El Memorial Democràtic exhibeix, del 16 de novembre a l’1 de juliol, la mostra “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya”, basada en la reproducció d’obres que qüestionaven l’ordre autoritari. Comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.

La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la irradiació social i la recepció pública.

La cinquantena d’obres reproduïdes corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones ―al País Valencià i a les Illes Balears― que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.

En paral·lel a l’exposició, es publicarà un llibre, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual.

L’Assemblea de Catalunya

Aquesta exposició s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya i vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.

Bona part de les forces opositores al franquisme es van aplegar en l’Assemblea de Catalunya, fundada l’any 1971. Va ser sobretot a la dècada de 1970, gràcies a l’ús de tècniques reprogràfiques diverses i a la utilització de diferents suports i formats d’edició (gravats, cartells, llibres i revistes, caràtules de disc, etc.) que aquesta producció visual dissident va arribar a capes àmplies de la població i va contribuir a promoure entre la ciutadania la percepció d’un marc de referències, valors