• S’adopta aquesta mesura arran del descens continuat de reserves, lligada amb la falta de pluges, de l’aqüífer del Fluvià Muga, amb l’objectiu d’anticipar-se a una sequera extrema i proposar mesures per alentir els descens de reserves

 

• Es fixa una limitació del consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia, així com reduccions per a usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics

 

• Les limitacions contemplen la reducció en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fonts ornamentals i en el consum d'aigua per a la neteja de carrers, entre d'altres

 

• L’abastament d’aigua es podrà complementar des de la xarxa del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona i des de la Mancomunitat d’Aigües de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-Saverdera, reduint així lex extraccions de l’aqüífer

 

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha declarat avui l'alerta per sequera dels 22 municipis de l’Alt Empordà que s’abasteixen de l’aqüífer del Fluvià Muga, una de les principals fonts d’abastament d’aigua de gran part de la comarca, tal i com avui es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Aquest dimecres l’ACA ha fet una reunió telemàtica amb els municipis afectats per explicar la situació i detallar les mesures que comporta la declaració de l’estat d’alerta.

Aquesta reserva d'aigua subterrània, degut a la falta de pluges dels darrers mesos en aquesta zona, està per sota dels 16 metres sobre el nivell del mar (concretament avui se situa al voltant dels 15,4 metres). Tot i que aquesta no és la cota més baixa a la que ha arribat l’aqüífer (en el 2009 va estar a un nivell de 14,5 metres), l'ACA ha declarat l’estat l'alerta, tal i com determina el Pla de Sequera, amb l’objectiu d’anticipar-se a un episodi de sequera extrema i fixar mesures per alentir el descens de reserves d’aquesta massa d’aigua subterrània.

Reducció del consum d'aigua

Amb l'entrada en alerta d'aquesta unitat d'explotació, s'apliquen les primeres limitacions i restriccions als diferents usos que s’abasteixen de les xarxes d’aigua potable. En relació amb els usos urbans, existeixen dos tipus d'afectacions:

Limitacions particulars per a determinats usos urbans que han d'acomplir tots els municipis d’aquesta unitat d’explotació, com són les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fonts ornamentals, la neteja de carrers, la limitació en l'ompliment de piscines, etc.

Limitació del consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Tots aquells municipis que, un cop aplicades les limitacions particulars, presentin dotacions en alta superiors a aquesta, hauran de prendre mesures addicionals per garantir que no se supera aquest llindar.

Les empreses operadores hauran de comunicar a l’ACA, amb caràcter mensual o trimestral (en funció del seu volum), les dades de volums subministrats a cada municipi i els volums captats.

La resta d'usos hauran de reduir els seus consums en funció del tipus, tal i com es detalla a continuació:

• Reg agrícola: 25%.
• Usos ramaders: 10%.
• Usos industrials: 5%.
• Usos recreatius que impliquin el reg: 30%.
• Altres usos recreatius: 5%.

En total, són 22 els municipis afectats per aquesta mesura, tots ells de la comarca de l’Alt Empordà: Agullana, l’Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.

Aportacions des del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona

El Pla de Sequera estableix també mesures de coordinació entre les aportacions de l’aqüífer i les de la xarxa supramunicipal del Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona. Mentre duri la situació d’Alerta, els municipis que disposen d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua provinent del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, així com també de la Mancomunitat d’Aigües de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-Saverdera.

Es manté l’alerta al Carme Capellades

Ja durant el mes de setembre, el Pla de Sequera es va activar per a declarar l’alerta en l’àmbit de l’aqüífer de Carme Capellades. Tot i que en les darreres setmanes, la situació d’aquesta massa d’aigua ha millorat lleugerament, es manté l’escenari d’alerta amb l’objectiu de fer un consum eficient i reduir el consum d’aigua.

Pel que fa a altres àmbits, el sistema Ter Llobregat, que abasteix al voltant de 5 milions de persones, està al voltant del 70% de la seva capacitat i es garanteixen totes les demandes per al període d’un any. Des del gener de 2020 fins al setembre d’enguany, les dessalinitzadores catalanes, que han funcionat al voltant del 20% de la seva capacitat, han produït més de 33 hm³ d’aigua, amb l’objectiu d’alentir el descens de les reserves dels embassaments.

En relació amb els municipis que depenen de l’embassament de Darnius Boadella, que actualment està al 38% de la seva capacitat, aquests tenen garantit l’abastament domèstic per al període d’un any. No obstant, en cas que no es produeixin pluges en els propers mesos, amb les reserves actuals no es podran garantir les necessitats de reg per a la campanya de l’estiu de 2022.

El Pla de Sequera

El Pla de Sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 8 de gener de 2020, és l’eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

A més de l’estat hidrològic, també es declaren uns estats pluviomètrics de sequera en diverses unitats d’explotació, que indiquen una manca de pluja acumulada que pot repercutir, en cas que persisteixi l’escassetat de pluges, en reduccions dels recursos locals: rieres, fonts, pous en aqüífers locals, entre d’altres. En aquestes unitats d’explotació s’han pogut garantir les demandes estivals en municipis que només tenen recursos locals i ara s’afronta un període en el que, en general, les necessitats d'aigua son més reduïdes.

Cinc escenaris diferents

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.

Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per a disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).

Més informació en el Portal de la Sequera: https://sequera.gencat.cat/ca/inici