El Consell Escolar de Catalunya (CEC) ha celebrat aquesta tarda la XXIX Jornada de reflexió, centrada en aquesta ocasió en l’ús del català en l’àmbit educatiu. En el marc de la jornada, el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE), Carles Vega, ha presentat l’estudi sobre l’ús de la llengua a l’educació, elaborat pel mateix Consell. També hi ha assistit la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora.

 

Al marge de la presentació de les dades dels usos lingüístics del CSASE, en la jornada de reflexió hi ha intervingut el president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Viñas, que ha exposat els eixos del grup de treball del CEC sobre l’ús del català a l'escola. Viñas ha avançat que el Consell Escolar està treballant un conjunt de propostes, que properament farà públiques, i que han de permetre millorar l’ús del català, tenint en compte que es troba en un context que no és favorable. Per això reclama un consens social del conjunt de la societat catalana, perquè en cas que no s’actuï, ha afirmat, el català disminuirà i pot arribar a un punt de no retorn.

 

El president del CEC ha manifestat la importància que la jornada se celebri a Santa Coloma de Gramenet, recordant que és on va néixer la immersió lingüística per la demanda d’unes famílies que exigien el coneixement del català per als seus fills, uns docents implicats en la immersió, i un suport incondicional de l’ajuntament de Santa Coloma i el Departament.

 

Durant la jornada ha tingut lloc també una conferència del Catedràtic de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, així com diverses converses amb la participació de docents i directors de centres, filòlegs i lingüistes, entre d’altres.

 

L'estudi analitza els resultats obtinguts d'un qüestionari sociodemogràfic i d'usos lingüístics a una mostra de 3.205 alumnes de quart d'ESO que van fer la prova censal de competències. Actualitza les dades obtingudes amb el qüestionaris que es van passar els anys 2006 i 2013 en el context de l'avaluació de l'educació secundària obligatòria, amb la finalitat d'obtenir informació sobre els hàbits d'estudi, el consum cultural i les pràctiques lingüístiques de l'alumnat de Catalunya al final d'aquesta etapa educativa.

 

L’estudi detecta que, malgrat que és als usos formals o institucionals en context escolar on el català es troba més consolidat, hi ha hagut un retrocés en l’ús de la llengua a l’aula, tant per part del professorat com de l’alumnat. S’analitza també l’ús del català per part de l’alumnat fora de l’àmbit escolar, és a dir, en activitats esportives, de consum audiovisual, en les xarxes socials o en les relacions interpersonals. I es conclou la minorització de la llengua catalana, encara que en uns paràmetres equiparables als constatats fa vuit anys.

L’ús del català dins dels centres

 

L’enquesta evidencia pautes diferenciades en els usos lingüístics segons les persones amb qui s’estableix la comunicació -alumnat, professorat i companys- i l’escenari en què es desenvolupa -a classe o fora de classe-.

 

Pel que fa als usos institucionals, com ara quan el professorat s'adreça al conjunt del grup, són aquells en què el català es troba més consolidat. Tot i així, ha experimentat una davallada en comparació amb l’edició del 2013 per tornar a percentatges més semblants als del 2006. Quan és l’alumnat que s’adreça al professorat, la freqüència d’ús disminueix lleugerament en relació a les dades de 2013, ja que respecte aquell any una mica més del doble d’alumnes responen que “mai o gairebé mai” fan ús del català.

 

Fora de l’horari lectiu, l’ús del català entre l’alumnat i el professorat és inferior al que es fa dins de classe, amb una diferència de fins a 8 punts percentuals. Així, entre el 2006 i el 2013 dues terceres parts de l’alumnat responen que usen habitualment el català amb el professorat fora de classe, i el 2021 el percentatge es redueix a poc més de la meitat de l’alumnat.

 

Finalment, en l’àmbit més informal, és a dir, en la comunicació entre l’alumnat fora de classe, és on el català té una presència més baixa, però amb percentatges molt semblants als de l’edició del 2013.

 

L’ús de la llengua fora dels centres

 

L’enquesta d’usos lingüístics també analitza la freqüència de lectura i el tipus, el consum audiovisual, de xarxes socials i la participació en activitats esportives fora de l’horari lectiu.

 

Pel que fa a la lectura, en cas de fer-ho per plaer es combinen les lectures en català i en castellà indistintament, o bé es decanten més aviat pel castellà. Respecte el consum audiovisual, el castellà és molt més usat que el català. Prop d’un 20% de l’alumnat consumeix audiovisuals en català en alguna mesura destacable, dels quals la pràctica totalitat el combina amb el castellà. La resta és majoritàriament consum en castellà, i creix l’ús d’altres llengües. A l’hora d’interactuar a les xarxes socials, la presència del català augmenta, però es manté molt inferior a la del castellà.

 

El castellà també és la llengua més usada en l’activitat esportiva, en la qual participa un 61,2% d’alumnat. Quant a la llengua parlada amb les amistats de fora del centre, malgrat que les xifres dels qui parlen “sempre o gairebé sempre” i “sovint” el català és al voltant del 33% al 2013 i al 2021, els qui no parlen “mai o gairebé mai” i “poques vegades” en són més al 2021 (57,4%) que no pas al 2013 (51,9%).

 

Tanmateix, s’analitza les dades sociolingüístiques familiars de l’alumnat enquestat de quart d’ESO. Entre les principals conclusions, destaca que un nombre considerable de pares castellanoparlants opten pel català com a llengua d’ús amb els fills. També s’evidencia que el castellà continua sent la llengua més parlada entre els pares quan l’alumnat era petit, que és la llengua inicial del grup més nombrós d’alumnes i que és l’idioma més parlat pels alumnes amb les persones amb qui conviuen.

 

Al marge de la presentació de les dades dels usos lingüístics del CSA, en la jornada de reflexió hi ha intervingut el president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Viñas, que ha exposat els eixos del grup de treball del CEC sobre l’ús del català a l'escola. Ha tingut lloc també una conferència del Catedràtic de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, així com diverses converses amb la participació de docents i directors de centres, filòlegs i lingüistes, entre d’altres.

 

En declaracions als mitjans de comunicació, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha manifestat que “com a Departament d’Educació agafem l’informe que ens presenten des del Consell Superior d’Avaluació, del qual ja vam tenir uns primer apunts quan vam iniciar el curs i que va ser un dels motius de pes per posar-nos a treballar en l’impuls del català, amb el Pla d’impuls del català, en la anàlisis i en la necessitat d’obtenir més dades del sistema, i aquesta jornada ens ha servit per posar encara més en evidència la necessitat d’aquest impuls”.

 

Núria Mora ha afegit que “hem recollit aquest informe en el marc del Consell Escolar i, és per això, que com a Departament hem de posar els mecanismes i els recursos que tinguem a disposició per fer que el Pla d’impuls de la llengua en tot els àmbits que comprèn sigui una realitat i doni resposta a un dels temes que s’han parlat avui, que és l’ús del català”.

 

 

 

2 de desembre de 2021

Al marge de la presentació de les dades dels usos lingüístics del CSA, en la jornada de reflexió hi ha intervingut el president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Viñas, que ha exposat els eixos del grup de treball del CEC sobre l’ús del català a l'escola. Ha tingut lloc també una conferència del Catedràtic de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, així com diverses converses amb la participació de docents i directors de centres, filòlegs i lingüistes, entre d’altres.

 

En declaracions als mitjans de comunicació, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha manifestat que “com a Departament d’Educació agafem l’informe que ens presenten des del Consell Superior d’Avaluació, del qual ja vam tenir uns primer apunts quan vam iniciar el curs i que va ser un dels motius de pes per posar-nos a treballar en l’impuls del català, amb el Pla d’impuls del català, en la anàlisis i en la necessitat d’obtenir més dades del sistema, i aquesta jornada ens ha servit per posar encara més en evidència la necessitat d’aquest impuls”.

 

Núria Mora ha afegit que “hem recollit aquest informe en el marc del Consell Escolar i, és per això, que com a Departament hem de posar els mecanismes i els recursos que tinguem a disposició per fer que el Pla d’impuls de la llengua en tot els àmbits que comprèn sigui una realitat i doni resposta a un dels temes que s’han parlat avui, que és l’ús del català”.

 

 

 

2 de desembre de 2021