L’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas ha lliurat el seu fons documental a la Generalitat de Catalunya, amb el propòsit que sigui conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha rebut Bohigas acompanyat de la seva família, en un acte en què també ha participat el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada. La trobada, a banda d’un reconeixement públic del Govern envers la figura d’Oriol Bohigas, comporta l’inici del procés de formalització legal de la donació del fons, format per 113 capses de documentació, que va ingressar materialment a l’Arxiu Nacional des del seu domicili barceloní el passat 27 de maig.

El contingut de l’arxiu
El fons documental d’Oriol Bohigas i Guardiola | ANC1-1354 té un volum de 11,3 m (113 capses de format estàndard). Ha estat objecte d’una primera descripció, accessible ben aviat al portal “Arxius en Línia”, que ha identificat un total de 526 unitats de catalogació.

• Pel que fa a la documentació de caire més personal, el fons conté 32 llibretes de notes de l’activitat personal i pública dels anys 1974-2011 i conserva els originals i els materials preparatoris de la seva tesi doctoral.
• De l’activitat professional, agrupa el testimoni de la participació de Bohigas en concursos, premis i jornades, així com l’assessorament d’organismes públics de planejament urbà a nivell nacional i internacional (1989-2012), els materials del seu període com a professor i director de l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (1977-1980) i una col·lecció completa de la seva producció intel·lectual en forma d’articles, molts d’ells, de difusió de les seves idees al gran públic a través dels grans mitjans de comunicació (34 llibres relligats pel productor, 1945-2011).
• El fons és també rellevant pel fet que conserva un volum important d’originals, versions corregides i en altres llengües, i documents de treball de la seva producció bibliogràfica relativa a la teoria i la història de l’arquitectura contemporània.
• Però pel seu volum, originalitat i interès cal destacar, per damunt de tot, la importància de la correspondència de l’arquitecte i urbanista, ordenada alfabèticament i cronològica per lletres inicials de corresponsals (1946-2018), en un total de 432 unitats de catalogació (46 capses).
• De la seva dimensió política, destaca la documentació relativa al seu període, a l’Ajuntament de Barcelona, com a director d’urbanisme (6 subcarpetes, 1980-1984) i regidor de Cultura (amb la seva relació amb els grans equipaments culturals de la ciutat) (7 subcarpetes, 1991-1994).
• De l’activitat associativa, cal assenyalar la documentació (correspondència, eleccions, participació en els òrgans de govern, memòries, butlletins i organització d’actes) del seu període en la presidència de l’Ateneu Barcelonès (9 subcarpetes, 2003-2011).
• El fons conté també un volum important de documents relatius a la seva participació a conferències i congressos (retalls de premsa, llibrets, cartells i tríptics) (8 subcarpetes, 1949-2006), treballs, articles i entrevistes inèdits (1960-1990), articles sobre el productor (1948-2009), documentació de viatges (com ara a l’Índia el 1990), premis i distincions.

Pensar i dirigir la transformació de Barcelona
L’arxiu personal d’Oriol Bohigas, una vegada tractat i posat plenament a l’abast dels ciutadans en les condicions d’accés que preveu la normativa, principalment a través de la seva obra de reflexió sobre l’urbanisme i l’arquitectura i la ingent correspondència mantinguda durant seixanta anys, permetrà als investigadors un coneixement molt més ric del complex procés de transformació de la capital catalana que va representar l’etapa de la gran obertura al mar paral·lela a la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. En aquesta línia temàtica, a l’Arxiu Nacional, aquest nou referent documental complementa el fons documental President Pasqual Maragall i Mira | ANC1-736, dipositat en 2006, i segueix en el temps altres arxius personals determinants per entendre el desenvolupament i el planejament urbà de Barcelona, com ara el de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer | ANC1-365, conservat pel centre des del 1997. 

El productor del fons
Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925) es va graduar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1951 i el 1961 va assolir també el títol de diplomat en Urbanisme. Va iniciar l’activitat professional dins el Grup R i es va associar primer amb Josep Martorell (1951) i després amb David Mackay (1962), amb els quals va acabar formant  l’estudi MBM Arquitectes. És autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, que abasten des d’arquitectura residencial, centres escolars i universitaris, estacions i comissaries, a seus d’entitats o centres religiosos, d’entre els quals destaquen per l’ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic de Barcelona (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria de Barcelona (2001) o l’edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries de Barcelona (2013).

Des de 1964, Oriol Bohigas va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual esdevingué director entre 1977 i 1980. Delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (1980-1984) i conseller en la matèria, va projectar la gran transformació urbanística d’obertura al mar que va representar la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Entre 1991 i 1994 fou regidor de Cultura de la capital catalana.

Ha estat objecte de múltiples distincions i reconeixements. Impulsor dels Premis FAD, la seva obra ha estat guardonada reiterades vegades des del 1959. L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona; el 1988, la Medalla d'Urbanisme de l'Académie d'Architecture de Paris; el 1990, la Medalla d'Or de l'Arquitectura del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el 1991, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En 2001 va rebre també el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme i el 2011 el Premi Nacional de Cultura.

És autor d’una extensa obra memorialista i de teoria i història de l’arquitectura i l’urbanisme durant el segle XX. Sempre preocupat per la cultura del país, va ser fundador i president (1975-1992) del grup editorial Edicions 62, president de la Fundació Joan Miró (1981-1988) i de l’Ateneu Barcelonès (2003-2011). El seu és, sense dubte, un llegat imprescindible per al coneixement de l’arquitectura i l’urbanisme barceloní de les darreres quatre dècades, a cavall dels segles XX-XXI.