La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, han lliurat els documents de reparació jurídica a quaranta-cinc persones nascudes o residents a Taradell (Osona). El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim.

L’acte de lliurament dels documents de nul·litat ha comptat amb l’assistència de familiars dels 45 represaliats, a més del  director general de Memòria Democràtica, Toni Font. S’ha organitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d’Osona “Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975”, organitzades per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Òmnium Cultural d’Osona, l’Arxiu Comarcal d’Osona, el Museu del Ter de Manlleu, el Museu de la Torneria de Torelló i l’Ajuntament de Taradell, amb el suport del Consell Comarcal d’Osona.

Durant l’acte de lliurament dels documents, la consellera ha recordat que “aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic”. Lourdes Ciuró ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes perquè “encara avui hi ha qui defensa i blanqueja aquella dictadura i aquell cop d’Estat contra la legítima segona República, i no ho podem permetre. Davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes”.

“Malauradament hem vist i viscut com la història es repeteix” ha assegurat la consellera. “Amb uns altres actors i unes altres víctimes, però amb la mateixa essència patriòtica d’imposició d’unitat de pensament i de sentiment. Prou que ho sap un veí vostre, en Quico, que ho ha patit des de primera línia i sobre la seva persona”, en referència a Quico Homs, que havia estat conseller de la Presidència durant el 9-N.

Ciuró ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes, i a fer efectiva així la reparació jurídica dels seus familiars: “a dia d’avui ja hem rebut i tramitat 5.641 sol·licituds, però encara queden milers de persones que ho poden demanar”.

La consellera també ha destacat que l’acte de reparació es faci el dia en què “fa justament 46 anys que va morir l’ideòleg d’aquella ignomínia, el general colpista que durant 36 anys va instaurar i mantenir una dictadura amb un poder repressor implacable”.

Les víctimes de Taradell

Entre les quaranta-cinc víctimes de Taradell, n’hi ha una desena que van ser condemnades a mort, vuit de les quals van morir afusellades al Camp de la Bota, a Barcelona. Entre aquest grup hi havia l’exalcalde de la població, Ramon Blasi, que va morir executat l’any 1939, després de ser acusat d’adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques i condemnat en un consell de guerra sumaríssim.

Pel que fa a la resta de víctimes, la majoria van ser condemnades a llargues penes de presó, a penes que anaven des dels dotze, quinze o vint anys de reclusió temporal fins a la reclusió perpètua. En una primera instància, els processats van ser conduïts a la presó de Vic, des d’on van ser traslladats més tard a la Model de Barcelona. Alguns d’ells, després, van ser derivats a les presons de Santander o València. És el cas del mestre de Taradell, Anastasi Aranda. Va ser jutjat dos cops, va complir pena a València i, posteriorment, se li va treure el títol de mestre i va ser exclòs del servei educatiu. També van complir penes de presó l’exalcalde Adolf Roca i l’agutzil de la localitat, Fulgenci Sánchez.

A Taradell hi va haver unes vuit víctimes més de judicis franquistes, les famílies de les quals encara no s’han pogut localitzar.

Gairebé 70.000 sentències franquistes

A Catalunya, es van fer més de 69.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

D’ençà de l’aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, l’any 2017, 5.641 persones han sol·licitat l’anul·lació de judicis sumaríssims i sentències franquistes. Aquest document el poden demanar les víctimes dels tribunals franquistes des de 1938 fins a 1978, els seus familiars i altres persones interessades, a través del web del Departament de Justícia o a través del telèfon 012. El 70 % de les sol·licituds s’ha fet per correu electrònic i la resta presencialment, a les oficines d’atenció ciutadana de tot Catalunya.

Actes d’anul·lació de judicis sumaríssims

La Direcció General de Memòria Democràtica fa difusió de la possibilitat d’obtenir l’acte d’anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.

El document ‒on consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.

La Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar les exigències del dret a un judici just més elementals. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. El text aprovat autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i faci pública la llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i les condemnes imposades.