• Aprovat l’avanç del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, la continuació del Pla de protecció de la Costa Brava per a la resta de la zona litoral de Catalunya

• Per als 41 municipis afectats es donaran criteris d’integració paisatgística que hauran de complir les noves edificacions aïllades que s’hi construeixin a partir d’ara

• En 30 dels municipis, a més, es revisaran 335 àmbits concrets, amb un potencial per a 110.000 nous habitatges, i es decidirà si es mantenen com estan, si es modifiquen alguns paràmetres o si s’hi impedeix qualsevol edificació

• El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, recorda que aquest nou Pla “forma part de la tasca de revisió que està fent el Govern del planejament urbanístic vigent a tot Catalunya amb criteris de sostenibilitat”

El Govern revisarà el planejament de 41 municipis del litoral català, situats entre Malgrat de Mar i Alcanar, per identificar tots aquells àmbits on encara s’hi podria construir i revisar-los amb criteris moderns de sostenibilitat. Forma part de l’objectiu estratègic del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori per afavorir una ordenació sostenible de Catalunya, amb menys consum de sòl, pobles i ciutats més compactes i amb varietat d’usos, que afavoreixin la connectivitat.

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, explica que “el nou Pla forma part de la tasca de revisió que està fent el Govern del planejament urbanístic vigent a tot Catalunya amb criteris de sostenibilitat”.

Amb aquesta revisió, es vol evitar que es reprodueixi un model d’urbanitzacions aïllades, lluny dels nuclis urbans, amb dificultats per fer-hi arribar serveis per la seva baixa densitat, gran consum de sòl, fort impacte en el paisatge, vulnerable davant del canvi climàtic i amb gran dependència del vehicle privat. Segons Serra, “aquest model encara seria possible perquè molts municipis no tenen el seu planejament adaptat a les lleis més actuals, que posen l’accent en la sostenibilitat i en la reducció del consum de sòl i els creixements compactes”.

Així, es vol contribuir a descarbonitzar la mobilitat, evitant desplaçaments innecessaris en vehicle privat degut a la llunyania de les urbanitzacions amb els nuclis principals. La possible reducció d’habitatges que es podran construir també evitarà emetre tones de CO₂ a l’atmosfera.

Per als 41 municipis, es donaran paràmetres d’integració paisatgística que hauran de complir totes les cases aïllades que s’hi construeixin a partir d’ara. En 30 d’aquests municipis, a més, es revisaran 335 sectors on es podrien construir uns 110.000 habitatges i es decidirà si es permet l’edificació en les condicions previstes, si es modifiquen alguns dels paràmetres o bé si aquests sectors es desclassifiquen directament i s’hi impedeix qualsevol construcció.

Aquesta revisió es durà a terme mitjançant la tramitació de l’anomenat Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar. Avui la Comissió de territori de Catalunya n’ha analitzat l’avanç. Es tracta del mateix instrument urbanístic que ja es va aprovar per a la Costa Brava i per a l’Alt Pirineu, que ara es fa extensiu a la resta de la costa catalana, excloent l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que tindrà una regulació pròpia.

Així, es revisarà el planejament dels 41 municipis següents:

• Maresme: Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.
• Garraf: Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles.
• Baix Penedès: Cunit, Calafell i el Vendrell.
• Tarragonès: Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca i Salou. En el cas de la ciutat de Tarragona, cal recordar que el seu POUM va ser anul·lat per sentència judicial. Les Normes de planejament que l’han de substituir transitòriament s’estan tramitant en coherència i amb respecte a aquest PDU. Per tant, un cop entrin en vigor, el municipi de Tarragona s’exclourà del PDU.
• Baix Camp: Cambrils, Vinyols i els Arcs, Mont-roig del Camp i Hospitalet de l’Infant.
• Baix Ebre: l’Ametlla de Mar, el Perelló, L’Ampolla i Deltebre.
• Montsià: Sant Jaume d’enveja, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

Cal recordar que aquest PDU que ara es comença a tramitar forma part de la tasca de revisió del planejament vigent a tot Catalunya que el Departament va iniciar el 2015. Atesa la complexitat d’aquest procés, els plans directors es van aprovant per àmbits territorials. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el juliol de 2020, va ser el de l’Alt Pirineu. En aquell cas, es va evitar la construcció de prop de 8.500 habitatges. El gener de 2021 es va aprovar el PDU per al litoral de Girona, conegut com a Pla de Protecció de la Costa Brava, que va evitar l’edificació de prop de 15.000 habitatges.

Modernització de planejament

L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant aquests darrers anys ha recollit aquests nous criteris.

Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius, un procés sovint llarg i dificultós per als municipis. A títol d’exemple, dels 41 municipis que abasta el PDU, n’hi ha 30 (el 73%) que no estan adaptats al planejament territorial modern, dels quals 19 tampoc s’han adaptat a la Llei d’urbanisme del 2002. Sovint, doncs, els àmbits on el planejament municipal en vigor encara permetria construir són fruit de criteris antics que no s’adiuen amb els canvis socials experimentats des de la seva aprovació.

El Pla director impulsarà dos eixos d’actuació:

• Detallarà els requisits d’integració paisatgística que hauran de complir totes les edificacions aïllades –cases unifamiliars rodejades de jardí- que es construeixin a partir d’ara en els 41 municipis que abasta.

• Analitzarà 335 àmbits concrets de 30 d’aquests municipis, que sumen 5.000 hectàrees de superfície i on s’hi podrien construir uns 110.000 nous habitatges, aproximadament (Veure annex). L’objectiu és verificar si la urbanització prevista a cadascun es considera sostenible o no actualment segons cinc tipus de criteris:

• • Territorials: si es respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el seu corresponent Pla territorial parcial.

• • Urbanístics: si el sector a construir se situa en continuïtat al nucli urbà, si segueix un model de compacitat i de varietat d’usos, i si es troba en pendent.

• • Ambientals: es tindrà en compte si afecta al sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i a la biodiversitat, així com l’efecte que hi pugui tenir el canvi climàtic.

• • Sectorials: es valorarà l’existència en aquell sector de riscos naturals i tecnològics, i si compleix la Llei de costes.

• • Paisatgístics: s’analitzarà l’impacte que tindria la nova construcció en la preservació i valorització del paisatge.

Un cop analitzat cada àmbit on encara s’hi podria construir, se’n proposarà l’extinció directa, la modificació d’alguns dels seus paràmetres o el manteniment en les condicions previstes pel planejament municipal.

Moratòria

Serra ha volgut emfasitzar que, “tenint en compte que encara trigarem uns quants mesos en tenir el Pla director aprovat definitivament, volem evitar que aquest marge de temps s’aprofiti per intentar construir en els àmbits que estem treballant i que analitzarem”. És per això que l’aprovació de l’avanç va acompanyada d’una moratòria d’un any de durada màxima.

Concretament, se suspén la tramitació de planejament derivat, projectes d’urbanització i reparcel·lació i llicències d’edificació en 236 sectors encara no desenvolupats que ja s’han detectat com a poc sostenibles (Veure annex). Els sectors afectats per la moratòria, que sumen unes 3.500 hectàrees, tenen un potencial de construcció aproximat de 70.000 nous habitatges i se situen en els 30 municipis on es revisarà més exhaustivament el sòl pendent d’edificar.

Aquesta suspensió no paralitza obres d’urbanització o de construcció que ja estiguin autoritzades en els sectors afectats.

Tramitació del PDU

Un cop elaborat l’avanç, el Departament obrirà ara un període d’audiència als ajuntaments afectats per tal de recollir els seus suggeriments. Amb la voluntat d’escoltar la ciutadania des del primer moment, tot i no ser obligatori per llei també s’obrirà properament un període de consulta d’un mes, que es vehicularà mitjançant el portal participa.gencat.cat.

Totes les aportacions que es rebin serviran per donar forma al document que es portarà a l’aprovació inicial de la Comissió de territori de Catalunya, previsiblement durant la primavera de 2022. Posteriorment, s’obrirà el preceptiu període d’informació pública i audiència als ajuntaments perquè tota la ciutadania interessada, entitats i municipis puguin presentar al·legacions formals, que es tindran en compte per acabar de perfilar el document. A banda, com amb tots els PDU, el Departament treballarà en coordinació i comunicació amb cada ajuntament per definir l’estratègia més adequada per a cada sector afectat.

Un cop estudiades les al·legacions, la Comissió de territori aprovarà finalment el PDU, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori el signarà i entrarà en vigor un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).