El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha publicat avui, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), les candidatures guanyadores del Premi a  la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) en les seves diferents modalitats corresponents a l’any 2021. Aquesta convocatòria del PITA 2021 té un caràcter especial en la història del guardó, atès que celebra la vintena edició. El premi va ser creat l’any 2001, i al llarg d’aquests anys s’ha presentat 455 candidatures repartides per tot Catalunya, i  el Departament ha distingit i premiat 104 candidatures innovadores d’empreses agràries, agroindústries, i persones joves emprenedores.

Cal subratllar que, malgrat el context de crisi global, la convocatòria 2021 ha estat un èxit rotund, tant pel nombre de candidatures presentades (32) d’iniciatives innovadores d’empreses i d’emprenedors en el camp de l’agroalimentació, distribuïdes arreu del territori, com per la qualitat dels projectes innovadors del sector, que mostra una vegada més la seva gran capacitat i potencialitat per a l’economia del país.  

Les candidatures han estat valorades per un jurat presidit pel responsable d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament, i constituït per representants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Lleida (UdL), de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), depenent del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i  del mateix Departament.

Així, les premiades d’aquesta XX edició dels PITA són:

• Modalitat agroindústria

Guanyadora: Roviroli S.L.

Pel desenvolupament d’un sistema de processament pioner de colza per a elaborar tortó i oli autòctons

Roviroli ha desenvolupat un sistema de premsatge en fred de llavors oleaginoses, principalment de colza, totalment nou en el nostre territori. El projecte consta de dues línies de premsatge que processen les llavors i permeten elaborar tortó de colza, producte molt utilitzat a Europa com a base per a pinsos d’animals, i oli de colza, un producte poc conegut a Catalunya però amb diverses sortides potencials.

El cultiu de colza presenta unes característiques agronòmiques que el fan molt interessant com a cultiu de rotació en plantacions de cereals de la Catalunya Central. Tot i la seva elevada producció per part d’agricultors locals, la majoria de colza s’exporta a llocs com ara França perquè Catalunya no està dotada de centres de processament. El producte elaborat a l’estranger retorna després a Catalunya convertit en oli per a indústries o tortó, molt ric en proteïna vegetal.

El projecte de Roviroli ha permès processar la colza en un centre situat estratègicament enmig de les grans zones que produeixen aquest vegetal. L’empresa obté la matèria primera de cooperatives de la zona, i ven el producte final a explotacions ramaderes catalanes en el cas del tortó o a empreses industrials pel que fa a l’oli. D’aquesta manera, els costos de transport es redueixen enormement i alhora s’obté un producte de proximitat molt ric en proteïnes essencials per a l’alimentació del bestiar en una zona dominada per grans extensions ramaderes.

Finalista: Costa Concentrados Levantinos SL

Per la implementació d’un nou model sostenible de fabricació d’orxata

Costa Concentrados Levantinos, experts en l’elaboració d’orxata, han desenvolupat un nou mètode per a obtenir orxata de manera més sostenible, econòmica, i de gran qualitat. Amb aquest sistema, s’obté un producte final que manté tots els beneficis per a la salut de l’orxata convencional, dotada d’alts compostos d’omega 6 i d’omega 9, i suma les propietats de la pellofa de xufla, rica en compostos fenòlics.

El procés d’elaboració tradicional d’orxata està caracteritzat per tenir una despesa d’aigua potable molt elevada a l’hora de fer la neteja i la hidratació de la xufla, cosa que genera d’aquesta manera molts residus líquids que a la llarga poden tenir un gran impacte sobre el medi ambient.

Amb la voluntat d’elaborar una orxata de xufla que sigui més sostenible envers el medi ambient i amb costos d’elaboració reduïts, Costa Concentrados Levantinos ha assolit els seus objectius gràcies a incorporar dos canvis essencials en el seu sistema de producció. En primer lloc, ha substituït el sistema de desinfecció químic per un de tèrmic que estalvia el 75% de l’aigua utilitzada en les primeres rentades. I, en segon lloc, ha incorporat un doble procés simultani de trituració i hidratació de la xufla sencera que permet incorporar els beneficis de la pellofa de xufla. Pel que fa a la resta de compostos, el resultat final té una qualitat nutricional pràcticament idèntica a la de l’orxata convencional.

• Modalitat empresa agrària

Guanyadora:  Cal Xulic SL– ChickenBoy i Undecex

Per la implementació d’un sistema amb l’última tecnologia robòtica a una nau avícola

Cal Xulic és una explotació avícola de Lleida especialitzada en la màxima cura i control dels seus animals, que utilitza la tecnologia més avançada del mercat per a poder facilitar la feina als treballadors, i oferir un millor producte que asseguri el màxim de guanys.

Recentment, l’empresa s’ha endinsat en el món de la robòtica avícola amb el desenvolupament de dos robots, ChickenBoy i Undecex, que permeten realitzar una anàlisi i un control exhaustius de les condicions i evolució de les aus.

Poder detectar anomalies en la salut de les aus en naus on hi ha una gran concentració d’animals és una tasca difícil. Comprovar un per un que la seva alimentació i pes són els indicats suposa una gran càrrega de treball per al granger. Per sort, la robotització i informatització estan presentant grans avenços també en el sector avícola. Gràcies a l’obtenció d’aquesta nova maquinària robòtica, no només aconsegueixen facilitar la feina, sinó que amb els seus sistemes de recollida de dades que es pengen al núvol es pot consultar a través d’apps tota la informació sobre l’estat dels animals a temps real.

Finalista: Granja Can Planas SL

Per la gestió d’una granja de vaques amb un innovador sistema de manteniment automàtic

La Granja de Can Planas ha desenvolupat un innovador sistema que permet optimitzar energèticament les diferents tasques de producció i manteniment de l’explotació. Això ha estat possible gràcies a la gestió automatitzada de les diferents tecnologies de la finca: el sistema de gestió de dejeccions ramaderes, la producció d’energia, i la fertirrigació dels camps, la qual cosa ha permès maximitzar el rendiment de l’explotació.

La granja tenia instal·lat un sistema de separació de purins, una instal·lació fotovoltaica de consum directe, i un sistema de reg a una extensió de 40 hectàrees. Va ser l’any 2020 quan es va decidir integrar el funcionament dels tres sistemes que havien operat de manera autònoma fins aleshores. Aquesta integració ha permès l’explotació aprofitar molt millor els seus recursos.

Tot aquest sistema està controlat a través del mòbil o de l’ordinador. Aquesta aplicació permet regular paràmetres com els horaris de funcionament, tenir una anàlisi a temps real de la composició dels purins o saber l’estat de tots els elements que componen el sistema. El control d’aquests processos a distància ajudaran a millorar la qualitat de vida del pagès, ja que podrà estalviar-se molts desplaçaments.

• Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Carlos Gómez, Groots Hydroponics SL

Per l’emprenedoria d’una empresa que aposta per l’agricultura vertical com a model de futur

Groots va ser fundada l’any 2018 per tres joves de Barcelona que cercaven maneres més sostenibles i eficients de conrear hortalisses. Des d’un inici, Groots va apostar per crear un mètode que permeti produir aliments de manera eficient, maximitzar la producció, i minimitzar l’impacte mediambiental.

L’empresa es dedica a elaborar i comercialitzar aliments sostenibles, locals i saludables gràcies al desenvolupament d’una tecnologia de producció agrícola que permet cultivar a qualsevol lloc i en qualsevol moment de l’any. Es basa en el cultiu de vegetals en prestatgeries situades en torres modulars, que optimitza l’ús de l’espai, i maximitza la qualitat de les plantes.

Groots utilitza un sistema d’hidroponia, que consisteix a recircular una solució d’aigua i nutrients en un circuit tancat que permet un estalvi del 90% d’aigua respecte a l’agricultura tradicional. Actualment, produeix més de 25 varietats d’hortalisses durant tot l’any de manera ininterrompuda, i gràcies al sistema d’agricultura vertical el producte es pot distribuir als centres de consum el mateix dia de la collita.

Per a promoure l’agricultura vertical entre els consumidors, Groots ha muntat petites granges verticals dins de supermercats, cadascuna amb una capacitat de cultivar 100 plantes a la vegada. D’aquesta manera, els clients comproven de primera mà la sostenibilitat del projecte, i poden adquirir productes totalment frescos.

Finalista: Emma Viñas, el Turó de les Nou Cabres

Per l’emprenedoria i creació d’una formatgeria mòbil, i la gestió  d’un ramat de cabres que fa tasques de prevenció forestal al Vallès Occidental

El Turó de les Nou Cabres és un projecte, nascut de la mà de la jove emprenedora Emma Viñas, que engloba diverses branques, totes derivades de la funció d’un ramat de 500 cabres i ovelles que pasturen al Vallès Occidental. El bestiar fa tasques de silvopastura, que nodreix els animals mentre efectuen tasques de manteniment de franges perimetrals contra incendis forestals, i alhora produeix aliments com la seva carn o llet i derivats com el formatge, que es venen directament al consumidor de proximitat.

La llet i el formatge s’elaboren de manera artesanal en una instal·lació mòbil integrada per dos contenidors reciclats i reformats, que operen com a obrador i com a cambra de maduració. Els productes lactis elaborats es distribueixen a particulars i també a algunes botigues i restaurants del territori català. Els residus resultants de l’elaboració de formatge són utilitzats com a fertilitzant de camps i cultius.

Val a dir que els tres guanyadors del PITA 2021 estan dotats amb 6.000 € cadascun, i els tres finalistes amb 2.000 euros.

Amb aquesta convocatòria, el Departament pretén incentivar i posar en relleu les bones pràctiques d’innovació del sector primari català que fomenten el desenvolupament del territori.