Drets Socials

Una noia jove mirant per la finestra

Un 39% de les dones joves ha patit violència masclista sexual o psicològica durant un any

query_builder   24 novembre 2021 13:28

event_note Nota de premsa

Un 39% de les dones joves ha patit violència masclista sexual o psicològica durant un any

Joventut presenta un estudi que subratlla més prevalença de les agressions cap a les noies de 16 a 29 anys que la que s'exerceix contra les dones adultes, amb 22 punts percentuals més

L'Àlex Sastre durant la presentació virtual de l'estudi

El director general de Joventut, Àlex Sastre, i la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), Núria Ramon, han presentat aquest matí en un acte telemàtic els resultats de l’estudi ‘Violències masclistes en l’etapa juvenil a Catalunya’ que ha elaborat l’Observatori Català de la Joventut (OCJ) amb vuit investigadores.

La recerca consta de tres monogràfics que situen l’estat de la qüestió sobre joves i violència masclista (part 1), exploten les dades de l’Enquesta sobre Violència Masclista a Catalunya de 2016 en relació a l’especificitat de la joventut (part 2) i analitzen la qüestió des del punt de vista qualitatiu (part 3).

En concret, la primera part de l’estudi ‘Les violències masclistes en l’àmbit de la joventut a Catalunya. Una cartografia’ conclou que l’edat és un clar factor explicatiu del fenomen i que s’han trobat diferències generacionals molt importants tant en relació amb el perfil com amb la victimització. Així, les dones joves són el grup d’edat amb més víctimes, tot i que té unes especificitats que fa que no es visibilitzin ni socialment ni en molts estudis.

La segona part de l’estudi mostra que si s’inclouen totes les formes de violències masclistes (VM), les dades revelen que el 39,4% de les dones joves catalanes d’entre 16 i 29 anys ha patit violència masclista en el transcurs d’un any. Es tracta d’un percentatge de 21,8 punts superior que el que s’ha produït entre el total de dones, que és del 17,6%. Aquesta dada confirma -segons les conclusions de l’estudi- que les dones joves són les grans víctimes de la violència.

Les VM declarades entre els altres grups d’edat són del 20,2% entre els 30 i 49 anys; del 10,5% entre els 50 i els 65 anys; i del 5,7% a partir dels 65 anys.

D’entre totes les variables, l’àmbit en què les víctimes estan més afectades és en el de la situació de no tenir parella, on la probabilitat de patir violència és de 2,45 vegades major en les noies joves (entre 16 i 29 anys) que entre les dones de 30 a 49 anys.

La Núria Ramon durant la presentació

I pel que fa a la variable de no tenir parella però haver-ne tingut en el passat, les joves també són les més victimitzades ja que acumulen un 14,8% de casos en comparació amb el 9,1% del total de la mostra. També en aquest àmbit, la violència psicològica és la que té més prevalença i les joves són les que han patit més formes de violència com són el control de les activitats, el vestir o el fet de parlar amb altres homes.

D’altres circumstàncies que poden agreujar la victimització entre les joves són el fet d’estudiar, de treballar, de ser econòmicament dependents o de tenir diversitat funcional, assenyala l’estudi.

En l’aspecte comparatiu joves-adultes l’estudi també conclou que per a la joventut hi ha diverses formes de VM que no es conceben com a tant greus si es comparen en com són percebudes entre els altres grups d’edat, com poden ser per exemple “controlar on, amb qui i què fa a cada moment”, “no deixar que parli amb altres homes”, “clavar-li una bufetada, un cop, una empenta” o “no deixar que quedi o parli amb amistats o família”.

Davant d'aquestes dades, Àlex Sastre ha destacat durant la presentació virtual d’aquest matí -que ha aplegat prop d’un centenar de professionals i investigadores- que es demostra que “les violències masclistes són un fenomen al qual cal posar noms i aportar-hi dades, ja que té unes especificitats concretes que no es fan visibles quan afecten les persones joves”. Així mateix, el director general de Joventut ha incidit en la necessitat de “defugir la visió adultocèntrica, promoure actituds de tolerància zero davant la normalització estesa del masclisme i acceptar que s’han de tornar a definir les violències masclistes per tal de reconèixer que ocupen àmbits i espais fora dels atribuïts tradicionalment”.

A més de la comparativa entre joves i adultes, l’estudi també analitza el perfil entre les pròpies víctimes joves de VM i conclou que no afecten un perfil en concret, sinó que és molt diferenciat. Malgrat això, les dones d’entre 20 i 24 anys i d’entre 25 i 29 anys són les més victimitzades des dels 15 anys, mentre que les de 16 a 19 i de 20 a 24 ho són en el darrer any.

Així mateix, l’anàlisi de l’OCJ també conclou que el 52,2% de les dones joves que tenen estudis primaris o inferiors ha estat víctima, dada que canvia de manera molt important si han fet la secundària obligatòria (83,3%).

Pel que fa a la variable de parella, el tipus de violència que més apareix és la violència sexual i, com a dada significativa, s’ha trobat que la probabilitat de patir violència en algun dels àmbits és 4,32 vegades més gran si s'està amb parella i amb ex-parella que si no es té parella ni ex-parella; i 4,25 vegades més gran si s'està en la situació de no tenir parella però sí ex-parella.

Amb les dades referents a qui és l’agressor, l’anàlisi mostra que la majoria dels agressors són persones desconegudes (40,4%), amb un percentatge més elevat entre les residents a Barcelona. També indiquen que les dones d’entre 25 i 29 anys són les que més identifiquen l’agressor en el lloc de treball, fet que es pot donar perquè són les que més treballen en comparació amb els altres subgrups d’edat.

La investigadora Maria Rodó durant l'acte

Un altre dels aspectes destacats de l’estudi -inclòs en la part 2- és la identificació de set formes de VM amb especial incidència en la gent jove: psicològiques, sexuals, socials, matrimonis forçats, el tràfic de persones per a l’explotació sexual, la violència vicària i la violència sexual adulta. Tanmateix, l’informe recorda que cal analitzar aquests fenòmens des d’una identificació dels factors de vulnerabilitat: “No és el fet de ser jove, en sí mateix, el que determina el patiment de les formes de VM, sinó que és la major exposició a determinats processos (individuals i psicològics) o a contextos (socials i institucionals) el que provoca una associació determinada entre joventut i VM”.

I sobre aquests factors de vulnerabilitat, les autores n’apunten els de: manca de referències positives respecte a les relacions sexo-afectives (i per contra, l’exposició a la pornografia estàndard), la baixa percepció del risc propi d’aquesta etapa vital, la importància dels grups d'iguals (pressió social), el fet que es tracta d’una etapa d'exploració sexo-afectiva, l’exposició a entorns digitals, la baixa autoestima que pot produir-se en aquesta etapa, així com la importància de l’aspecte físic i la permeabilitat a l’amor romàntic.

Finalment, afegeix l’estudi, “el fet que les dones joves s’estan empoderant mentre la masculinitat no està canviant, sumat a l’adultisme, són elements que generen un risc específic per a les joves”.

Pel que fa a la part 3 de l’estudi -titulada 'Cossos, feminisme i transgressió: anàlisi de les violències sexuals sobre dones joves'-, s’analitza el fenomen des del punt de vista qualitatiu a partir de grups de discussió i amb entrevistes a noies víctimes d’agressions. Relata nombrosos casos en què les dones joves identifiquen aquestes situacions en un context d’obligatorietat o pressió per mantenir relacions sexuals que incorporen gradualment aquestes víctimes en una “disciplina del terror sexual”.

La investigadora Maria de la Fuente en la presentació

A més de reforçar la formació i la sensibilització en tots els àmbits, l’estudi també recomana tallers d’autodefensa feminista per a joves en la línia curricular i suggereix tallers per a nois destinats a analitzar les VM i la deconstrucció de la masculinitat hegemònica. Així mateix, posa de manifest la necessitat de reformular la mirada sobre aquestes violències per tal que siguin definides per les persones a qui afecten directament.

Les conclusions del conjunt de l’estudi ‘Violències masclistes en l’etapa juvenil a Catalunya’ (la presentació del qual es podrà veure en aquest enllaç d’aquí a uns dies) es posen des d’avui a l’abast de totes les administracions i professionals que treballen en joventut perquè el puguin fer servir de punt de partida per a futures accions entorn d’aquesta problemàtica. D’aquesta manera es dona resposta a la Llei 17/2020 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que preveu que s’investigui el fenomen de les violències masclistes i se’n difonguin els resultats per tal que les dones en tinguin informació i se’n creï una sensibilització social. 

400 professionals i 32 protocols per prevenir les VM

Durant la cloenda de la presentació de l’estudi, la directora general de l’ACJ, Núria Ramon, ha recordat que durant aquest 2021 s’han activat un total de 16 noves xarxes comunitàries estables per tal d’establir protocols que previnguin les violències sexuals entre les noies a diferents espais públics d’oci.

En total, Joventut ha assessorat els darrers dos anys 2020 i 2021 un total de 18 consells comarcals, 13 ajuntaments i una mancomunitat (integrada per quatre municipis) i els ha implicat en el disseny i elaboració de protocols per prevenir i actuar davant de les violències sexuals en els espais públics d’oci.

L’elaboració dels protocols ha implicat inicialment unes 400 persones pertanyents a diferents àrees dels ens locals (com són Joventut i Igualtat), als col·lectius juvenils i entitats, així com a les persones joves d’aquell municipi o comarca, especialment d’aquelles que normalment tenen més dificultats per a participar. D’aquesta manera, s’ha permès sensibilitzar i implicar tots els agents en la prevenció de les violències masclistes des de la corresponsabilitat i la perspectiva comunitària.

Es tracta d’una iniciativa emmarcada en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a través del qual el Departament de Drets Socials té en marxa diferents actuacions des del 2019.

Ara, amb les xarxes de treball establertes amb l’elaboració dels protocols es preveu que podran intervenir de manera coordinada a nivell local i comarcal davant de situacions de violències sexuals que es puguin produir en espais públics d’oci, festes locals o altres esdeveniments festius. D’aquesta manera, es preveu prevenir, detectar i atendre la recuperació de les dones en situació de violències masclistes.

Els 18 consells comarcals amb els quals s’ha implementat el protocol són els de: l’Alt Penedès, el Bages, el Berguedà, La Selva, el Ripollès, l’Aran, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta durant el 2020; i el Moianès, l'Anoia, el Maresme, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, l'Alta Ribagorça, l'Urgell, el Baix Camp, el Baix Ebre i el Montsià durant el 2021.

Així mateix, els 13 municipis on també s’ha dut a terme l’acció de Joventut són els de: Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Roses, la Pobla de Segur, Torrefarrera, el Vendrell i Calafell durant el 2020; i Sant Boi de Llobregat, Caldes de Montbui, Rubí, Llagostera, Oliana i Salou el 2021. Finalment, l’any passat també es va dissenyar un protocol a la Mancomunitat de la Vall del Tenes, que agrupa els municipis de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall.

A més de vetllar pel bon funcionament dels protocols i d’avaluar-los, les xarxes establertes a aquestes poblacions també activaran mecanismes per tal d’incrementar l’apoderament de les dones en la utilització dels espais públics d’oci. Així mateix, es promourà la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal al conjunt de les polítiques locals i comarcals.

Tallers als IES amb més de 2.000 alumnes

L’ACJ també ha elaborat en els darrers dos cursos escolars els tallers de prevenció de VM ‘Revoluciona el gènere’ a Instituts d’Educació Secundària (IES) d’arreu de Catalunya, en els quals es va formar uns 2.000 alumnes de 15 a 18 anys mitjançant tallers de dues hores.

Així mateix, aquest 2021 també se segueixen les formacions a professionals de joventut amb l’objectiu de posar el discurs dels plaers i del desig al centre d’unes relacions sanes que trenquin amb la masculinitat heteronormativa i que qüestionin l’hegemonia de les VM. Es tracta de les formacions 'Repensant l’acompanyament de les sexualitats d’adolescents i joves', en la qual s’han format 65 professionals arreu de Catalunya, i 'Cap a unes masculinitats crítiques: eines per treballar masculinitats amb joves', que s’estan fent ara.

Pel que fa al programa ‘3 Voltes!’ -que promou la igualtat entre nois i noies, la diversitat sexual i de gènere i la prevenció de les violències-, l’ACJ ha engegat tres noves edicions al territori aquest 2021 en el qual ja s’estan formant unes 50 professionals. El programa s’ha innovat amb més capacitat de detecció, de receptivitat entre el jovent, de coordinació entre agents i de transversalització de la perspectiva de gènere en les polítiques de joventut. El ‘3 Voltes!’ va beneficiar el 2020 un total de 126 joves.

Finalment, Joventut també ha reformulat i ampliat aquest 2021 el programa ‘Tabú, tu tries què t’hi jugues’, una eina pedagògica per adolescents i joves que aprofundeix en les violències sexuals. L’eina planteja tres situacions quotidianes diferents a través d’una webapp on les persones joves han d’anar prenent decisions davant de situacions concretes de sexpreading, els assetjaments i abusos, la cosificació, els límits i el consentiment.

Amb l’extensió dels Protocols de VM arreu del territori, la millora dels programes ‘3 Voltes!’ i ‘Tabú’ i l’estudi sobre VM presentat aquest matí, “Joventut dona impuls a una nova ‘estratègia lila’ per tal de generar espais que empoderin les dones joves i que reforcin la prevenció de les violències masclistes”, ha destacat Núria Ramon durant la cloenda de l’acte.

1  

Fitxers adjunts

Presentació resum de l'estudi

Presentació resum de l'estudi
PDF | 1023