La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha formalitzat avui el lliurament a les famílies de les restes de dos soldats republicans que van morir durant la Guerra Civil. Es tracta de les dues darreres persones que van poder ser identificades durant aquest estiu, junt amb els cossos que ja es van tornar el passat 5 de novembre al cementiri del Soleràs (Garrigues).

Les víctimes són Josep Sans Cabot i Anton Casanovas Castany, membres de l’exèrcit republicà que van morir al front de l’Ebre l’any 1938, que s’han localitzat, respectivament, a Corbera d’Ebre (Terra Alta) i Miravet (Ribera d’Ebre).

“Avui és un dia molt emotiu, però sobretot és un dia per donar esperança” a les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, ha assegurat la consellera en l’acte. “Un dia per fer justicía i en què tanquem el cercle que va començar fa uns anys amb l’exhumació de les restes òssies i avui retornant a les famílies, permetent-los, per tant, tancar el dol” ha reblat Ciuró.

Ha demanat a les famílies que tinguin desapareguts durant la guerra civili el franquisme que “no defalleixin”. En aquest sentit, ha fet una crida a inscriure’ls al Cens de Persones Desaparegudes i que es facin les proves d’ADN a l’Hospital de la Vall d’Hebron a través del Programa d’Identificació Genètica.

Ciuró ha explicat que  a Catalunya tenim 700 fosses i només n’hem obert 61 perquè “és un esforç molt i molt gran” i ha anunciat que, des de la conselleria, s’ha  incrementat el pressupost per continuar fent aquesta tasca els propers mesos perquè “creiem que és de justícia històrica que el govern de Catalunya ajudi les famílies a tancar el dol”.

Josep Sans Cabot

Josep Sans Cabot va néixer a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) l’abril de 1908. Als trenta anys, va ser cridat a files i es va sumar a l’exèrcit republicà. Estava casat i tenia una filla, Rosa, de tres mesos d’edat.

En Josep va ser enviat al front de l’Ebre el mes de febrer de 1938 i va desaparèixer el mes de setembre. La darrera carta que li havia enviat la seva dona li va ser retornada el 16 de setembre de 1938. Segons figura en un document del Jutjat de Pau de Sant Andreu de Llavaneres, va morir el 9 de setembre, tot i que la data exacta no s’ha pogut confirmar.

El seu cos es va localitzar en una intervenció arqueològica arran del pas d’una rasa d’intersecció del molí C16 i la subestació de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), entre desembre de 2009 i gener de 2010. El punt on es van trobar les despulles era un forat causat per un projectil. Fruit d’aquella intervenció es van recuperar les restes de quatre persones mortes durant la batalla de l’Ebre.

La seva família l’havia inscrit al Cens de persones desaparegudes el 24 d’octubre de 2010, i la seva filla Rosa va donar la mostra genètica el gener de 2017, fet que ara ha permès la identificació positiva. El retorn de les restes s’ha dut a terme al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, lloc on encara viu la família.

Primer identificat a la fossa de Miravet

Anton Casanovas Castany va néixer el 17 de desembre de 1907 al Brull (Osona). Un cop casat, es va traslladar a Castellterçol (Vallès Oriental), on treballava en una vaqueria. Quan va ser cridat a files, es va incorporar a l’exèrcit republicà. Va desaparèixer al front de l’Ebre l’any 1938. La família va ser informada que havia estat ferit i evacuat en algun hospital. Va ser la darrera notícia. Deixava una filla de quatre anys.

Els familiars es van inscriure al Cens de persones desaparegudes el 2004 i va ser la seva filla qui va donar la mostra d’ADN que ara l’ha pogut identificar. A partir d’ara, les seves restes descansaran al cementiri municipal de Sabadell (Vallès Occidental), per voluntat de la família.

Anton Casanovas és la primera persona que s’ha pogut identificar de la fossa de Pernafeites, a Miravet (Ribera d’Ebre). La intervenció en aquesta fossa, que es va dur a terme entre desembre de 2017 i el primer semestre de 2018, va permetre recuperar les restes corresponents a noranta-nou persones. La presència d’instrumental i evidències de tractaments mèdics en el jaciment van poder posar de manifest l’existència d’un punt hospitalari republicà a la zona, sobre el qual no hi havia referències.

Èxit del Programa d’identificació genètica

En total, són quatre les persones que aquest juliol passat es van poder identificar gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va anunciar que es retornarien a les famílies, durant un acte a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El Programa, fruit de la col·laboració vigent des de 2016 entre el Departament de Justícia (mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica) i el Departament de Salut (a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron), mostra el compromís que el Govern té amb la recerca de les persones desaparegudes i el retorn de la seva dignitat.

L’encreuament de les bases de dades dels perfils genètics dels familiars i dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques permet posar la ciència a disposició de la memòria, i ja ha aconseguit identificar setze persones des que es va iniciar el 2016.

Durant aquest mes de novembre també s’han retornat a les famílies dues persones més que es van recuperar durant la intervenció arqueològica de la fossa del Soleràs (Garrigues): Francisco Salvador Garcia i Salvador Moreno Costa.

Crida a les famílies

Tot i aquests resultats exitosos, el Departament de Justícia fa una crida a les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme per tal que s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, que ara té més de 2.600 mostres de familiars de desapareguts.

Algunes de les actuacions que s’han fet en fosses els darrers anys han permès la recuperació de cossos que encara no s’han pogut identificar. La fossa del Soleràs i la de Pernafeites (Miravet), on s’han trobat els cossos que s’han retornat a les famílies aquest novembre, tenen encara moltes restes no identificades. En el cas del Soleràs, hi ha 116 cossos pendents d’identificar i en el de Miravet, 98. La fossa de Santa Magdalena, de Móra d’Ebre, intervinguda durant el primer semestre del 2021, va permetre recuperar 177 restes de persones mortes a la batalla de l’Ebre que s’estan analitzant per tal de trobar possibles familiars.