El Govern i el sistema universitari català han acordat avui establir un marc comú aplicable a tot el sistema universitari de Catalunya per fixar els diferents models de docència: presencial, semipresencial i virtual. Durant la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'òrgan de coordinació del sistema universitari català integrat per representants del Govern i de les dotze universitats catalanes, s’ha aprovat el document que regula aquestes tres modalitats de docència. 

Aquest acord és fruit de la situació de pandèmia causada per la COVID-19 que ha suposat la implementació d’un sistema d’emergència docent no presencial per al conjunt de les universitats que ha permès salvar els cursos acadèmics afectats per la crisi sanitària. Ara, un cop es va retornant a la situació prepandèmica –passant de l’actual aforament del 70% als campus al 100% a partir de demà–, Govern i universitats han considerat oportú establir un marc comú que doni resposta a la generalització del model híbrid i virtual.

Així, a partir d’ara, s’estableixen diferents forquilles d’hores de de l’alumnat a les aules, per classificar les diferents titulacions universitàries en una modalitat d’ensenyament presencial, semipresencial (o híbrida) i no presencial (o virtual). Actualment, cada universitat estableix la proporció d’hores de docència i de treball autònom per a cada crèdit impartit. A partir d’aquest acord, les universitats continuaran determinant aquesta proporció tot i que movent-se sempre en el marc de les forquilles consensuades.

Titulacions amb modalitat d’ensenyament presencial

En la modalitat d’ensenyament presencial, la presencialitat és igual o superior als 2/3 de les hores de docència. Traslladant-ho a un curs habitual, en el qual l’alumnat es matricula de 60 crèdits, en la modalitat presencial s’estableix que les hores d’activitat acadèmica en les que hi haurà interacció amb el professorat seran iguals o superiors a les 400.

Titulacions amb modalitat d’ensenyament semipresencial (o híbrida)

En les titulacions amb modalitat d’ensenyament semipresencial es requereix d'una presencialitat física de l'alumnat al centre o en l’espai en el que es desenvolupi la docència d’entre 1/10 i 2/3 de les hores de docència. En el cas  de l’exemple d’un curs de 60 crèdits, s’estableix una forquilla d’entre 60 i 400 hores a l’aula.

Titulacions amb modalitat d’ensenyament no presencial (o virtual)

En les titulacions amb modalitat d’ensenyament virtual no es requereix presencialitat de l'alumnat al centre o d’altres espais físics on es porti a terme la docència amb presència del professorat i l’alumnat. Tot i així, en casos excepcionals aquestes titulacions poden portar a terme activitats presencials fins a 1/10 de les hores de docència previstes. En aquest cas, i seguint l’exemple d’un curs de 60 crèdits, si es tracta d’una modalitat virtual es podran realitzar fins a un total de 60 hores presencials de docència. Aquestes titulacions poden contemplar pràctiques externes o bé sistemes d’avaluació (per exemple exàmens) que requereixen presencialitat.

Hores de docència presencial considerant les diferents modalitats (Exemple curs de 60 crèdits matriculats):

• Presencial: igual o superior a 400 hores
• Semipresencial (o híbrida): entre 60 i 400 hores
• No presencial (o virtual): fins a 60 hores

Treball autònom de l’estudiant

A banda, cada estudiant, independentment de la modalitat d’estudis que hagi escollit, haurà de fer un treball autònom ja contemplat en els crèdits matriculats que no requereix presencialitat a les aules, tot i que pot decidir realitzar-lo en les dependències del campus universitari.

Més enllà d’establir les hores de docència, el document també subratlla la importància de dissenyar i incorporar a les titulacions les metodologies docents més adients amb criteris d’innovació que permetin assolir els resultats de l’aprenentatge segons els estàndards definits. En aquest sentit, posa en valor els documents marc treballats i aprovats en el marc del CIC durant la pandèmia.