- El Departament de Recerca i Universitats desplegarà les accions de govern per potenciar la recerca, la innovació i la transferència de coneixement
- Un altre dels objectius és enfortir i modernitzar el sistema universitari català, garantint-ne un finançament sòlid, l’equitat en l’accés i la retenció de talent
- El pla estableix mesures per avançar cap a la igualtat de gènere efectiva en l’àmbit del coneixement
El Departament de Recerca i Universitats liderarà les actuacions per avançar cap als objectius en matèria de coneixement recollits al Pla de Govern per a la present legislatura, que identifica el progrés cap a una economia basada en el coneixement com un dels cinc grans eixos d’impuls de l’acció transversal dels diferents departaments.
El document aprovat aquesta setmana pel Consell Executiu, que representa el principal instrument de planificació del Govern i en recull les actuacions prioritàries en tots els àmbits, aposta per potenciar la innovació i la transferència de coneixement. També es pretén enfortir el sistema universitari dotant-lo d’un finançament sòlid i consolidar el model català de recerca. Aquestes actuacions estan alineades amb les conclusions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), així com amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El Pla de Govern de la XIV legislatura també estableix l’objectiu d’arribar al percentatge del 2,12% del PIB destinat a R+D+I, així com el d’evitar la discriminació de les dones en tots els àmbits de la universitat i la recerca.
Universitats sòlides i amb equitat
L’enfortiment i la modernització del sistema universitari català queda fixat com a objectiu fonamental del Pla de Govern. Aquest compromís passa en gran part per la implementació del PN@SC i l’establiment d’un finançament sòlid que representi una despesa pública del 0,58% del PIB en el marge de 5 anys per al sistema universitari (passant de 880 MEUR l’any 2018 a 1.300 MEUR per a 2024).
De forma complementària, el Departament de Recerca i Universitats també serà l’encarregat de liderar les actuacions per garantir l’equitat en l’accés a l’educació superior. Això inclou entre d’altres mesures l’equiparació dels preus del grau a l’escala més baixa per suprimir el biaix econòmic en la tria dels estudis; l’impuls de les beques i les beques salari, i el blindatge de la rebaixa del 30% dels preus públics. També es contempla igualar els preus de graus i màsters i la simplificació dels processos de concessió de beques i ajuts.
El Pla de Govern incideix en el disseny d’un nou model d’educació superior que impulsi la formació dual, la innovació docent, els graus professionalitzadors i la formació contínua i ocupacional. També s’hi recull el foment del relleu generacional tot promovent l’estabilitat laboral del personal docent i investigador, així com la continuïtat de programes ja consolidats com el Pla Serra Húnter de contractació de PDI amb estàndards internacionals o el Pla STEMcat d’incentiu de vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques.
Més recerca, innovació i transferència
El segon gran pol de polítiques sobre coneixement recollides al Pla de Govern i sota la direcció del Departament de Recerca i Universitats es proposa potenciar la recerca, la innovació i la transferència de coneixement per situar Catalunya en els estàndards dels països més avançats. La gran fita legislativa en aquest àmbit també es deriva del PN@SC, l’acord marc per a les polítiques de coneixement del país, i serà l’aprovació de la Llei de la ciència de Catalunya. La futura norma consolidarà el model català de sistema d'R+D+I amb l’objectiu que esdevingui eix de vertebració del país, configurant el marc d’ordenació del sistema català de recerca per tal d’afermar Catalunya com a pol científic de referència internacional i per reconèixer la importància de la recerca i la innovació com a garantia de competitivitat i progrés pel país.
En la línia del que s’estableix al PN@SC, l’objectiu a final de legislatura és elevar fins al 2,12% el percentatge del PIB corresponent a R+D+I, un 0,75% del qual provinent de finançament públic. Això passarà, per exemple, per seguir millorant les grans infraestructures cientificotècniques, amb fites com ara la posada en marxa del sincrotró de quarta generació Alba II, el desplegament del supercompurador Mare Nostrum 5 liderat des del Barcelona Supercomputing Center o la creació del consorci Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).
També s’hi contemplen altres mesures com ara:
- Consolidar el mapa d’infraestructures cientificotècniques. Es donarà continuïtat a la convocatòria de projectes cooperatius per a plataformes i equipaments científics, al cofinançament dels equipaments de les infraestructures cientificotècniques singulars (ICTS) i a la convocatòria de projectes singulars.
- Incrementar en 2 MEUR el finançament anual dels grups de recerca (convocatòria SGR 2022-2024).
- Augmentar fins a 20 noves places el Programa ICREA i oferir 30 ajuts ICREA Acadèmia anuals.
- Ampliar el Pla dels Doctorats Industrials i donar continuïtat als ajuts Beatriu de Pinós a la contractació de personal investigador postdoctoral i al programa Indústria del Coneixement de foment de la transferència entre el sistema de recerca i el sector productiu.
Igualtat de gènere i foment de l’acció exterior
La prioritat de Govern tranversal de garantir la igualtat efectiva de gènere es concreta en l’àmbit del coneixement en l’objectiu d’evitar la discriminació, les barreres d’accés i els sostres de vidre que pateixen les dones a les universitats i als centres de recerca. Amb aquesta finalitat, el Pla de Govern fixa la necessitat de donar impuls i fer seguiment de la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència i la recerca.
Altres mesures per avançar cap a la plena igualtat de gènere en el món del coneixement són la creació d’una guia de bones pràctiques per a la paritat en els òrgans col·legiats del sistema universitari català i l’establiment de paràmetres comuns per als plans d’igualtat i dels protocols de les universitats.
En el camp de l’acció exterior de Catalunya, el document reflecteix la voluntat de consolidar l’atracció de talent internacional del país, seguint l’exemple del model de territoris que són referents en coneixement. L’Executiu també es proposa donar continuïtat al suport a la internacionalització de les institucions i de la societat civil catalana per seguir exercint com a pol de pensament internacional mitjançant el suport del Govern als agents del sistema de coneixement.
El document també advoca per reforçar el posicionament de Barcelona i Catalunya com a hub del sud d’Europa en termes d'atracció d'inversió estrangera i com a pol d'innovació i emprenedoria, emmarcat en l’objectiu d’estrènyer lligams amb la Unió Europea i el conjunt de la Mediterrània.