• És un dels exemples singulars de l’arquitectura del neoclàssic català del segle XVIII i allotja el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

El Govern de la Generalitat ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Palau Episcopal de Solsona, i delimitar un entorn de protecció comú amb la Catedral de Santa Maria, a Solsona (Solsonès).

El Palau Episcopal és un dels exemples singulars de l’arquitectura del neoclàssic català del segle XVIII, tant per la tipologia de la seva planta, volumetria i composició de les façanes, per la seva evolució constructiva que enllaça amb estructures medievals, la seva evolució funcional, així com pels seus singulars i excepcionals valors arquitectònics i artístics. El Palau Episcopal allotja el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona declarat també Bé Cultural d’Interès Nacional, Monument Històric.

El Palau Episcopal és un edifici neoclàssic maclat amb l’edifici de la catedral de Solsona pel cantó de llevant. El Palau consta de planta semisoterrani, planta baixa, tres plantes i sota coberta. Aquest palau té tres façanes: la façana principal, orientada a la Plaça de Palau; la façana de migdia, orientada a l’avinguda de la mare de Déu del Claustre, i una façana més petita que dona a una placeta.

La façana principal, el traçat de la qual destaca com un dels elements més rellevants i singulars d’aquest edifici, està decorada amb elements d’arrel grecoromana i motius que simbolitzen el ministeri episcopal i la missió de l’església. Aquesta façana presenta un equilibri entre el disseny arquitectònic i els seus elements constructius i artístics i destaca la perfecció amb què estan treballades les columnes, les pilastres amb les seves estries separades per filets i tots els altres elements decoratius, així com els grans carreus de tota la façana.

A l’interior cal esmentar l’atri i la gran escala interior, coronada amb una cúpula amb pintures murals, que permet accedir a diferents dependències del Palau que actualment són les oficines de la Cúria diocesana, l’habitatge del Bisbe de Solsona, l’Arxiu Diocesà i el Museu Diocesà i Comarcal.

El Palau Episcopal de Solsona i la Catedral de Santa Maria formen part de la trama urbana que configura el nucli antic del municipi de Solsona. La seva dimensió i situació de centralitat fa que es visualitzin des de múltiples racons i perspectives, i és per això que cal preservar el seu entorn immediat. Aquest fet i la proximitat física i visual de les edificacions i espais públics que formen part d’aquestes illes justifiquen la seva inclusió.

La Catedral de Solsona s’aixeca sobre l’antiga església del monestir canonical de Santa Maria de Solsona, que fou consagrada el 1163. De l’edifici del segle XII conserva els absis i alguns fragments de mur i dels claustres, i el campanar. L’edifici actual, gòtic, d’una nau coberta amb voltes de creueria i capelles laterals entre els contraforts, fou construït als segles XIII-XIV. Després que el 1593 esdevingués seu catedralícia, fou acabat els segles XVII i XVIII.

La delimitació de l'entorn de protecció comú al voltant del Palau Episcopal i la Catedral de Santa Maria, a Solsona, permet garantir la conservació del lloc i de l’entorn proper i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb els monuments, sigui físicament o visual.

Es tracta d'evitar que l'alteració d'aquest entorn, entès com l'espai que dona suport ambiental als béns, pugui afectar els valors, la contemplació o l'estudi dels monuments. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta dels béns i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s'hi puguin establir en el futur.