Cultura

Premis Ramon Llull

La cineasta japonesa Naomi Kawase, el traductor Ronald Puppo i el lingüista australià Joseph Lo Bianco, premis Ramon Llull 2021

query_builder   26 novembre 2021 14:57

event_note Nota de premsa

La cineasta japonesa Naomi Kawase, el traductor Ronald Puppo i el lingüista australià Joseph Lo Bianco, premis Ramon Llull 2021

  • La consellera Garriga assisteix al lliurament dels guardons a Andorra, on es reuneix amb la ministra de Cultura i Esports
Premis Ramon Llull

La Fundació Ramon Llull ha lliurat els Premis Internacionals Ramon Llull, destinats a reconèixer persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Els premiats en aquesta novena edició han estat la cineasta Naomi Kawase (Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana), per programar un Focus de Cinema Català dirigit per dones dins del Nara International Film Festival; el traductor Ronald Puppo (Premi de Traducció Literària), reconegut per la traducció de textos de Joan Maragall publicats a l’antologia poètica One Day of Life is Life; i el lingüista australià Joseph Lo Bianco (Premi de Catalanística i a la Diversitat Cultural), per promoure el multilingüisme i trobar l’equilibri entre les llengües locals i les llengües oficials, i pel seu coneixement i interès i compromís amb la cultura i la societat catalana.

El lliurament dels guardons s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, en un acte presidit pel cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, que ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; del director de l'Institut d'Estudis Balearics del Govern de les Illes Balears, Mateu Malondra; del director en funcions de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro; del director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, i del president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro.

Durant l’acte, el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha celebrat poder retrobar l’acte de manera presencial i ha remarcat que l’esdeveniment és gran ocasió per “fer visible i de renovar el compromís amb la cultura compartida amb tots els territoris de parla catalana”. En aquesta mateixa línia, Espot ha ressaltat que Andorra té la voluntat i l’interès de participar de manera activa a incrementar la veu pròpia del català al món. “Col·laborem en l’esforç perquè aquesta veu tingui coses a dir, participi amb força en el debat de les idees i en la vitalitat de la creació que a hores d’ara ja són necessàriament globals”, ha destacat. És amb aquesta vocació que el Govern, juntament amb l’Institut Ramon Llull, van impulsar la creació de la Fundació Ramon Llull amb seu i presidència andorrana. Una Fundació que té la virtut d’acollir institucions públiques de tots els territoris de parla catalana. “La Fundació és una eina amb moltes potencialitats al servei de la cultura i és el nostre objectiu enfortir-la i donar-li més relleu”, ha assenyalat.

La consellera de Cultura, per la seva banda, ha manifestat “l’orgull de comprovar que la cultura dels territoris de parla catalana gaudeix de bona salut i d’un alt grau de prestigi a nivell internacional” i ha posat en valor el seu “gran potencial, el talent i la creativitat”. En aquest sentit, Garriga ha subratllat la necessitat de “consolidar i ampliar les aliances amb actors internacionals, d’enfortir la participació en xarxes europees i mundials, i de donar suport a la societat en la seva voluntat d’internacionalització” mitjançant la Fundació Ramon Llull. Finalment, la consellera de Cultura ha apuntat la necessitat de treballar conjuntament en el foment de l’ús social de la llengua, “un element fonamental per a la vertebració, la cohesió i la identitat dels territoris de parla catalana” en què “les iniciatives compartides poden tenir un efecte multiplicador pel que fa a creadors i públics”.

En el marc de la seva visita a Andorra, la consellera Garriga també es reuneix amb la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva. La trobada se celebra a la Casa Areny-Plandolit a Ordino.

Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana: Naomi Kawase
Naomi Kawase compta amb una trajectòria brillant, amb pel·lícules que han guanyat premis a festivals com Canes, Locarno i Sant Sebastià. El Premi Carrosse d’Or, atorgat a Canes el 2009, la va consagrar com la directora amb més capacitat per "explorar els intersticis del món íntim. Graduada per l'Escola de Fotografia d'Osaka el 1989: ha rebut premis com el Caméra d’Or per la pel·lícula Moe no Suzaku (Canes 1997, la cineasta premiada més jove de la història del festival); Menció Especial a Visions du Réel 1999 per Somaudo Monogatari (El bosc, 1997); premi a Locarno amb Hotaru (Cuca de llum, 2000); o el Gran Premi Especial del Jurat de la 60a edició de Canes amb la imprescindible El bosc del dol (2007).

El 2010 va presentar al Festival de Sant Sebastià el documental Genpin, Premi de la FIPRESCI, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort. Consagrada com una de les grans figures del cinema nipó, es constata aquesta condició en els propers anys amb pel·lícules com In Between Days, Aigues tranquil·les, Una pastisseria a Tokio, Cap a la llum o Viatge a Nara (Visió), entre d’altres. Ha col·laborat amb Isaki Lacuesta.

Focus Català al Festival de Cinema Internacional de Nara
Dirigit per la prestigiosa cineasta Naomi Kawase, el Festival Internacional de Cinema de Nara és un dels certàmens amb més renom del país nipó, creat amb l’objectiu de donar visibilitat a les noves generacions de cineastes d’arreu del món. La primera edició va tenir lloc el 2010 i es celebra de forma biennal. El Festival Internacional de Cinema de Nara 2020 va posar el focus en el cinema català realitzat per dones. El certamen va programar cinc llargmetratges dirigits per dones -La hija de un ladrón de  Belén Funes; La innocència de Lucía Alemany; Les Perseides d‘Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró; Transoceánicas de Meritxell Colell i Lucía Vassallo; Trinta Lumes de Diana Toucedo- un curtmetratge Vaca de  Marta Bayarri-   i un sisè llargmetratge  com a part de la competició internacional: My Mexican Bretzel de Núria Giménez. El focus va mostrar alguns dels nous noms d’una generació de cineastes que és eminentment femenina i que ha viscut en els darrers temps l’èxit de Carla Simón, Laura Ferrés, Elena Trapé, Mar Coll, Elena Martín, Roser Aguilar, Neus Ballús o Celia Rico, entre d’altres. I amb una singularitat afegida: més enllà de directores i guionistes, aquesta nova generació ve acompanyada de joves productores, com Belén Sánchez (Un Capricho Producciones); Serrana Torres (Intropía Media); Marta Ramírez (Coming Soon); Mireia Graell (Ringo Media) o Patricia Franquesa (Gadea Films).

El Premi Ramon Llull de Promoció Internacional de la Creació Catalana premia una persona o institució estrangera que s’hagi significat l’any anterior per accions o projectes rellevants que denotin una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que hagi afavorit la seva visibilitat en l’àmbit internacional. La dotació econòmica és de 4.000 euros.

Enguany, el jurat ha estat format per Vicenç Villatoro; director de la Fundació Ramon Llull; Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural del Ministeri de Cultura i Esports del Govern d’Andorra; Carme Soler, assessora d’artistes i comissària a Andorra; Lluís Nacenta, director d’Hangar de Barcelona; Maria Antònia Oliver, coreògrafa i directora de l’espai de creació Eima de Mallorca; Judit Colell Pallarès, presidenta de l’Àcadèmia de Cinema català; Inés Sánchez Domingo, secretària del Patronat de la Fundació Ramon Llull

Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística: Joseph Lo Bianco
Joseph Lo Bianco és catedràtic de la Universitat de Melbourne. Expert en política i planificació lingüístiques, ha estat president de la Australian Academy of the Humanities, ha ocupat nombrosos càrrecs i ha estat consultor en països de tot el món. És conegut sobretot per ser l’autor del document que fonamenta la política lingüística d’Austràlia i que té en consideració, a part de l’anglès, les llengües aborígens i les llengües de la immigració.

Joseph Lo Bianco ha treballat en tots els continents en una política lingüística basada en la cultura de la pau, ha dissenyat i implementat projectes per promoure el multilingüisme i trobar l’equilibri entre les llengües locals i les llengües oficials. Destaca especialment el projecte de construcció de la pau basat en la preservació de les llengües que va dissenyar, dirigir i implementar a Malàisia, Myanmar i Tailàndia. Aquest projecte es va desenvolupar entre 2011 i 2017 i, en el seu transcurs, va aconseguir fer seure i dialogar líder polítics i guerrillers. Coneix molt bé la cultura i la societat catalana, ha participat en diferents jornades a Catalunya i és membre del Consell Assessor de Linguapax.

El Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística el convoquen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana: Té per objecte reconèixer, d’una banda,  el conjunt d’una obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o una institució de fora del domini lingüístic que s’hagi dedicat a la promoció de la llengua i cultura catalanes en el seu país. De l’altra, el premi reconeix l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.

El premi s’adreça a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, de l’àmbit internacional que compleixin, a criteri del jurat, amb els requisits objecte del premi i es lliura anualment a Andorra. La dotació econòmica del premi és de 6.000 euros. En les darreres edicions els guardonats han estat Ko Tazawa (2019), Christer Laurén (2018), Jon Landaburu (2017), Kathryn Woolard (2016), Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuseppe Tavani (2004).

Enguany, el jurat ha estat format per Agustí Alcoberro, Teresa Fèrriz, Maria Carme Junyent i Jaume Subirana, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i Vicenç Villatoro, Jordi Ginebra, Maria Josep Cuenca i Maria Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.

Premi Ramon Llull de traducció literària: Ronald Puppo
Ronald Puppo, nascut l’any 1954 a Califòrnia, treballa des de 1994 a la Universitat de Vic, on dóna classes de traducció, de llengua anglesa i de civilització i cultures de països anglosaxons. El seu llibre Selected Poems of Jacint Verdaguer. A Bilingual Edition (The University of Chicago Press, 2007) fou la primera antologia en recollir, en anglès, la poesia de Verdaguer. L’obra es va presentar a la Fira de Frankfurt de 2007. Més endavant també va traduir CanigóMount Canigó: A tale of Catalonia (Woodbridge UK/Barcelona: Tamesis/Barcino: 2015), obra guardonada amb el Premi Crítica «Serra d’Or» de Catalanística, 2016.

Puppo ha publicat, també, traduccions a l’anglès d’altres poetes catalans: Josep Carner, Tomàs Garcés, Joan Salvat-Papasseit, Enric Casasses, Lluís Solà, Josep Checa i Víctor Obiols.

El seu One Day of Life is Life: Joan Maragall (Londres/Barcelona: Fum d'Estampa Press, 2020) és la primera antologia, extensament anotada, de poesia i prosa de Joan Maragall en llengua anglesa.

Els membres del Jurat han valorat molt positivament que l’obra guanyadora sigui la traducció d’un clàssic modern de la literatura catalana com Joan Maragall i que es pugui apropar al públic anglosaxó. 

Així mateix, es posa en relleu la llarga i sòlida carrera de Ronald Puppo com a traductor de poetes catalans de renom. Puppo ha traduït del català a l’anglès obres d’autors com Josep Carner, Joan Salvat-Papasseït i més recentment Jacint Verdaguer, de qui ha traduït Canigó.

El Premi Ramon Llull de traducció literària el convoca la Fundació Ramon Llull. Reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria i en distingeix el traductor: podran optar al premi les obres literàries traduïdes del català i publicades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de l’any anterior al de la convocatòria, d’autoria exclusiva d’un traductor. La dotació econòmica del premi és de 4.000 euros.

Enguany, el jurat ha estat format per, Vicenç Villatoro i Lamolla, que actua com a president del Jurat; Mònica Zgustová, escriptora i traductora; Montserrat Camps, professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona i traductora; Anna Casassas, traductora; Alexandra Grebennikova, traductora i articulista i Jordi Martin, traductor i editor.

 

 

 

6  

Imatges

Fotografia de Ronald Puppo i Naomi Kawase, dos dels premiats, presents a Andorra

Fotografia de Ronald Puppo i Naomi Kawase, dos dels premiats, presents a Andorra 610

Fotografia de Naomi Kawase (©Leslie Kee)

Fotografia de Naomi Kawase (©Leslie Kee) 79

Fotografia de Joseph Lo Bianco

Fotografia de Joseph Lo Bianco 45

Fotografia de Ronald Puppo

Fotografia de Ronald Puppo 752

Fotografia de les autoritats de l'acte dels Premis Ramon Llull (1)

Fotografia de les autoritats de l'acte dels Premis Ramon Llull (1) 167

Fotografia de les autoritats de l'acte dels Premis Ramon Llull (2)

Fotografia de les autoritats de l'acte dels Premis Ramon Llull (2) 487