L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la salut mental és un dels indicadors de salut més rellevants que s’han produït en el darrer any. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020 mostra uns resultats significatius amb relació als obtinguts l’any 2019, abans de la pandèmia. Així el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen depressió major o severa enfront del 9,6% de l’any 2019, i un 10,6% (7,5% 2019) dels infants de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental. En aquesta franja d’edat, el percentatge s’eleva fins al 13,5% en infants de classe social menys afavorida mentre que disminueix fins a un 6% entre els infants de classe social més afavorida.

Durant la pandèmia, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van augmentar en un 21% els casos atesos de trastorn del comportament alimentari alhora que també es van incrementar les urgències psiquiàtriques en joves per intent d’autòlisi, autolesions i alteracions de conducta, i les hospitalitzacions d’adults.      

El Departament de Salut s’ha marcat com a objectiu prioritari potenciar estratègies que permetin un abordatge preventiu de la salut mental, més accessible i proactiu, enfocat a la comunitat i orientat a la recuperació de les persones que pateixen aquestes malalties. En aquest sentit, Salut incrementarà en 80 milions d’euros el pressupost destinat a la salut mental, una inversió que suposarà un augment del 17,5% del pressupost de salut mental que l’any 2020 va ser de 457,5 milions d’euros. 

Prioritat a l’atenció de la salut mental d’adolescents i joves

Una de les línies d’actuació més importants i prioritàries per a Salut és la transformació de l’atenció a la salut mental dels infants i joves. En aquest sentit, el Departament posa en funcionament 10 equips guia o equips comunitaris d’atenció intensiva en  salut mental, 8 dels quals ja estan en funcionament, que faran atenció domiciliaria d’aquells casos amb més complexitat. Aquesta actuació va dirigida a adolescents i joves amb trastorns de salut mental i addiccions amb conducta disruptiva i impacte social.

 A la mateixa línia d’atenció a infants i joves, es crearan 52 nous equips interdisciplinaris que faran intervencions de crisi a domicili, a tot el territori, amb una atenció intensiva de dos a tres cops per setmana i de tres a quatre mesos. Aquesta atenció va dirigida a joves en situació de crisi psicopatològica que no estan vinculats o no estan totalment atesos als dispositius convencionals. Van dirigits principal a psicopatologies emergents: intents d’autòlisi, trastorns de conducta alimentària de debut precoç, trastorns mentals greus en aïllament domiciliari, entre d’altres.   

El Departament de Salut també ha iniciat ja el desplegament de dos importants programes de promoció i prevenció de la salut mental i addiccions. Un és el Pla de Prevenció del Suïcidi (PLAPRESC) 2021-2025 que es va presentar el setembre passat i que té l’objectiu de reduir, el 2030, la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris, així com reduir l’estigma social mitjançant actuacions de tipus comunitari. Es continuarà avançant en la implementació d’aquest programa potenciant accions de prevenció del suïcidi en centres educatius dins Salut i Escola, incorporant l’atenció a supervivents i articulant el servei del 061 Salut Respon com a via per a l’atenció no presencial al suport  a l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, entre altres actuacions previstes.

L’altre és el desplegament del Programa de benestar emocional i salut comunitària que ha integrat ja a 45 professionals fins a arribar als 150 nous professionals referents en benestar emocional i salut comunitària aquest 2021, que treballaran conjuntament amb els Equips d’Atenció Primària  que ja compten amb grups de població amb més necessitats socioeconòmiques, joves, gent gran i persones que viuen soles. Els referents emocionals que intervindran a nivell comunitari se centraran en la prevenció, detecció precoç de risc psicosocial, acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania.

Entre les línies d’actuació futures s’inclouen també el reforç de l’atenció als problemes lleus de salut mental i addiccions que s’atenen a l’atenció primària amb equips integrats per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres incrementant l’atenció psicològica i psicoeducativa i reduir la  per reduir la prescripció de psicofàrmas i la transformació i reconversió de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada, en els pròxims deu anys, que ha de permetre avançar cap a un model inclusiu per potenciar la recuperació, la inserció i els suports en l’entorn de vida de les persones amb trastorn mental greu. 

Antecedents en atenció a la salut mental

Des de Salut fa anys que es treballa en la millora de l’atenció en salut mental amb la implementació d’un model, el del Pla Director de Salut Mental i Addiccions creat l’any 2006, en el que es proposava un sistema de serveis basats en l’orientació a les necessitats dels usuaris, un enfocament comunitari per tal de potenciar la promoció i la prevenció i un sistema transversal integrat i més resolutiu. El 2010 es va impulsar el  Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions treballant conjuntament amb diversos departaments de la Generalitat; i s’han reforçar les accions de protecció i promoció de la salut mental i addicions a través del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública.

Aquestes eines han permès el desplegament d’alguns projectes com ara:

• Programa de psicosi incipient, referent a nivell estatal, que ha permès detectar abans i actuar preventivament i terapèuticament des dels primers moments de l’aparició dels símptomes o quadres psicòtics per tal de millorar el pronòstic de la malaltia i evitar el deteriorament associat.
• Codi risc Suïcidi (CRS). Ja s’ha implantat al 100% tot el territori, Catalunya és pionera en l’àmbit estatal. L’objectiu és disminuir la mortalitat augmentar la supervivència i prevenir la repetició de temptatives. Aquesta eina permet el monitoratge i el seguiment de les persones amb conductes suïcides. Actualment hi ha incloses 22.678 persones que han estat ateses a urgències i que amb el CRS queden vinculades a la xarxa de salut mental.
• Suport i col·laboració amb l’Atenció Primària de Salut (APS) amb l’apropament dels a professionals de salut mental als equips d’APS per millorar l’atenció a la patologia no greu. S’ha aconseguit disminuir en un 17% - 43% la derivació als centres de salut mental
• Pla de Suport Individualitzat (PSI) amb equips formats per infermeres de salut mental, treballadors socials i educadors que actuen com a referents de persones amb trastorns mentals greus. Aquests equips han permès la reducció del 55% de les hospitalitzacions, han millorat la utilització de recursos comunitaris i de l’autonomia de les persones, això com l’adherència al tractament.
• Projecte Europeu Refinement, en el que Catalunya ha participat i amb el que s’ha pogut demostrar que el model d’atenció a la salut mental comunitària de la Regió Sanitària de Girona és dels més eficients d’Europa amb una de les taxes de reingrés hospitalària més baixes d’Europa.