El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de protecció civil de Catalunya i el Decret d'autoprotecció, dues normes bàsiques dins del sistema de protecció civil de Catalunya, amb les quals s'adapta el marc legal en matèria de protecció civil a l'Estatut de 2006. Amb l'aprovació d'aquests dos textos s'impulsa la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya per regular, planificar i executar les mesures relatives a les emergències i a la seguretat civil; dirigir i coordinar els serveis de protecció civil; exercir funcions executives en matèria de salvament marítim; i participar en l'execució de la seguretat nuclear.

Així, la futura Llei, que substituirà l'anterior Llei de protecció civil de 1997, fa més sòlid i robust el sistema integral per a la prestació del servei de protecció civil. En aquest sentit, la Llei defineix les relacions entre administracions per tal de donar cabuda, de forma coordinada, a totes les autoritats i serveis implicats davant d'una emergència, a partir del deure de col•laboració recíproca.

Pel que fa al Decret d'autoprotecció, fixa uns mínims comuns de qualitat en la planificació d'autoprotecció per a les activitats, centres i empreses que han de tenir un tractament diferenciat per la seva potencial perillositat o possibles efectes perjudicials sobre la població. Igualment, estableix l'obligació d'elaborar, implantar materialment i mantenir operatius Plans d'Autoprotecció i determina el contingut mínim que han d'incorporar aquests plans en aquelles activitats o edificis que, potencialment, poden generar o resultar afectats per situacions d'emergència. El Decret permetrà tenir una radiografia fidedigna de totes les activitats i instal•lacions perilloses que hi ha en qualsevol punt del territori català.

El Projecte de llei de protecció civil de Catalunya reforça el concepte d'autoprotecció com a element complementari de les responsabilitats de les administracions públiques. A més, busca garantir una correcta integració de les mesures d'autoprotecció dins del sistema públic de protecció civil.

La nova normativa amplia el concepte tradicional dels elements que cal protegir (la integritat física, els béns i el medi ambient) incidint en altres qüestions que es manifesten cada vegada més importants, com són la protecció dels serveis bàsics, de les infraestructures crítiques i del funcionament normal de la societat. També fa referència als efectes del canvi climàtic.

A més, la fixació del sistema de protecció civil reforça els mecanismes per garantir una resposta proporcionalment homogènia a tot el territori català per part de les administracions i autoritats implicades en la prevenció i gestió d'emergències pel que fa a la previsió, planificació i reacció. En aquest sentit, es preveu l'elaboració d'una carta de serveis que determini els llindars de qualitat i universalitat en el servei que s'han de garantir per a tothom.

S'estimula el compromís de totes les administracions amb la prevenció i, de manera molt especial, la localització en el territori dels diversos elements de risc col•lectiu greu que concorren i la visió territorial de totes les actuacions de protecció civil que se'n deriven, tant des del punt de vista de la planificació i la gestió d'emergències, com des del punt de vista urbanístic i de planificació d'infraestructures.

Dins dels instruments de protecció civil, es reforça la importància del mapa de protecció civil com a instrument de prevenció i planificació territorial. És el document que localitza en el territori els diversos elements de risc col•lectiu greu que concorren en cada indret i la visió territorial de totes les actuacions de la protecció civil que se'n deriven, tant des del punt de vista de la planificació i la gestió d'emergències, com des del punt de vista urbanístic i de planificació territorial.

També fixa els criteris segons els quals es pot limitar o prohibir determinades activitats en indrets on no sigui possible gestionar el risc. D'altra banda, té com a objectiu reflectir la implantació territorial dels processos de planificació en Protecció Civil i de les infraestructures i recursos operatius necessaris per a la gestió de les emergències.

Estructura de coordinació i personal de protecció civil.

Un dels objectius de la Llei és l'establiment i gestió de l'estructura de coordinació, especificant els diferents estaments i organismes que hi participen, fent especial menció del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), i de la Comissió de Protecció Civil, com a òrgan consultiu i homologador dels plans d'emergències. També s'estableixen les funcions del personal de Protecció Civil de Catalunya, caracteritzat per la competència i especialitat tècnica i amb funcions especials com ara anàlisi, avaluació del risc i inspecció. Aquest servei treballa conjuntament amb els cossos operatius (mossos d'esquadra i policies locals, bombers, SEM, agents rurals, etc.) en la gestió de les emergències.

La Llei dota d'especial significació i importància el sistema de comunicació i avisos a la població, fet que ha de permetre desenvolupar una tasca pedagògica i de sensibilització per tal que els ciutadans coneguin els riscos que els envolten. S'ha de dur a terme tenint en compte la diversitat social i cultural de la societat catalana.

La comunicació i informació a la població són bàsiques per promoure una cultura ciutadana d'autoprotecció, finalitat que recull específicament la Llei. Aquesta vocació és la que impulsa l'equilibri, previst a la Llei, entre la responsabilitat de les administracions públiques i els deures d'autoprotecció dels particulars de forma individual i col•lectiva.

En l'apartat de prestacions que poden ser requerides per Protecció Civil, s'estableix que els mitjans de comunicació públics han de col•laborar en les campanyes d'informació a la població, no només en emergència.

També s'estableixen obligacions específiques per als titulars de serveis bàsics com la distribució i el subministrament d'aigua, gas i electricitat i les prestadores de serveis de telefonia i telecomunicacions. Es preveu que els titulars o concessionaris d'aquestes han de proporcionar a les autoritats de Protecció Civil la informació que els sol•licitin sobre les seves xarxes per tal d'assegurar-ne la protecció adequada i, si escau, el restabliment del servei en cas d'emergència. Pel que fa a les empreses titulars de les xarxes i dels serveis de telecomunicació, en les situacions d'alerta i d'emergència, han de posar-los a disposició de les autoritats de Protecció Civil per emetre avisos o alertes massius a la població -a través dels sistemes que es determinin com el de missatgeria escrita a telèfons mòbils-, i han de desenvolupar les tecnologies que ho facilitin.

El paper dels ens locals

El text incrementa la corresponsabilitat de les corporacions locals amb el sistema de protecció civil, tant dels ajuntaments (el municipi és l'entitat bàsica de la protecció civil catalana i els alcaldes són la primera autoritat de protecció civil en llurs municipis), com dels consells comarcals, amb funcions de gestió, informació, difusió, impuls, col•laboració, coordinació i suport als municipis. Cal destacar, en el cas de la Vall d'Aran, la previsió especial que es fa per respectar les competències compreses en la seva Llei de règim especial i esmentant com a autoritat de protecció civil en la seva jurisdicció el Síndic d'Aran.

Pel que fa a les competències municipals, la Llei defineix amb més precisió que l'anterior el contingut de les competències. Es crea un fons econòmic que s'alimenta del gravamen de protecció civil i altres recursos per ajudar els municipis a exercir les seves competències, entre les quals destaquen: la regulació i l'execució de les condicions de seguretat de les activitats organitzades en els espais públics i en els locals de concurrència pública; l'elaboració, l'aprovació i la implantació del Pla bàsic d'emergència municipal; les declaracions o altres mesures d'intervenció que corresponguin en cas d'emergència d'àmbit municipal; la rehabilitació i restauració dels béns i serveis de la seva titularitat damnificats com a conseqüència de catàstrofes o calamitats públiques, la prestació del servei de salvament a les platges i als passeigs marítims.

Es preveuen uns serveis mínims municipals en funció de la dimensió dels municipis. Així, municipis de més de 20.000 habitants o altres municipis pel seu caràcter turístic o per especificitats del risc, hauran de tenir com a mínim un tècnic amb dedicació plena.

Precisa les funcions del voluntaris de protecció civil de forma que no s'encavalquin amb les que correspon realitzar al personal propi de l'Administració.

El Projecte de llei de protecció civil aprovat avui pel Govern parteix de la necessitat d'adaptar el marc normatiu de la prevenció i la gestió d'emergències i dels riscos en general al corpus normatiu i competencial que emana de l'Estatut de 2006. L'anterior Llei de Protecció Civil, de 1997, tenia la seva base en l'Estatut de 1979, i en el marc competencial que se'n derivava, molt més restrictiu que l'actual pel que fa a la protecció civil.

Igualment, calia dotar-la d'un suport legal per plasmar l'experiència adquirida per la Generalitat de Catalunya i els ens locals, pel que fa a la prevenció i la gestió de riscos i emergències, especialment des de la creació, el desembre de 2006, de la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) dins del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

La creació de la DGPC, que va ser una fita dins del sistema de Protecció Civil de Catalunya, feia encara més necessari el reforç institucional de la nova llei, que ofereix més i millors possibilitats per tal de desenvolupar mecanismes per preveure, evitar, reduir i corregir els danys causats per riscos naturals o tecnològics. Tanmateix, també és l'eina en què s'ha de sustentar un sistema eficaç i eficient de pedagogia i comunicació a la ciutadania per tal que sigui conscient dels riscos que l'envolten i adopti mesures d'autoprotecció.

L'Estatut de 2006 estableix per primer cop el títol competencial en matèria de protecció civil, sense excepcions, a tot el territori de Catalunya. L'art. 132 atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en la matèria de protecció civil, entenent que aquest inclou en tot cas la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, incloent-hi el servei de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en l'exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública.

El Decret defineix i desenvolupa les obligacions d'autoprotecció de les empreses i activitats que, per la seva potencial perillositat, importància i possibles efectes perjudicials sobre la població, el medi ambient i els béns, han de tenir un tractament singular; i estableix els mecanismes de control per part de les administracions públiques. Les disposicions d'aquest Decret tindran caràcter supletori per a les activitats amb reglamentació sectorial específica.

Es crea el Registre dels plans d'autoprotecció, que conté un sistema de dades sobre les instal•lacions i els seus recursos operatius, molt important per a la gestió de l'emergència ja que proporciona informació sobre el risc, característiques de les instal•lacions i els seus sistemes de seguretat, cartografia, etc.

El sistema de tramitació via administració electrònica que preveu el Decret, i que ja s'està preparant, modernitza de forma important la visió de la planificació de l'emergència canviant el seu caràcter estàtic pel que realment és, una realitat dinàmica i permetent una molt més fàcil integració i aprofitament de les dades. El sistema electrònic permetrà, a més, la tramitació de documents de seguiment de la implantació del pla, notificacions de simulacres i demanda de participació de serveis externs, etc.

El Decret estableix un catàleg d'instal•lacions d'interès per a la protecció civil des del punt de vista de la Generalitat afectades per la necessitat de tenir un pla d'autoprotecció. Entre altres: túnels, ports, aeroports, autopistes, línies de ferrocarrils i conductes de transport de matèries perilloses; activitats industrials i d'emmagatzematge de productes químics, explosius, residus perillosos o de mineria subterrània; instal•lacions nuclears i radioactives; instal•lacions hidràuliques; instal•lacions que utilitzin substàncies o matèries biològiques perilloses o organismes modificats genèticament, i altres instal•lacions d'importància estratègica.

A banda de les instal•lacions, també explicita les activitats que es veuen obligades a tenir un pla d'autoprotecció: espectacles públics, recreatius i esportius en espais delimitats i tancats (a l'aire lliure o no) a partir d'un aforament de 500 a 2.000 persones -depenent dels casos- i en espais no tancats que tinguin un aforament o capacitat igual o superior a 15.000 persones.

També es preveu l'obligació de tenir un pla d'autoprotecció a d'altres centres, edificacions o activitats que tinguin condicions de risc per trobar-se a prop d'un nucli habitat. Igualment, també s'estableix un llistat d'instal•lacions i activitat d'interès per a la protecció civil en l'àmbit municipal que han de realitzar el seu pla d'autoprotecció, que serà homologat pels ajuntaments.