Drets Socials

parlament

Cervera: "Amb el programa Reallotgem hem aturat 328 desnonaments entre els mesos de setembre i octubre"

La consellera de Drets Socials explica que s'han rebut 36 adhesions en només dos mesos i que les dades demostren que la moratòria estatal no funciona

query_builder   18 novembre 2021 19:07

event_note Nota de premsa

Cervera: "Amb el programa Reallotgem hem aturat 328 desnonaments entre els mesos de setembre i octubre"

La consellera de Drets Socials explica que s'han rebut 36 adhesions en només dos mesos i que les dades demostren que la moratòria estatal no funciona

parlament

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha explicat les principals línies d’actuació que ja té en funcionament el Departament, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per dotar-se d’elements estructurals que permetin enfortir les garanties d’accés i permanència en l’habitatge de les famílies més vulnerables. La consellera ha fet referència al programa Reallotgem i ha assenyalat que “tot i l’interès per part d’alguns sectors de mostrar que no funciona, la realitat és que hem rebut la petició de més de 36 adhesions en només dos mesos i s’han evitat 328 desnonaments dels 570 previstos entre setembre i octubre”.

Per Cervera, aquestes dades demostren que la moratòria estatal no funciona i que el programa Reallotgem “és una bona eina per aturar desnonaments”. En aquest sentit, ha demanat la implicació de tots els actors implicats - propietaris, particulars i ajuntaments - per fer front als desnonaments..

En una intervenció al Parlament, la consellera  ha explicat que els pilars en els quals se sustenta la política d’habitatge de la Generalitat “volen anar molt més enllà del que suposa la moratòria dels desnonaments, que no ofereix una solució definitiva per a les famílies”. Aquestes mesures són l’ampliació del parc d’habitatge de lloguer públic disponible, les mesures preventives, com els ajuts al pagament del lloguer, i les mesures per alleugerir les meses d’emergències, i trobar habitatge de manera ràpida amb la col·laboració d’ajuntaments, administradors de finques i API, amb el programa Reallotgem.

Pel que fa a l’ampliació del parc de lloguer social, la consellera ha defensat el dret de tanteig, que poden exercir les administracions des de 2015 i que permet ampliar el parc públic allà on hi ha més necessitat urgent d’habitatge. El tanteig suposa una mesura més ràpida i econòmica que la construcció i evita que els habitatges procedents d’execucions hipotecàries entrin al mercat de la compravenda ordinari i es puguin destinar a lloguer social. Aquesta via, ha permès a la  Generalitat ampliar en 3.287 habitatges el seu parc des de finals de 2015 a través d’aquesta eina, amb 175 MEUR destinats (mitjana de 53.240 euros per habitatge), i els ajuntament ho han fet amb 1.017 habitatges més, i 534 les entitats del tercer sector, en moltes ocasions amb la participació de la Generalitat gràcies al finançament de l’ICF.

Així mateix i davant les crítiques al Programa que fan referència a l’obligatorietat de tenir data de desnonament fixada en els següents 30 dies per a poder-s’hi acollir, la consellera  ha insistit que la solució a aquests casos ha de venir amb l’aprovació de l’avantprojecte de Llei al Parlament perquè els casos amb desnonament aturat es puguin convertir en el nou lloguer social obligatori.  “Acollir-los al Programa Reallotgem quan podran vehicular-se pel futur amb un lloguer social és empetitir la dimensió del programa i restar opcions a atendre més casos en el futur”, ha reblat la consellera. No obstant això, ha manifestat que el programa resta obert per atendre les situacions emparades actualment per la moratòria estatal que hi ha fins el 28 de febrer i que quan aquesta decaigui s’hi podran acollir.

 

El pressupost preveu 114 milions d’euros en ajuts al lloguer

Les línies d’ajuts al lloguer que actualment hi ha a disposició de la ciutadania són els ajuts d’urgència, que resten oberts tot l’any per atendre les emergències i evitar els desnonaments; i els ajuts ordinaris, que funcionen amb convocatòria anual, i que ajuden a les famílies de manera eminentment preventiva, per evitar que caiguin en l’exclusió.  A més, des de l’inici de la pandèmia es van activar uns ajuts específics Covid destinats a les famílies que van veure minvats els seus ingressos per efecte directe de la crisi econòmica provocada per la crisi sanitària. En aquest sentit, la consellera ha destacat que “l’any passat es van atorgar 55.000 amb més de 100 MEUR destinats, només en els ajuts ordinaris”.

El pressupost per a 2022 del Departament de Drets Socials preveu un increment del 156% per a polítiques d’habitatge fins els 637,33 milions d’euros. Així, es contempla destinar 306,67 milions d’euros en ajuts a la rehabilitació d'habitatges finançats amb fons europeus Next Generation EU (MRR) en el marc del Programa Rehabilitem.cat.  Per incrementar el parc públic d’habitatge destinat a lloguer social, el departament invertirà 80 milions d’euros en subvencions a la promoció d'habitatge i 29 milions per a la compra d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte. Finalment, es mantindrà una partida de 114’1 milions d’euros en ajuts socials al lloguer.