Breu història de l’observatori

Els orígens de l’Observatori Meteorològic de Girona, es remunten a finals dels segle XIX. Concretament l’any 1882 es comença a edificar la torre meteorològica a la seu de l’Antic Institut (al carrer de la Força) i de la mà del catedràtic de física i química Bonaventura Ribera, l’observatori rep l’impuls definitiu per a l’inici de les observacions. Durant sis anys, Ribera, que havia estat el director de l’observatori de Lleida, pren dades de l’estat de l’atmosfera de manera periòdica i es publiquen a diversos mitjans escrits gironins. Al 1888 però, amb la mort prematura del catedràtic, l’observatori cau en un període de decaïment, i les observacions comencen a fer-se més esporàdiques.

Al 1911, el servei es refà i l’observatori rep una nova empenta que el porta a realitzar observacions sistemàtiques fins al 1978, i de manera pràcticament ininterrompuda. Tot i utilitzar el personal i les instal·lacions de l'Institut, l’observatori depèn del servei meteorològic espanyol (Servicio Meteorológico Nacional), el qual el dota amb els aparells necessaris, aporta les directrius tècniques i retribueix els responsables. La creació al 1973 de l’Aeroport Girona-Costa Brava, fa que aquest es converteixi a finals dels anys setanta del segle passat en el punt d’observació meteorològica operatiu. Paral·lelament, el 1978 l’Institut es trasllada a la nova seu, al carrer Muntanya del barri de les Pedreres, i amb ell l’observatori oficial de la ciutat. Tot plegat, comporta la finalització de les observacions des de l’emblemàtic observatori de l’Antic Institut.

El llegat documental de l’observatori

La documentació creada per l’Observatori Meteorològic de Girona va ingressar a l’Arxiu Històric de Girona l’any 1992 i ocupa quinze unitats d’instal·lació o caixes. Els documents que el componen son, principalment, fulls d’observacions meteorològiques diàries. La sèrie principal s’inicia el juliol de 1911 i acaba el gener de 1978. Altres fulls presenten resums setmanals i mensuals a partir de la dada diària, i també es conserven nombroses bandes d’aparells registradors, com ara termògrafs o barògrafs. El fons de l'Observatori Meteorològic de Girona permet aprofundir en el coneixement de la variabilitat i el canvi climàtic a la ciutat de Girona, i esdevé excepcional per l'àmplia cobertura temporal dels seus registres.

La conservació a més de nombrosa documentació sobre la metadada de l’Observatori (per exemple, ubicació dels instruments, tipologia, i correspondència escrita), complementa l’estudi precís de les dades. Sense cap mena de dubte, es tracta del centre que aporta dades meteorològiques més antigues i més continuades d'entre els que han existit a les comarques gironines.

El projecte de digitalització

A principis de 2021, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Arxiu Històric de Girona van arribar a un acord per tal de digitalitzar la documentació del fons i promoure’n la seva difusió. La campanya de digitalització, ha comportat la presa de 12.670 imatges les quals ja es poden consultar a través del portal corporatiu de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya (Arxius en Línia) i, també, una còpia està a disposició de la comunitat científica a les dependències del Servei Meteorològic de Catalunya.

Aquest projecte s’inscriu en la iniciativa que el Servei Meteorològic de Catalunya ve realitzant des de fa anys, i que ha permès el rescat de dades climàtiques d’observatoris catalans emblemàtics com son la sèrie de Barcelona (des de 1780), de Sant Julià de Vilatorta (1897-1956) o del Far de Sant Sebastià (1891-1964), entre d’altres. El rescat de dades és un element clau per reconstruir el clima, i poder realitzar una anàlisi acurada de l’evolució del canvi climàtic passat i futur.

22 d’octubre de 2021