Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) han detingut una dona, de 47 anys i nacionalitat espanyola,  per simular que la tenien privada de llibertat i que els seus segrestadors demanaven 6.000 euros com a condició per alliberar-la amb vida.  

Els fets es remunten a la nit del 4 d’octubre quan el marit de la suposada víctima va posar en coneixement de la comissaria de Badalona que havia rebut diverses comunicacions a través del seu telèfon mòbil on la seva dona l’informava del segrest i les condicions per alliberar-la. Es dona la circumstància que en aquells moments al denunciant estava essent atès en un centre hospitalari.

Les primeres gestions les van dur a terme agents de la comissaria de Badalona. Després que, passades unes hores, la suposada víctima no apareixes, van avisar als especialistes de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions perquè es fessin càrrec de la investigació. Des d’un primer moment es va donar tractament de segrest al delicte denunciat i es van posar en marxa una sèrie d’accions i dispositius de recerca de la persona suposadament privada de llibertat a banda d’informar l’Autoritat Judicial amb caràcter d’urgència.

En el curs de les investigacions els agents van poder comprovar que la persona privada de llibertat no estava segrestada i que havia pogut accedir a part dels diners que la seva parella havia pagat en concepte de rescat. Hores més tard els propis investigadors la van localitzar, sana i estalvia, en una sala de jocs d’atzar mentre jugava una partida de bingo. A la vista dels indicis recopilats els investigadors van detenir la dona per simulació de delicte i extorsió cap al denunciant, al qual l’arrestada havia imposat el pagament del rescat mitjançant les amenaces cap a la seva pròpia vida.

Fets recurrents: simular el propi segrest per obtenir diners o evitar afrontar obligacions

No és el primer cop que els investigadors d’aquesta especialitat s’enfronten a l’esclariment d’un segrest que finalment resulta fictici. Cada any es computen denúncies per segrest on la víctima diu estar o haver estat retinguda per uns desconeguts, ja sigui per obtenir diners per afrontar els seus deutes o satisfer les seves necessitats, o bé per ocultar una absència difícilment justificable.

El tractament des d’un inici – tret d’indicis raonables i ferms al contrari - és el d’un incident per segrest en curs, on s’hi aboquen nombrosos recursos humans i materials. Els avenços en la gestió d’aquests incidents permeten obtenir indicis com imatges, reconeixements o declaracions que acaben per desmuntar la versió facilitada per la suposada víctima.

Cal recordar que simular delictes o interposar denúncies falses per fets que no han succeït, són accions tipificades pel Codi Penal i, per tant, les persones autores poden ser investigades o detingudes, segons el cas.

La detinguda, després de declarar en seu policial i sota tutela del magistrat coneixedor de la causa, va ser posada en llibertat amb l’obligació de comparèixer al jutjat quan l’autoritat judicial així ho requereixi.

Àrea de Comunicació

Barcelona, 24 d’octubre de 2021