La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha reivindicat “el sentiment d’orgull pel talent científic que tenim a Catalunya”. Geis ha dit aquestes paraules adreçant-se als guardonats i guardonades en el transcurs del lliurament de les Medalles Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic a 10 personalitats del sistema català de coneixement –6 homes i 4 dones–, i de la Placa Narcís Monturiol, que reconeix a una institució del país, a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats que an contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. En un acte celebrat aquesta tarda a l’Auditori del Palau de la Generalitat, la consellera Geis ha subratllat el fet que les distincions es donin just l’endemà de defensar al Parlament el Projecte de Llei de la Ciència de Catalunya, que ha titllat com “un dia molt important per a tota la comunitat científica”. Geis ha assegurat als guardonats i guardonades que “aquesta Llei ofereix els instruments necessaris perquè pugueu continuar excel·lint, generar noves oportunitats de present i de futur i consolida Catalunya com a pol de referència a Europa”.

Durant la seva intervenció, la titular de Recerca i Universitats ha insistit en el valor de la recerca i la transferència d’aquesta recerca a la societat com a motor indiscutible de progrés d’un país. “Hem de situar la recerca, la transferència i la innovació entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del país” ha afegit la consellera.

Les personalitats que han rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són: Ramon Brugada i Terradellas , Paul Christou, M. Teresa Espinal i Farré, Manel Esteller Badosa, Pilar Garcia Almirall, Paloma Mas, Victoria Reyes García, Jordi Salas-Salvadó, Josep Samitier i Martí, i Sebastià Xambó Descamps.

Amb el lliurament d’aquests guardons, el Govern ha atorgat un total de 291 Medalles Narcís Monturiol (227 a homes i 64 a dones), mentre que les institucions guardonades amb la Placa Narcís Monturiol han estat 46. Les persones  i les institucions guardonades abasten tots els àmbits del coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut, fins a les humanitats i les ciències socials, passant per l'arquitectura, l'enginyeria i la resta de ciències. En aquesta edició s’han lliurat els premis a quatre dones i sis homes, i es continua avançant en el camí cap a l’equilibri de gènere del sistema català d’R+D, integrat en més d’un 42% per dones.

 

Personalitats guardonades

Les personalitats a qui s’ha concedit  la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són:

Ramon Brugada i Terradellas

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és cap de la Unitat de Cardiopaties Familiars, director del Centre de Genètica Cardiovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i catedràtic de Medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG). Ha investigat els mecanismes bàsics associats a la mort sobtada.

Paul Christou

Doctor en Bioquímica pel University College de Londres. És investigador ICREA i director del grup de Biotecnologia Aplicada del Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio) de Lleida, centre del qual és fundador. També ha ocupat llocs de direcció en centres de recerca a Anglaterra i a Alemanya. Com a científic sènior d’Agracetus (EUA), va ser el responsable d’obtenir el primer cultiu comercial transgènic de la soja.

Teresa Espinal i Farré

Doctora en Filologia Hispànica i catedràtica de Lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment és investigadora ICREA Acadèmia. Ha estat directora del Centre de Lingüística Teòrica i vicerectora de Recerca d’aquesta universitat. La seva recerca se centra a estudiar l’estructura del llenguatge, la interfície sintaxi-semàntica i la seva relació amb una teoria general de la cognició humana.

Manel Esteller Badosa

Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB). Format a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Hospital Johns Hopkins (Baltimore, EUA) i al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), va tornar a Catalunya com a director del Programa d’epigenètica i biologia del càncer  de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. Actualment lidera la línia de recerca d’Epigenètica del Càncer a l’Institut d’investigació contra la leucèmia Josep Carreras (IJC), que també dirigeix. També és investigador ICREA i catedràtic de Genètica de la UB. Ha situat l’epigenètica a l’avantguarda de la biomedicina.

Pilar Garcia Almirall

Arquitecta, catedràtica i directora del VIMAC Lab de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i directora del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Experta en béns immobles (real estate), ha liderat recerca innovadora en l’avaluació dels espais arquitectònics, urbans i mediambientals, l’habitatge i la millora dels barris. Ha estat pionera en la incorporació de tecnologies informàtiques com el sistema d’informació geogràfica (SIG) en l’estudi, l’avaluació i la gestió de la ciutat.

Paloma Mas

Doctora en Biologia, professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i subdirectora del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). La seva recerca se centra en aspectes fonamentals de la biologia molecular i cel·lular de les plantes. Els seus estudis han estat pioners en la descoberta dels mecanismes de funcionament i regulació del ritme circadiari.

Victoria Reyes García

Doctora en Antropologia per la Universitat de Florida. Professora d’investigació ICREA de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Des del 2006 coordina el Laboratori d’Anàlisi de Sistemes Socioecològics en la Globalització d’aquesta universitat. Estudia el coneixement indígena i local sobre el medi natural i la rellevància d’aquest coneixement per entendre i tractar la crisi climàtica i ambiental.

Jordi Salas-Salvadó

Catedràtic distingit de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili (URV), investigador ICREA Acadèmia i director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC). La seva tasca investigadora s’ha centrat en assaigs clínics en humans per avaluar l’efecte dels aliments, els nutrients i els patrons alimentaris en l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars.

Josep Samitier i Martí

Catedràtic del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Universitat de Barcelona (UB). Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i ha estat membre fundador del European Institute of Innovation & Technology in Health (EIT). És impulsor de la nanobioenginyeria a través del grup de recerca de nanoenginyeria de l’IBEC i la coordinació de la Plataforma Espanyola de Nanomedicina (NANOMED Spain).

Sebastià Xambó Descamps

Doctor en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB). Professor emèrit del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i professor visitant del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). Va ser degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística i vicerector de Sistemes d’Informació i Documentació de la UPC, i president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ha estudiat la geometria algebraica, la teoria de codis correctors d’errors i els seus aspectes computacionals, així com les àlgebres geomètriques i les seves aplicacions a la física i a l’enginyeria.

 

L’entitat distingida amb la Placa Narcís Monturiol és:

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) és un centre de recerca CERCA fundat l’any 2002 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), situat al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels. La seva missió és dur a terme recerca de frontera en les ciències fotòniques i les seves aplicacions industrials i mèdiques, amb vocació d’excel·lència, alta qualitat i impacte global.