El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat aquest vespre les deu línies de transformació del sistema sanitari de Catalunya després de la pandèmia de la Covid-19. En una conferència pronunciada davant de professionals sanitaris, Argimon s’ha compromès a treballar des del Departament per liderar aquestes transformacions, juntament amb la resta d’actors del sistema de salut. “Ha arribat el moment d’invertir en salut i d’enfortir el sistema sanitari. Comencem un nou cicle: una nova etapa de recuperació, enfortiment i impuls”, ha anunciat.

Per aconseguir-ho, Argimon ha emplaçat a “trobar el consens necessari a nivell polític, professional i ciutadà en benefici de la ciutadania” i a ser capaços “de destinar més recursos als sistemes de salut”. En aquest sentit, ha recordat, “a Catalunya estem fent un esforç per poder disposar de més recursos per a Salut, però cal també una resposta de l’estat amb el manteniment dels fons covid”.

Tal i com ha exposat Argimon, “un sistema de salut sòlid no només contribueix a millorar la salut de les persones, sinó que ajuda a reduir les desigualtats”. I és que, tal i com ha assenyalat, “la pandèmia ens ha deixat una societat, un món, més desigual. I, per tant, hem de treballar per revertir aquesta situació. Des de Salut, hi tenim un paper molt important”. El conseller ha aprofitat per agrair la tasca de tot el personal sanitari durant la pandèmia. “Ha implicat un gran esforç per als professionals”, ha dit.

Deu línies necessàries de transformació del sistema de salut

Durant la conferència, el conseller de Salut ha desgranat els deu eixos de transformació del sistema de salut públic de Catalunya amb què treballarà: un model assistencial més integrat, la governança, la salut pública, els professionals de la salut, la ciutadania, l’avaluació i transparència, la recerca i innovació, un sistema verd i sostenible, la mirada de gènere i la salut mental.

Sobre la integració del model assistencial, el conseller de Salut ha defensat que cal enfortir l’atenció primària, incorporant-hi nous perfils professionals com els gestors de casos (o gestors clínics). “Han de ser una evolució dels gestors covid, que tanta i tan bona feina han fet, i dels referents escola covid”, ha explicat. Aquests professionals, ha detallat, “ens permetran desburocratitzar les consultes, ajudant als pacients en aspectes com ara la programació de cites. Això ha de permetre als professionals assistencials a centrar-se en les funcions de valor que els són pròpies”, ha recalcat.

En aquesta mateixa línia, Argimon ha afegit que cal incorporar perfils centrats en la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut per enfortir la vessant comunitària, i també potenciar l’autonomia dels equips d’atenció primària. “I un aspecte clau és repensar com han de ser els nous centres d’atenció primària. Cal adaptar els espais i el seu disseny per encabir nous perfils professionals i nous serveis”, ha dit. Amb aquest objectiu, ha explicat, “hem posat en marxa un grup de treball centrat en l’anàlisi d’aquestes qüestions”.

Un altre gran repte d’aquest model integrat, ha dit, “és la integració de l’atenció social i sanitària. És fonamental parlar de l’atenció a domicili a les persones en situació de cronicitat i/o dependència a través d’equips multidisciplinaris”. En aquest sentit, ha recalcat que l’entesa entre els departaments de Drets Socials i Salut és absoluta. “Hem iniciat un treball que aviat donarà els seus fruits”, ha explicat.

“Hem de fer possible l’obertura dels centres sanitaris”

Un altre eix de transformació rellevant és el que afecta la ciutadania. En aquest sentit, ha assenyalat el conseller, “ara que la situació epidemiològica ha canviat, hem de fer possible l’obertura dels centres sanitaris. Hem de ser capaços de tornar a la normalitat. I ho hem de fer des d’una perspectiva àmplia d’humanització de l’atenció. Perquè estem al servei de la ciutadania: dels malalts i de les persones que no ho estan”, ha dit.

Una altra transformació fa referència al paper dels professionals de la salut. “Es tracta que tots i totes les professionals puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats i competències professionals”, ha dit el conseller, que ha anunciat la reactivació, del proper 21 de desembre, del Fòrum de Diàleg Professional, que es va crear abans de la pandèmia.

“Catalunya té una gran oportunitat en la innovació en salut”

Un dels eixos de transformació que també ha destacat ha estat el de la recerca i la innovació. “Catalunya té una gran oportunitat en la innovació en salut”, ha ressaltat Argimon. “Tot aquest ecosistema haurien de permetre la seva consolidació com a líder de la recerca i la innovació al sud d’Europa, constituint un pol d’atracció de talent i d’inversió per promoure el desenvolupament econòmic i social del país”, ha defensat.

El conseller de Salut també ha apostat per avançar cap a un sistema de salut verd i sostenible. “L’esforç per assolir un nivell d’emissions zero en el sector sanitari pot ajudar a limitar el canvi climàtic i les seves conseqüències”, ha dit. I també ha ressaltat la importància d’una altra transformació, transversal en totes les restants: incorporar la mirada de gènere. En aquest sentit, ha anunciat la creació d’una Comissió Clínica de Salut i Gènere “per facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en l’atenció assistencial”

Desplegar definitivament l’Agència de Salut Pública de Catalunya

Enfortir la salut pública és un altre dels eixos transformadors que ha defensat Argimon. “Hem de desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Ha de deixar de ser un ens del Departament de Salut per esdevenir realment una agència, amb un òrgan de govern propi, amb autonomia de gestió i mecanismes de control i avaluació propis”, ha explicat el conseller, que també ha defensat la necessitat de reforçar la intel·ligència epidemiològica i potenciar la salut a totes les polítiques.

Un altre àmbit molt important per abordar aquesta legislatura, ha dit el conseller, és el de la salut mental. “Hem d’actuar, amb més recursos, i amb una transformació en el model d’atenció, especialment pel que fa als infants i joves. Cal acostar el servei a aquesta població jove, reforçant l’atenció domiciliària i la intervenció comunitària, i cal ser més efectius en la prevenció i detecció”. A més, ha afegit, “hem de preveure, a mitjà-llarg termini, una reconversió de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga durada”

Per últim, el conseller també ha parlat de dues transformacions més: d’una banda, reforçar la perspectiva territorial en la planificació, amb una governança territorial de les institucions, que faciliti acords i aliances. I, de l’altra, l’avaluació, la transparència i el retiment de comptes. “L’avaluació ha de portar a afavorir la innovació, que simplifiqui i abarateixi la solució als problemes de salut”. En aquest sentit, ha dit, “cal reforçar el paper de l’AQuAS, dotant-la de capacitat de decisió i dimensió per exercir la seva funció d’avaluació”.

Primera conferència del cicle “Vespres sanitaris”

Després de la conferència, Argimon ha aprofundit en els reptes de salut en un acte amb la periodista Lídia Heredia. Durant la conversa, el conseller ha ressaltat el factor humà del sistema sanitari. “El factor humà és el principal. En totes les feines, el principal són les persones. En el nostre cas, en salut, és molt intensiu”.

La conferència ha tingut lloc a l’IDEAL, Centre d’Arts Digitals de Barcelona. Ha estat la primera d’una sèrie de trobades que, sota el títol "Vespres sanitaris", Salut celebrarà al llarg dels pròxims mesos i que giraran a l’entorn el món de la salut. Les sessions dels Vespres sanitaris reuniran experts de diverses disciplines amb personalitats del món de la comunicació, la innovació i les noves tecnologies per debatre com encarar la salut des de perspectives polièdriques.