Justícia

.

La consellera de Justícia presenta al Parlament els comptes per a l'any 2022

Ciuró: "El pressupost del 2022 ha de permetre avançar en la transformació de la justícia catalana per fer-la més àgil, propera i moderna"

query_builder   11 novembre 2021 16:53

event_note Nota de premsa

La consellera de Justícia presenta al Parlament els comptes per a l'any 2022

Ciuró: "El pressupost del 2022 ha de permetre avançar en la transformació de la justícia catalana per fer-la més àgil, propera i moderna"

  • El Departament compta amb un pressupost de 1.110 M€, un 4 % més respecte a 2020
  • Lourdes Ciuró anuncia 66’8 M€ per a la justícia gratuïta, un servei “ per als qui més ho necessiten fent efectiu l’accés universal a la justícia”
  • El pressupost destinat a polítiques de memòria democràtica augmenta un 21 % i la consellera avança que la nova llei catalana de memòria serà “integral, complexa, garantista i innovadora”
  • La consellera exigeix al Govern espanyol l’augment de pressupost de l’Administració de justícia per a actuacions a Catalunya
.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat avui al Parlament els pressupostos del Departament per a l’any 2022 que preveuen una dotació de 1.110 M€, un 4 % més respecte del pressupost anterior. Ciuró ha detallat que 1.092 M€ del total aniran destinats al mateix Departament mentre que 60 M€ ho faran al seu servei públic. Un pressupost elaborat sota els efectes de la pandèmia i pensat per encarar la gestió de la post-pandèmia, que creix i, en paraules de la consellera, “ha de seguir creixent per permetre poder avançar en la transformació de la Justícia catalana per fer-la més àgil, propera i moderna”.

“Som un Departament que fa política social amb majúscules perquè incidim en dos serveis públics per a la ciutadania: l’Administració de justícia i l’execució penal” ha afirmat la titular de Justícia. Per tant, el pressupost té la “voluntat de reforçar el servei públic i contribueix, per tant, al conjunt de la despesa social de la Generalitat permetent avançar en la transformació que volem de la justícia catalana”.

Administració de justícia: un servei de primer ordre

Per àmbits, l’import destinat a l’Administració de justícia és de 558M€, un 50,2 % de tot el pressupost del Departament. “Aquest és un servei de primer ordre, d’atenció al ciutadà” -ha dit Ciuró- qui ha recordat també que la Generalitat no té la competència en exclusiva en la matèria.

“Nosaltres no decidim quants jutjats fem i on els fem. Ens ve donat en bona part i amb poca cosa a dir-hi” ha emfatitzat Ciuró. Per això, “cal exigir al Govern espanyol que augmenti el pressupost de Justícia per actuacions a Catalunya” i, en aquest sentit, ha aprofitat per demanar suport als grups parlamentaris i “que ho tinguin present ara que s’estan negociant els pressupostos de l’Estat”.

Lourdes Ciuró ha denunciat que “patim un infrafinançament” -ha dit- que acaba assumint la Generalitat en el seu pressupost “obligant-nos a renunciar a projectes perquè hem de destinar part de les partides pressupostàries pròpies per cobrir tot allò que l’Estat no assumeix tot i ser la seva obligació”. Ha posat d’exemple l’import dels 10 jutjats que es van posar en funcionament el 2019-2020, que va ser de 6,4 M€, però que l’Estat només en reconeix 5,2 M€. Per tant: “un incompliment doble per part de l’Estat, ja que no només no paga, sinó que quan paga, paga poc”.

És per això que la consellera ha instat a revisar “sense dilacions” els mòduls de pagament de l’Estat perquè son de fa 25 anys i no preveuen les necessitats actuals en tecnologies de la informació que no existien l’any 1996. 

La consellera ha instat també a resoldre el retorn de les taxes que es recapten a Catalunya en els processos judicials, taxes que es queda íntegrament l’estat i que haurien de servir per finançar la justícia gratuïta, tal com estableix la llei. Això obliga la Generalitat a finançar-la dels seus propis pressupostos.

En el pressupost de 2022 del Departament, es destinaran a la justícia gratuïta 66,8 M€, un servei “per als qui més ho necessiten, que fa efectiu l’accés universal a la justícia”. La previsió és d’unes 480.000 actuacions anuals previstes de justícia gratuïta per a l’any 2022 i, per això, s’incrementa en un 2 % els imports econòmics dels mòduls del torn d’ofici que es paguen a advocats i procuradors, al qual hem d’afegir el servei d’orientació jurídica, que augmenta el nombre d’hores.

La titular de Justícia ha destacat també que el seu Departament fomentarà l’ús del català entre els advocats del torn d’ofici i que el mòdul passa de 14 a 20 euros. “Volem una justícia de km0, que parli la nostra llengua, en igualtat de condicions que el castellà perquè el català és la llengua pròpia del país”, ha dit Ciuró .En aquest sentit, ha anunciat la creació de beques per despertar vocacions de jutges i fiscals a Catalunya, una mesura que afavorirà l’objectiu per a una justícia més àgil i propera. Ha anunciat una convocatòria anual de 600.000 € per a 50 beques, que es començaran a oferir a partir del darrer trimestre del 2022 i, per tant, l’any vinent s’hi destinaran 150.000 €. Aquest projecte tindrà continuïtat en el temps i, a mesura que es vagin incorporant noves fornades, s’anirà incrementant el pressupost, que es gestionarà a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació, el CEJFE.

En la seva compareixença, Ciuró ha parlat d’un “nou disseny de futur” per a les seus judicials de Tarragona i Sabadell. A Tarragona “cal reunir en un únic espai totes les seus judicials de la ciutat” i a Sabadell “cal avaluar si cal fer un edifici nou o remodelar l’existent”. En tots dos casos, Lourdes Ciuró s’ha compromès a decidir quines són les opcions més eficients abans de finals d’any i elaborar el projecte funcional dels dos equipaments l’any vinent.

Pel que fa a altres infraestructures, n’ha destacat el nou jutjat de Martorell. En aquests moments s’està redactant el projecte i les obres poden iniciar-se a finals de 2022. Així mateix, ha parlat de la reforma integral de l’edifici judicial de Badalona, amb 4 M€ d’inversió; i respecte a Vic ha dit que s’hi estan duent a terme actuacions en els diferents edificis judicials per valor d’1’6 M€, però també ha reconegut la consellera que “a mitjà termini caldria plantejar-se una actuació més integral i de futur, i estudiar quines són les necessitats a mitjà i llarg termini a Osona i plantejar-nos si cal i com i quan podem finançar un Palau de Justícia”.

D’altra banda, a Santa Coloma de Farners, ha afirmat que s’està treballant per buscar una altra ubicació per als jutjats i que a Girona s’hi estan duent a terme actuacions per valor d’1’5 M€.


Mesures penals, reinserció i atenció a la víctima

El pressupost per les mesures penals, la reinserció i l’atenció a la víctima és el tercer que més creix percentualment, en concret s’hi destinarà un 17,24 % més que al 2021: 454 milions d’euros. De cada 100 euros que gestionarà el Departament, 42 s’invertiran en aquest àmbit amb un “fort component social en què les persones són també al centre de les nostres accions”, ha subratllat la consellera.

Ciuró ha apostat per reforçar els programes que suposen un apropament de les persones privades de llibertat a la comunitat. “Volem individus amb capacitat per desenvolupar-se per si mateixos, tant en el camp personal com en el laboral”, ha recordat Ciuró, que també ha detallat l’aposta per nous projectes, com ara un pilot de capacitació digital per a persones internes i, a través del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), la creació d’una escola d’oficis i l’augment de les aules de formació, entre d’altres.

Per al desenvolupament de tots aquests programes, la consellera ha explicat que seran necessàries millores tant en les condicions de treball dels funcionaris, com en els equipaments. “Les presons són un binomi, interns i treballadors”, ha asseverat la titular de Justícia, per a qui els professionals “estan fent i han fet una tasca excepcional en molt difícils condicions durant la pandèmia”, fent referència també a l’actual situació del Centre Penitenciari Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires), amb mòduls confinats per un brot de COVID. Pel que fa a les condicions laborals, “hem de renovar l’acord 2006-2009 amb un nou acord que doni resposta i s’adapti a la nova realitat”, s’ha compromès Lourdes Ciuró. 

Respecte als equipaments, la consellera de Justícia ha volgut destacar el Centre de Dones de Barcelona (Wad Ras) i el Centre Penitenciari Ponent de Lleida perquè considera que són “dues assignatures pendents en la planificació a mitjà termini”.És una prioritat d’aquesta consellera i d’aquest Departament i entre tots hem de buscar la fórmula per donar-hi resposta”, ha dit Ciuró, que ha xifrat en 90 milions el cost estimat de la futura presó de dones i en 2,8 milions d’euros les actuacions urgents de la presó de Ponent, un equipament sobre el qual “hem d’obrir el debat, sense por, sent ambiciosos” perquè “ha d’haver-hi una alternativa a les instal·lacions actuals”. 

El nou Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, que permetrà tancat definitivament Wad-ras, serà segons la consellera “un centre pensat i dissenyat per a dones, una instal·lació amb visió de gènere que acabi amb el greuge històric que pateixen les internes, que, en moltes ocasions, se les acaba tancant en centres ocupats per homes i pensats per a ells”.

De moment, les inversions per a 2022 en equipaments estaran protagonitzades per l’obertura del nou Centre Obert de Tarragona (11 milions d’euros) i la imminent licitació de les obres del nou Centre Obert a Barcelona (34 milions d’euros) que permetrà tancar la presó de la Trinitat. Però també es faran actuacions de millora d’instal·lacions i manteniment a Brians 1, Brians 2 i Quatre Camins; la instal·lació de càmeres amb gravació d’imatge i so a totes les sales d’escorcoll i cel·les de contenció “per donar tranquil·litat i seguretat a interns i també a servidors públics, seguint el model de les presons més modernes del món”, ha explicat la consellera, així com obres de millora als centres educatius de justícia juvenil, en concret en projectes a Els Til·lers, Can Llupià, L’Alzina i El Segre. Precisament, pel que fa a justícia juvenil, la consellera ha mostrat la seva voluntat d’enfortir la perspectiva educativa i comunitària de l’execució penal en menors i joves, així com l’atenció integral a les víctimes. “Treballem amb joves que tenen per davant tota una vida i als qual volem i hem d’ajudar a construir el seu futur donant-los aquell acompanyament i aquells referents que no han rebut del seu entorn més immediat”, ha assegurat.

L’any 2022, el Departament posarà en marxa del Pla estratègic d’atenció a la víctima del delicte a Catalunya, dotat amb 2,3 M€ i que preveu actuacions com ara l’acompanyament a la víctima en seu judicial, el suport a la justícia restaurativa i la gestió de serveis telemàtics d’informació i orientació a la víctima. Ciuró ha explicat també que aquest any es desplegarà l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors, per investigar la desaparició massiva de menors durant la Guerra Civil i la repressió política del franquisme.


Un 21 % més per a polítiques de memòria democràtica

El pressupost 2022 serà el darrer abans que Catalunya no es doti de la Llei de memòria democràtica, que s’espera que pugui entrar al Parlament a finals del primer semestre de 2022. La consellera ha avançat que serà una llei “integral, complexa, garantista i innovadora” i que desplegarà de manera ambiciosa les polítiques públiques de memòria democràtica.

La consellera Ciuró ha explicat que s’incrementa en un 21 % el pressupost en polítiques de memòria democràtica, passant de 4 M€ a 4,8 M€. Tant el pressupost de la Direcció General de Memòria Democràtica com el del Memorial Democràtic se situen –un i altre- per sobre dels 2M€.

Destaca especialment l’aportació per al Pla de fosses 2020-2022, per al qual es destinaran més de 800.000 € (l’anterior pressupost era de de 477.000€). Per tant, gairebé es duplica la despesa en les actuacions de recerca, localització i recuperació de les persones desaparegudes del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. “Sense recerca, no hi ha memòria. Sense recerca ens seria impossible cercar la veritat, fer justícia i reparar el dany causat a les víctimes i els seus familiars”, ha afirmat la consellera.

La consellera també considera important destinar més recursos a la difusió i divulgació de les polítiques públiques de memòria democràtica. Aquesta partida posarà un èmfasi especial a donar a conèixer el Programa d’identificació genètica, que promou la identificació de les restes que es van trobant gràcies al Pla de fosses.

La consellera també anunciat que el Departament destinarà 100.000 € per modernitzar l’interior de l’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre. Aquest conjunt monumental comptarà, a més, durant l’any 2022, amb l’aportació de 212.000 €, que permetrà al Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) finançar l’execució de la 1a fase de les obres de consolidació i rehabilitació del poble. Ciuró també ha avançat que durant l’any 2022 s’abordarà l’exhumació del militant antifranquista Cipriano Marto.

Pel que fa a les subvencions a ens locals, ha anunciat que s’ampliarà la despesa en subvencions a ens locals per a la recuperació de la memòria democràtica en 120.000,00 €.


Aposta per la mediació com a eina de resolució de conflictes

L’àmbit del dret, entitats jurídiques i mediació compta amb un pressupost d’1,27 M€, la qual cosa suposa un increment del 34 % respecte al període anterior. En aquest àmbit la consellera ha assegurat que el seu Departament té com a grans objectius el desenvolupament del dret civil català i la potenciació dels mètodes alternatius a la resolució de conflictes.

Pel que fa a mediació, la partida destinada s’augmentarà en 225.000 euros respecte del pressupost anterior. “Després de 10 anys de tarifes congelades, s’incrementaran en un 20 % l’import destinat a les derivacions judicials i a les sessions de informatives prèvies” -ha asseverat Ciuró- qui ha destacat també que la Llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes és un dels “grans projectes de la legislatura”.


Polítiques transversals de gènere i de prevenció de la violència masclista

En la seva intervenció, la consellera ha destacat el compromís del Departament en les polítiques d’igualtat de gènere impulsades des de totes les unitats de forma transversal. En aquest sentit, ha posat èmfasi en els 11,5 M€ destinats a la lluita contra les violències masclistes des de l’àmbit de la justícia gratuïta, als jutjats de violència sobre la dona, a l’atenció a la víctima i al programa de tractament d’agressors. “Nosaltres sols no podrem acabar amb la xacra de la violència de gènere, però farem tot el que estigui al nostre abast per prevenir-la i fer un bon acompanyament de les víctimes” ha conclòs Lourdes Ciuró.

D’altra banda, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada rebrà 5,3 M€ que seran destinats, entre d’altres, a la gestió de beques per fomentar vocacions de jutges i fiscals, a potenciar l’oferta formativa en dret civil català i a l’impuls de la formació en gènere destinada als diferents agents i operadors jurídics.

També destaca la formació d’acollida i contínua dels professionals de l’execució penal i l’Administració de justícia amb un nou programa de contingut transversal sobre polítiques de gènere i de prevenció de les violències masclistes. També aquest any 2022, el Departament seguirà potenciant la recerca, les iniciatives i les bones pràctiques en la lluita contra la violència masclista a través de l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista.


El fet religiós com a dret

La Direcció General d’Afers Religiosos comptarà amb un pressupost d’1,3 M€, amb l’objectiu de “garantir la pluralitat del fet religiós”. Aquesta partida ha de seguir potenciant la cooperació del Govern amb les confessions religioses; organitzar la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, subvencionar l’adequació dels centres de culte i organitzar el I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya.

1  

Imatges

Ciuró a la compareixença dels pressupostos

Ciuró a la compareixença dels pressupostos 259