El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha participat aquesta tarda en la presentació d’un informe sobre les relacions mantingudes entre governs en l’estat autonòmic durant la COVID-19. El treball ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, dirigit per Joan Ridao, que ha explicat en roda de premsa el més destacat del mateix.

‘Les relacions intergovernamentals en l’Estat autonòmic durant la crisi sanitària de la COVID-19’ repassa i fa un diagnòstic del funcionament d’aquestes relacions i posa de manifesta algunes conclusions. La primera i més general, sentencia que la pandèmia ha palesat, encara més, les mancances en l’àmbit de les relacions intergovernamentals que caracteritzen l’Estat autonòmic.

De fet, es constata que l’epidèmia ha obert grans debats i ha generat la necessitat d’establir múltiples equilibris, així com també la tendència de l’Estat cap a la recentralització, especialment en els moments més complicats de la pandèmia. “La relació entre governs durant la pandèmia, en línies generals, ha estat correcta, però és evident el perill de recentralització que ha planat i plana, i pel qual hem d’estar amatents” a partir d’ara i després de la pandèmia “per si existeix la temptació de tornar a aplicar-la”, ha subratllat el conseller Argimon. No obstant això, el titular de Salut ha valorat que el confinament de la conca d’Òdena es tirés endavant en base a la llei de Salut Pública de Catalunya i “que ningú ho qüestionés; tothom entenia que era necessari, com el confinament general posterior, que amb la informació que ara tenim avui hauríem fet diferent”.

El conseller ha reconegut que la COVID ha suposat un banc de proves que ha fet replantejar molts aspectes. Pel que fa a les competències en un Estat com l’actual, aquestes rauen en els governs autonòmics, malgrat alguns punts clau que incideixen en la gestió del dia a dia: “Cal apostar per la cogovernança, que d’alguna manera es va explicitar de paraula durant la pandèmia”, ha reclamat Argimon, qui ha lamentat, per exemple, que la inclusió de teràpies avançades dins el sistema sanitari es faci sense prou finançament estatal, el que comporta un alt impacte econòmic que ha d’assumir Catalunya.

Una altra conclusió rellevant de l’informe -que també compara experiències d’altres estats amb competències descentralitzades- indica que hauria estat possible, des del primer estat d’alarma, implementar una articulació del poder diferent de l’esmentada concentració en mans del poder de l’Estat, que fos més respectuosa amb les competències autonòmiques i amb un ús més transparent de les relacions entre governs.