• La nova llei protegirà i reforçarà el consum audiovisual en llengua catalana i aranesa en els mitjans de comunicació de l’àmbit de la Generalitat
• També incrementarà la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació; reforçarà la protecció contra els continguts que inciten a l’odi o promouen el terrorisme; protegirà els menors i garantirà l’accés als mitjans de comunicació a les persones amb discapacitat
• L’Executiu ha aprovat dos programes temporals de reforç amb 125 noves places per gestionar el fons Next Generation
• El Govern celebrarà un acte institucional el proper divendres en commemoració dels fets de l’1 d’octubre del 2017

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de comunicació audiovisual de Catalunya, fet que suposa el primer pas per actualitzar la Llei 22/2005, actualment vigent, i adaptar-la a les directives europees. La reforma, ha explicat la portaveu del Govern, permetrà fer una “nova Llei Audiovisual”, tal com preveu el Pla de Govern aprovat la setmana passada per l’Executiu. Aquest és el primer pas per aprovar i  substituir “una llei que ha quedat obsoleta perquè és de l’any 2005, fa 16 anys que va ser aprovada i no contempla l’existència de plataformes digitals”, ha informat Patrícia Plaja.

La nova llei, que comença la seva tramitació amb un procés de consulta pública a través del portal Participa per donar veu al sector i la ciutadania, “no es pot deslligar de la problemàtica del consum de continguts audiovisuals en llengua catalana”.

En aquest sentit, la portaveu ha subratllat que a Catalunya, com arreu, el consum de mitjans audiovisuals s’està traslladant ràpidament des de la televisió convencional cap a internet i les noves plataformes sota demanda i aquest nou panorama “afecta singularment els continguts en llengua catalana”. Cal recordar que segons els informes publicats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la presència del català en aquestes plataformes és gairebé nul·la: oscil·la només entre el 0,1% i l'1,3% als catàlegs de Netflix, Amazon Prime, HBO i Disney +, les plataformes de vídeo a la carta amb més consumidors a Catalunya segons la darrera onada de l’EGM.

L’abast mundial del mercat en què es mouen aquestes plataformes afavoreix la imposició de les llengües majoritàries, “cosa que requereix establir mesures de protecció que hi garanteixin l’ús de les llengües minoritàries”. En aquest sentit aquesta nova llei protegirà i reforçarà el consum audiovisual en llengua catalana i aranesa a través de:

• Establir els percentatges mínims d’utilització de la llengua catalana i aranesa en els mitjans de comunicació de l’àmbit de la Generalitat en relació a les obres europees definides en els termes de la Directiva 1808/2018.
• Preveure mesures de foment per a impulsar la utilització del català o l’aranès en mitjans de comunicació i xarxes socials.

El canvi en la legislació també respon a l’adaptació a la legislació europea, en concret a la Directiva 2010/13, modificada per la Directiva 2018/1808, que permetrà, entre d’altres, incrementar la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació, reforçar la protecció contra els continguts audiovisuals que inciten a l’odi o promouen el terrorisme, protegir els menors o garantir l’accés als mitjans de comunicació a les persones amb discapacitat.

La nova llei també es fixa incrementar la seguretat jurídica dels serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre, adaptant-ne la regulació a les normatives de l’Estat i europees, i reforçar el règim de control, inspecció i sanció de l’activitat audiovisual sense títol habilitant, funció que recau en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, la portaveu ha subratllat que l’impuls d’aquest avantprojecte de llei “no topa, en cap cas, amb el canvi legislatiu que està duent a terme l’Estat espanyol, ja que, tal com reconeix l’Estatut d’Autonomia” i ha confirmat en diverses ocasions el Tribunal Constitucional, la Generalitat pot desenvolupar la normativa derivada de les normes europees si aquestes substitueixen la norma bàsica de l’Estat.

Fons Next Generation

El Govern reforçarà la seva estructura amb 125 noves places per gestionar els fons Next Generation. Avui ha donat avui llum verda a dos programes temporals de reforç destinats a  “redimensionar” l’equip tècnic i humà de la Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus i la Intervenció General en les seves tasques d’implementació, supervisió i control de les actuacions i els projectes que es desplegaran en el marc dels fons europeus Next Generation.

L’acord preveu, d’una banda, la incorporació de 65 persones a la Direcció General de Fons Europeus, depenent del Departament d’Economia i Finances, per gestionar els 1.023 milions d’euros assignats a Catalunya a partir de la reprogramació del Programa Operatiu FEDER per al període 2014-2020 i inclosos en el nou Eix Prioritari 20. Uns recursos que es destinaran a  afavorir la reparació de la crisi en el context de la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències socials, i preparar una recuperació verda, digital i resilient  de l’economia.

Per altra banda, el Govern també ha aprovat reforçar la Intervenció General de la Generalitat amb 60 noves places per realitzar els treballs de control, supervisió i comptabilització de totes les actuacions finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). En ambdós casos, les despesa per finançar aquests dos programes anirà a càrrec dels recursos econòmics procedents dels mateixos fons europeus.

Acte commemoratiu de l’1 d’octubre

El Govern també ha acordat avui la celebració d’un acte commemoratiu de l’1 octubre pel proper divendres.  Tai com ha avançat la portaveu l’acte tindrà lloc a les 9 del matí, a l’Escola Industrial a Barcelona, “en el que va ser el col·legi electoral més gran de Catalunya durant la celebració del referèndum el 2017”. A  l’acte hi participarà la totalitat del Govern i està previst que es llegeixi una declaració institucional.