Cultura

Premi

L'artista Alex Reynolds, premiada a la 8a Edició del Premi de Videocreació

query_builder   8 novembre 2021 13:00

event_note Nota de premsa

L'artista Alex Reynolds, premiada a la 8a Edició del Premi de Videocreació

  • El projecte 'Estava dret, i de cop soc a terra / Estaba de pie, y de repente estoy en el suelo' d’Alex Reynolds, reflexiona sobre la ficció com a mètode per generar retrats
  • El premi és una coproducció d’una obra de videocreació entre els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona
Videocreació

L’artista visual Alex Reynolds ha estat la guanyadora de la 8a Edició del Premi de Videocreació, coproduït pels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. El projecte guardonat porta per títol: Estava dret, i de cop soc a terra” // “Estaba de pie, y de repente estoy en el suelo” i analitza el concepte de ficció com a tècnica per generar retrats. L’obra es presentarà en el marc del Festival LOOP 2022.

'Estava dret, i de cop soc a terra / Estaba de pie, y de repente estoy en el suelo'

Reynolds parteix de la idea que una pel·lícula és sempre diverses pel·lícules a la vegada. Té un segon estrat. Per una banda hi ha la història que s’explica i per l’altra, un document de les persones, del lloc i de l’atmosfera que genera aquesta ficció. Les pel·lícules reflecteixen les decisions de l’autor però alhora són el registre d’un moment en la vida de les persones i del paisatge posats al servei del relat. En comptes de treballar pel relat és el relat el que posa a treballar els elements que conformen la pel·lícula. Reynolds s’interessa justament per aquest subtext del document fílmic.

A Estava dret, i de cop soc a terra / Estaba de pie, y de repente estoy en el suelo, Reynolds es pregunta, a través del retrat d’un infant i la seva relació amb els adults, què passaria si es revertís la relació entre adult i nen i fos l’adult qui depengués de l’infant essent aquest últim qui tingués el control i el coneixement del món.

 

Alex Reynolds (Bilbao, 1978)

És artista i cineasta. Va cursar els seus estudis en Belles arts a la Central Saint Martins de Londres i actualment viu i treballa a Brussel·les. La seva obra opera a través de múltiples registres i formats, centrada en la imatge en moviment i la performance, tot i que també ha treballat amb instal·lacions, textos i fotografia. Els seus films eviten la distinció entre l’anàlisi de codis cinematogràfics estructuralistes i el cinema narratiu.

L’obra de Reynolds es nodreix del llegat del cinema experimental i conceptual i genera reflexions sobre la intimitat, la mirada i la comunicació, i convida al públic a qüestionar de manera activa el seu rol d’espectador.

La seva obra s’ha exposat, entre d’altres, al Museu Guggenheim Bilbao, Index Foundation (Estocolm), Hollybush Gardens (Londres), Centre d’Art la Panera (Lleida), FRAC Lorraine (Metz), Museum M (Lovaina), Galeria Estrany-de la Mota (Barcelona), La Capella (Barcelona), Galería Marta Cervera (Madrid), Tabakalera (Donostia/San Sebastián), CA2M (Madrid), Syndicate (Colònia), Bonniers Konsthall (Estocolm), Fundació Joan Miró (Barcelona). Les seves pel·lícules s’han projectat a cinemes i festivals com el BFI London Film Festival, Curtocircuito, Documenta Madrid, FIDMarseille, Rencontres Internationales, Aesthetica Film Festival (York, Regne Unit) o Cinematek (Brusseles). La seva obra forma part del Museu Guggenheim Bilbao, el Museu de Valls, l’Statens Musikverk i el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo. Va ser becada per l’Akademie Schloss Solitude (2013), Fundación Botín (2016) i Fundació “la Caixa” (2020). Actualment és professora convidada a la KASK de Gant i membre del grup d’investigació Social Acoustics/Communities in Movement.

 

Premi de Videocreació

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona impulsen aquest premi amb la comesa de promoure la feina d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació, incorporant el vídeo com a element principal en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, reforçant la visibilitat en el territori i la presència internacional de les arts visuals.

En les edicions precedents han estat premiats els artistes: Jordi Colomer pel projecte X-Ville en la 1a Edició; Carles Congost per l’obra Wonders en la 2a Edició; Joan Morey en la 3a Edició per «COS SOCIAL [Lliçó d'anatomia]»; María Ruido en la 4a Edició pel projecte Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía), Isaki Lacuesta per l’obra Jo soc allò prohibit en la 5a Edició, Mabel Palacín pel projecte Lladres en la 6a Edició i les artistes Lúa Coderch i Mireia Sallarès guanyadores ex aequo de la 7a Edició pels projectes: Palau de vent i Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por respectivament.


Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya

Els vuit Centres territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació ; Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat ; Centre d’Art la Panera, Lleida ; M|A|C Mataró Art Contemporani ; Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; Lo Pati - Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i Mèdol-Centre d'Arts contemporànies de Tarragona.