entre les accions que el Departament té previst dur a terme en l’àmbit de la Política Lingüística, es reactivarà la Comissió Tècnica de Política Lingüística, la funció de la qual és garantir que tots els departaments apliquen la normativa lingüística del Govern i promoure la llengua en tots els àmbits. També es treballarà per potenciar el foment de l’aranès.

EIX 3: Per un país basat en una economia del coneixement, digital i emprenedora

El Govern treballarà per garantir un territori connectat que garanteixi l’accés digital a tothom, per fer de Catalunya una nació digital que garanteixi els drets digitals de la ciutadana i consolidi una administració cibersegura. Per això, s’implementarà el Pla estratègic d’infraestructures digitals de la Generalitat de Catalunya, que permetrà accelerar l’arribada a tot el territori de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública i desenvolupar un Pla per superar la bretxa digital, per tal d’avançar en el desenvolupament social i econòmic del país i la plena igualtat d’oportunitats. També es promourà l'arribada de sistemes de cable submarí per garantir la connectivitat internacional d'alta capacitat a Catalunya i s’implementarà el projecte AINA per garantir que la ciutadania pugui participar en català en el món digital.

El Govern té, a curt termini, l’objectiu de recuperar l’activitat econòmica i els llocs de treball destruïts per la crisi de la Covid-19. Però el principal repte és transformar el model productiu per fer-lo més resilient i adaptart-lo a les noves realitats.

Les accions del Govern en l’àmbit d’empresa i treball també inclouen:

• Aprovar un nou Pacte Nacional per a la Indústria de Catalunya que possibiliti fer un salt endavant significatiu en competitivitat i permeti al sector industrial fer front als grans reptes de la sostenibilitat, la igualtat de gènere i la digitalització. Un Pacte que prioritzi projectes tractors i arrossegadors, amb l’objectiu de reindustrialitzar el país.
• Actualitzar el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya mitjançant el Pla Catalunya ReStart Turisme per a la reactivació de les empreses del sector turístic, amb l’objectiu de recuperar nivells d’activitat similars als de l’estiu de 2019.

L’economia social és un altre dels grans eixos. Per això és treballa en l’aprovació de la Llei d'economia social i solidària de Catalunya i en la creació d'un fons de reconversió industrial i de foment del cooperativisme

Pel que fa a l’àmbit del treball, s’impulsarà un pla de xoc en polítiques actives d’ocupació, centrat especialment en els col·lectius amb més dificultats d’accedir al món laboral i a reforçar la Inspecció de Treball de Catalunya.

Dins d’aquest mateix eix, i seguint en l’àmbit econòmic, el Pla de Govern es fixa com a objectiu assegurar la sostenibilitat a mitjà i llarg termini de les finances públiques; desenvolupar projectes de transformació i recuperació de l’economia a través dels fons europeus i una banca pública, lluitar contra el frau fiscal i apostar per una fiscalitat verda i social. Algunes de les accions més emblemàtiques son iniciar tan aviat com sigui factible les emissions de bons en el mercat, preferentment bons verds, i aprovar una llei catalana de contractació pública.

Pel que fa a l’àmbit universitari, es potenciarà la innovació i la transferència de coneixement per situar Catalunya al nivell dels països més avançats, impulsant la vertebració del país a través de la recerca.

La Llei de la ciència de Catalunya permetrà definir i consolidar el model català del sistema de recerca, desenvolupament i investigació, i promoure la internacionalització del sistema de coneixement de Catalunya

Caldrà arribar al 2,12% del PIB en el sistema de recerca a finals de la legislatura (0,75% de finançament públic), i també evitar la discriminació de les dones, les barreres d’accés i els sostres de vidre en tots els àmbits de la universitat i la recerca.

EIX 4. Per un país verd, equilibrat i connectat

Catalunya ha de ser un país connectat i descarbonitzat, configurat per un sistema de pobles i ciutats intel·ligents que ordenin el seu territori de forma sostenible i equilibrada, on totes les tasques a realitzar en aquest àmbit, s’han d’escometre al costat del món local i dels ajuntaments, atès que coneixen de primera mà els reptes econòmics, mediambientals i socials del país. Caldrà, doncs, establir sinergies amb les entitats locals per, des de la diversitat territorial, treballar tots i totes plegats per tenir un país connectat, ordenat, cohesionat.

El Govern alinearà les polítiques energètiques amb les de preservació del medi natural, fent èmfasi en la transició a les energies renovables per assolir el 100% de renovables al 2050. També impulsarà la mobilitat col·lectiva, compartida, connectada i descarbonitzada, i ampliarà la xarxa de transport públic de tots els operadors ferroviaris per aconseguir un augment de les freqüències. Amb l’objectiu de millorar la mobilitat a casa nostra sense perdre de vista les exigències mediambientals, el Govern impulsarà la posada en marxa de serveis regionals ferroviaris d’Alta Velocitat entre Catalunya i Occitània i serveis que uneixin les capitals catalanes i els aeroports de Girona-Vilobí, Barcelona-El Prat i Reus, aprofitant les noves estacions d’Alta Velocitat.

Altres mesures destacades en matèria de mobilitat són:

• Completar el traspàs de Rodalies i gestionar-les segons el model de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
• Descarbonitzar la mobilitat amb la promoció de la mobilitat col·lectiva i compartida amb unió de les línies del Vallès i Llobregat de FGC; l’ampliació del metro metropolità; la posada en servei del tren tramvia entre Cambrils i Vila-Seca i la seva prolongació fins a Tarragona i Reus; l’ampliació de les línies de la xarxa de Bus Exprés interurbà i l’impuls de la nova xarxa de busos ràpids de Catalunya.
• Treballar per assolir el govern de totes les infraestructures a Catalunya amb el traspàs de la gestió de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, de l’Aeroport de Girona-Costa Brava i de l’Aeroport de Reus , el conjunt de totes les infraestructures viàries, ferroviàries i del Port de Barcelona i Tarragona.
• Impulsar un model de finançament de les vies d’alta capacitat com alternativa als peatges, en el marc del model que proposa la Unió Europea i harmonitzat amb el model aplicat al conjunt de l’Estat.
• Desplegar la T-Mobilitat.CAT i assolir la integració tarifària del conjunt del sistema de transports de Catalunya.

En l’àmbit de l’energia, cal destacar la creació d’una energètica pública, és a dir, la participació en la propietat de noves plantes de generació renovable, i ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables. S’implementarà l’economia verda com a palanca per a l’acció climàtica. Totes aquestes mesures han de garantir la conservació de la biodiversitat, amb l’aprovació de la nova llei, i també el medi natural

S’aprovarà i impulsarà el pla de conservació i recuperació integral del Delta del Llobregat per donar compliment a la carta d’emplaçament europea, augmentant la seva protecció.

El Pla de Govern també inclou mesures concretes per gestionar l'aigua tenint en compte les previsions de la seva disponibilitat futura, amb criteris específics per a les conques catalanes:

• Completar la xarxa de sanejament dels nuclis més petits mitjançant sistemes sostenibles i adequats a cada territori, concretant la solució de mutu acord amb administracions locals.
• Impulsar l’obtenció d’Aigua Pública, creant el marc normatiu que faciliti la remunicipalització de serveis públics.
• Desenvolupar un full de ruta per crear un Pacte Nacional de l'Aigua amb tots els actors implicats en la gestió del cicle integral de l'aigua.

A banda de la gestió sostenible de l’aigua, el Govern treballarà també per fomentar l’economia circular per arribar al residu zero. Ja s’està treballant en la redacció de la Llei de prevenció i gestió de residus i ús eficient dels recursos amb l’objectiu d’assolir el residu zero i la neutralitat en l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, així com en l’elaboració i aprovació del Pla Nacional per a l’erradicació de l’amiant.

Així mateix, un altre dels objectius d’aquest àmbit és reforçar l’agenda rural per al desenvolupament del món rural i fixar l'agenda marítima com a marc per al desenvolupament i aplicació de la Política Marítima Integrada a Catalunya.             

Finalment, el Govern es marca com a objectiu aprovar durant la primera meitat de la legislatura el Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya. D’aquesta manera, es vol afrontar el repte agroalimentari del país orientat a la sobirania alimentària i al reforç del sector.

 

EIX 5. Per un país feminista fomentat en la garantia dels drets humans

Per assolir un país feminista fonamentat en la garantia dels drets humans cal dotar el país de les eines més possibles per fer-ho possible.

Aquest Govern vetllarà pel reconeixement i respecte de la diferència i per garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació en tots els àmbits. Per això promou polítiques de garantia dels drets humans de totes les persones que viuen a Catalunya. Garanteix la llibertat religiosa i de consciència i reforça les polítiques de memòria, les conviccions democràtiques i la lluita contra el feixisme i la intolerància. Algunes de les mesures que es prendran seran:

• Elaborar un avantprojecte de llei de modificació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes.
• Garantir la incorporació de la perspectiva de gènere i interseccional en totes les polítiques i els plans de recuperació i de rescat social.
• Reforçar les polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral amb programes d’acompanyament i plans d’ocupació específics i amb l’elaboració d’una estratègia nacional per la corresponsabilitat, la revalorització de les cures i la reorganització dels usos del temps.

La violència contra les dones

La violència contra les dones és un instrument d’intimidació constant del patriarcat que suposa una greu violació dels drets humans. La seva erradicació constitueix per a aquest Govern una qüestió política de primer ordre.

En aquest sentit, el Govern reforçarà els serveis de la xarxa d’atenció i recuperació integral a les dones en situació de violència masclista, alhora que es desenvoluparan eines específiques per a l’abordatge de les violències contra les dones en tots els àmbits.

La transversalitat de la perspectiva de gènere en l’acció de Govern

La transversalitat de la perspectiva de gènere en l’acció de Govern, és a dir, l'impuls, la coordinació, el codisseny o l'acompanyament en l'elaboració i la implementació de les polítiques d'igualtat en tots els departaments, ja és una realitat amb mesures com:

• L’equitat menstrual emmarcada en un estratègia nacional de drets sexuals i reproductius.
• El desenvolupament de la coeducació en el conjunt del sistema educatiu, incloent l’educació afectivosexual.

Per fer front a les situacions de discriminació que intolerablement encara es produeixen als carrers de casa nostra, aquest Govern impulsarà una sèrie de mesures que permeten desplegar amb tota la seva força la tan necessària llei d’igualtat de tracte i no discriminació aprovada l’any passat i donar protecció administrativa a les víctimes:    

• Aprovar el reglament sancionador antidiscriminatori d’aquesta llei i posar en marxa l’Oficina per la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació.
• Redactar l’Avantprojecte de llei contra el racisme, el Pacte Nacional per la Interculturalitat i per la Vida Digna Compartida i el Programa Català de Refugi.

Els ciutadans de Catalunya han de saber que hi haurà un pla específic d’Igualtat de tracte i no discriminació així com un pla contra el racisme, l’antigitanisme, la  islamofòbia i  la xenofòbia. Unes xacres que no poden tenir cabuda en el nostre país. El Govern perseguirà, denunciarà i castigarà qualsevol tipus de discriminació.

Per aprofundir en la garantia dels drets de les persones LGTBI+:

• Es reforçarà la Xarxa SAI LGBTI amb personal especialitzat.
• S’elaborarà l’Avantprojecte de llei Trans* per tal que el dret a la lliure autodeterminació de gènere sigui efectiva en tots els àmbits.

Fent dels drets humans un pilar bàsic d’aquest Govern:

• S’implementarà un model d’intervenció integral centrat en la víctima davant els delictes d’odi i les discriminacions.
• Es combatran les expressions i pràctiques d’odi a través de la lluita contra les notícies falses i els estigmes envers determinats grups socials i col·lectius.
• Es desenvoluparan accions de suport i acompanyament a les entitats que treballen en la defensa dels drets humans a Catalunya, incloent la defensa dels drets civils i polítics.