El conseller Josep Maria Argimon ha presentat aquesta tarda al Parlament el pressupost del Departament de Salut per al 2022, que puja a un total d’11.244,2 milions d’euros. L’import és un 15% més alt que el de l’últim pressupost aprovat (el del 2020), amb un increment total de 1.455 milions. Amb aquests c­omptes, “el Govern de la Generalitat ha fet un esforç clar prioritzant la salut”, ha subratllat Argimon durant la seva intervenció a la comissió de Salut del Parlament.

Per línies assistencials, ha destacat el conseller, la partida de l’Atenció Primària és una de les que experimenta més creixement, amb un pressupost total d’1.885,1 milions d’euros, és a dir, un 20,7% més que l’any 2020. També registren un augment notable l’àmbit de la Salut Mental, amb 505,1 milions d’euros (un 10,4% més que l’any 2020) i el de la Salut Pública, amb 248,2 milions d’euros (un 74,5% més que en el darrer pressupost).

Un dels capítols que experimenten més increment és el de salaris, que passa a ser de 2.298,2 milions d’euros, un 23,5% més que el pressupost del 2020 (amb 438,1 milions d’euros d’increment). “Mantenim i consolidem tots aquells contractes que s’han fet els últims mesos: tothom que s’ha contractat continua”, ha subratllat el conseller.

Pel que fa a les infraestructures sanitàries, la despesa es dobla respecte el darrer pressupost. Segons ha explicat el conseller, “partíem de l’any 2020 de 259 milions d’euros, i ara ens n’anem als 519 milions”. La gran majoria de les inversions, un 85,6%, es destinen per a noves actuacions, mentre que la resta es reserven per a obres ja acabades.

Argimon: “Els fons covid de l’estat són imprescindibles”

El pressupost no inclou els fons covid addicionals de l’estat, però el conseller Argimon ha deixat clar que confia tenir-los més endavant. “Tenim un increment del pressupost, però, per donar resposta a les necessitats que tenim, ens són imprescindibles els fons covid de l’estat”, ha dit.

I és que, tal i com ha recordat el conseller, es necessiten aquests fons per dos grans factors. D’una banda, la covid-19: “La pandèmia segueix: seguim fent proves diagnòstiques, seguim atenent pacients, seguim necessitant materials de protecció... A més, de la covid se’n deriva la necessitat de recuperació d’activitat diagnòstica i quirúrgica”, ha explicat el conseller. I el segon condicionant, ha assenyalat Argimon, “és la crisi energètica, logística i de matèries primeres que estem vivint”. També ha defensat la necessitat d’aquests fons “perquè hi ha un infrafinançament de la sanitat”

“Recuperar l’activitat de diagnòstic i de tractament”

El pressupost de Salut del 2022 preveu sis grans línies d’actuació. La primera d’elles és consolidar el procés de recuperació del sistema de salut en l’escenari de superació de la pandèmia de la Covid-19 i impulsar la transformació del sistema.

En aquest àmbit, es preveu un programa de recuperació de l’activitat diagnòstic i el control de malalties, així com consolidar l’increment de la despesa per crear noves unitats i llits d’atenció al malalt crític. “Destinarem el pressupost a recuperar l’activitat de diagnòstic i de tractament. Ho estem fent, i ho farem encara més. Aquí és on cal insistir en la necessitat dels fons extraordinaris de l’estat, perquè això ha de ser un dels punts claus de l’any 2022 i l’any 2023”, ha assenyalat el conseller Argimon.

Enfortir l’Atenció Primària i Comunitària, amb nous perfils professionals

El pressupost també preveu enfortir l’Atenció Primària i Comunitària, tot consolidant la política de contractacions i incorporant nous rols i nous perfils professionals, amb prop de 2.200 places. Entre elles, 300 professionals per al suport de a residències, 220 infermeres per al desplegament de cartera, 746 tècnics de cures auxiliars d’infermeria, administratius de suport i d’atenció ciutadania, i 150 nutricionistes als EAP, entre d’altres. En aquest context, també es destinen 34 milions d’euros al Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària, amb 220 nous referents de benestar emocional.

Una segona gran línia de treball és reforçar l’atenció a la Salut Mental, tot potenciant la millora de l’àmbit d’atenció infanto-juvenil i incorporant accions del pla de prevenció del suïcidi, entre d’altres actuacions. En tercer lloc, el pressupost contempla consolidar les polítiques de contractació de professionals i incrementar l’oferta de formació d’especialistes, amb 1.630 places.

L’impuls a l’activitat de Salut Pública és la quarta línia principal de treball. En aquest sentit, s’incorporen professionals per a millorar la intel·ligències epidemiològica i el treballar conjunt amb el sistema sanitari, i es reforcen àrees de salut pública d’altíssima prioritat, com l’emergència climàtica, les vacunes, la salut laboral o les addicions. També s’incorporen dues vacunes al calendari vacunal: contra la meningococ B (adreçada a la població infantil) i contra l’Herpes Zòster (adreçada a la gent gran i a persones de risc).

La innovació i la recerca com a font de transformació del sistema és una altra gran línia de treball d’aquest pressupost, que avança en projectes com la gestió integral dels pacients crítics, la nova instal·lació de protonteràpia i el desenvolupament dels serveis d’anatomia patològica en xarxa, el desplegament de les tecnologies 4D i de realitat virtual i augmentada, i al desplegament de la medicina personalitzada, entre d’altres.

Finalment, una sisena línia principal de treball són les inversions en equipaments, tecnologia i infraestructures per a la transformació del sistema, amb un total de 513 milions d’euros.