El Govern de la Generalitat ha aprovat avui un decret llei per protegir la vida i la seguretat dels infants i adolescents en els casos de violència vicària. D’acord amb la normativa, que modifica els articles del Codi civil català sobre la guarda, les estades i comunicacions dels menors, els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills i filles.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha afirmat que el decret llei que s'aprova avui ho fa amb una "única finalitat, que és la de protegir la vida dels infants i els joves, sobretot, per ajudar a erradicar una de les violències més dures: la violència vicària". Segons la titular de Justícia, el "dany causat per aquest tipus de violència és antinatural, ja que qui ha de protegir és justament qui el causa".

També quedaran prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills i filles per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, i també en els casos que aquest estigui a presó pel mateixos delictes.

En els processos civils de separació i divorci, el jutge podrà establir, de manera excepcional, un règim d’estades o comunicacions, en interès dels infants i adolescents, sempre que aquests hagin estat escoltat. Les modificacions en l’àmbit del dret civil sorgides del decret llei que s’aprova avui seran d’aplicació immediata pels tribunals amb l’objectiu de fer disminuir les xifres de menors que moren a mans dels seus pares.

La consellera ha recordat que "cada hora compta i és per això que aquesta mesura serà retroactiva per a aquelles persones que instin el procediment judicial de revisió en processos de violència masclista, de manera que podran demanar la revisió de les mesures d'estada, visites i comunicacions".

"Amb aquest decret -ha dit Ciuró- també avancem contra una altra forma de violència cap a les dones, que és la institucional: les dones que denunciïn aquesta violència rebran protecció judicial vers allò que un més estima, que són els fills i les filles".

Situació parcialment regulada a Catalunya

Tot i que el Codi civil català ja exclou de la guarda dels fills i filles el progenitor contra el qual hi ha una sentència ferma i quan hi ha indicis fonamentats de violència familiar o masclista, la normativa actual no recull l’obligació expressa cap al jutge o jutgessa  pel que fa a les estades dels fills i filles amb el progenitor violent. Per tant, en situacions de violència familiar o masclista, aquesta prohibició és només una possibilitat que pot valorar o no el jutge o jutgessa.

A més, també cal tenir en compte que els tribunals acostumen a prioritzar que les relacions entre pares i fills no es trenquin, fins i tot en casos de violència familiar o masclista.

Consentiment per a l’atenció psicològica

Per a l'atenció i l'assistència psicològiques dels fills i filles menors d'edat, no caldrà el consentiment del progenitor contra el qual se segueix un procediment penal per haver atemptat contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat, la llibertat i indemnitat sexuals de l'altre progenitor, o dels fills i filles comuns menors d'edat. Tampoc caldrà el seu consentiment quan s'ha dictat una sentència condemnatòria i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal.

Encara que no s’hagi formulat denúncia prèvia, el consentiment tampoc és necessari quan la mare rep assistència, acreditada pels serveis d’atenció i recuperació integral per a dones que pateixen violència masclista. L'assistència psicològica als fills i filles majors de setze anys requereix el seu consentiment.

Màxima expressió de violència vers els fills

La violència vicària és considerada com una de les màximes expressions de violència vers els fills. D’acord amb la Llei 17/2020 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la violència vicària consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar un dany psicològic a la mare.

Tot i que la vicària és un tipus de violència masclista, el decret llei parla també de violència familiar a l’hora de prohibir o suspendre les comunicacions i estades del progenitor violent amb els fills. La violència familiar és aquella que s’exerceix en l’àmbit de la família i que pot afectar avis, germans, etc.

Xifres que creixen any rere any

El nombre de criatures víctimes de la violència vicària creix any rere any. Així, en el conjunt de l’Estat, un total de 5 menors han mort aquest any 2021 a mans dels seus progenitors, 1 dels quals a Catalunya. Aquest fet acostuma a tenir lloc quan la parella s’ha dissolt o està separada i durant el règim d’estades amb el progenitor que no en té la guarda.

La majoria de morts d’infants per violència vicària es produeixen durant les estades amb el pare. Així, de les 47.000 ordres de protecció a la dona que es van atorgar el 2019 a l’estat espanyol, només en un 3  % es van suspendre les visites entre infants i progenitors. Aquestes dades, procedents del CGPJ, confirmen que en la majoria dels casos no es va suspendre el règim de visites amb els progenitors violents.

Un Codi civil al servei de les persones

El Codi civil és una norma d’aplicació principal a Catalunya. Aquest Codi és viu i des del Parlament de Catalunya s’actualitza perquè doni resposta legal als reptes i a les necessitats socials d’avui.

El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres dedicats a diferents matèries. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques, com ara les associacions i les fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat, i, finalment, el sisè (2017) regula les obligacions i els contractes.

Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, formada per professionals de reconegut prestigi de l’àmbit jurídic. Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.