El Departament de Salut ha destacat avui que la llei de regulació de l’eutanàsia (LORE), que va entrar en vigor el juny passat, s’ha pogut desenvolupar de forma correcta a Catalunya durant aquests primers cinc mesos d’aplicació. La secretària general de Salut, Meritxell Masó, ha fet balanç avui del desplegament de la llei a Catalunya, en una roda de premsa en què ha estat acompanyada per la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, i del president de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), Albert Tuca.
Tal i com han destacat en la roda de premsa, la correcta aplicació de la llei és conseqüència de la gran implicació dels professionals del sistema sanitari, tant dels que reben les sol·licituds d’eutanàsia com d’aquells que ajuden al fet que es doni amb totes les garanties. El Departament de Salut ha dut a terme un programa de formació específic per a professionals, formació de la qual ja se n’han fet dotze edicions i amb les quals 12.000 professionals han optat a formar-se. La secretària general ha emfatitzat un “reconeixement i agraïment” a totes les i els professionals que, a qualsevol nivell, han participat i participen en garantir aquest dret, garantint l’equitat territorial en tots els casos. “Són cabdals per fer-ho possible i hem de pensar que es tracta d’un procés que també és difícil per elles i ells”, ha dit Masó.
El primer pas per desplegar la llei a Catalunya va ser la creació de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l’òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l'ajuda per morir. També exerceix com a òrgan consultiu davant qualsevol qüestió relativa a l'aplicació o efectivitat del dret a la prestació d'ajuda per morir, juntament amb altres òrgans d’expertesa.
Des de llavors, la CGAC ha rebut 53 sol·licituds d’eutanàsia, 34 de les quals a l’atenció primària i, la resta, a centres hospitalaris. En aquest sentit, la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, ha posat en valor que bona part de les sol·licituds s’hagin rebut a la primària, perquè “demostra que aquest àmbit i els seus professionals coneixen els pacients al llarg de la seva vida”.
Del total de sol·licituds, de moment se n’ha aprovat la meitat (28), mentre que 14 més continuen en curs. La majoria de les eutanàsies aprovades (24) ja s’han dut a terme, i les altres quatre estan pendents de realitzar. D’altra banda, tres sol·licituds han estat denegades i sis no han arribat a produir-se, per defunció del pacient abans de l’eutanàsia. La majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb patologies neurodegeneratives (23), mentre que 14 peticions són per a malalts oncològics. La mitjana de temps de resolució d’una sol·licitud és d’uns 41 dies.
A banda de la creació de la CGAC, el desplegament de la llei a Catalunya ha comportat també la constitució de l’Oficina PRAM (Prestació d’Ajuda a Morir), que dona suport als diferents metges i la resta de professionals implicats, així com també a la mateixa CGAC. A més, s’ha creat la plataforma PRAM que, de manera confidencial, assegura un correcte registre dels procediments exigits per la llei i la comunicació entre professionals implicats i la CGAC.
El Servei Català de la Salut ha constituït una xarxa de professionals referents distribuïda per tots els proveïdors del sistema de salut de Catalunya, que donen suport als professionals que reben les sol·licitud que donen suport als professionals que reben les sol·licituds. També reben suport dels més de 60 comitès d’ètica assistencial distribuïts per tot Catalunya. El Comitè de Bioètica de Catalunya, a més, ha contribuït amb algunes recomanacions a aclarir alguns aspectes de la llei.
A banda de la formació a professionals del Departament, diferents institucions i societats científiques realitzen jornades d’informació i formació. I des de diferents instàncies del sistema sanitari públic s’han elaborat protocols d’actuació, objecció de consciència i de prescripció farmacèutica, entre d’altres.
Un 0,1% dels professionals s’han declarat objectors de consciència
L’aplicació de la llei a Catalunya ha comportat també la creació d’un registre d’objectors de consciència per l’aplicació de l’eutanàsia. A data d’avui, consten en aquest registre 90 professionals, un 0,1% d’un potencial de 90.000 professionals de la salut. La majoria d’objectors (77) són metges, mentre que la resta són 12 infermeres i 1 farmacèutic.
El procés de sol·licitud
El requisit per sol·licitar l’eutanàsia és patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant, amb patiment insuportable, certificat pel personal facultatiu responsable. La prestació d’eutanàsia es pot dur a terme al centre de salut o al domicili de la persona.
El procediment de sol·licitud s’inicia quan la persona demana l’ajuda a morir a un professional de la salut, que ha de signar-li el consentiment informat. El sistema de salut informa per escrit a la persona sol·licitant de les alternatives existents. El procés de sol·licitud s’acaba amb la resolució definitiva i favorable de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya. El seu president, Albert Tuca, ha subratllat la importància de “posar tanta atenció en la persona que ho demana com en la seva família” i ha recalcat “que mai abandonem a cap persona, fins i tot en un dictamen no favorable”. Tuca també ha recordat que hi ha professionals que participen des de l'inici en el procés d'ajuda a la persona: “Infermeria és essencial en l'acompanyament al pacient i la seva família, i també ho és treball social i psicològic", ha conclòs.
