La Comissió de Protecció Civil, presidida pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha informat favorablement avui un nou Pla per pandèmies, que substitueix el Pla d’actuació del PROCICAT i incorpora millores i modificacions derivades de l’experiència adquirida per la Generalitat de Catalunya en la gestió de la pandèmia per COVID-19 des de març de 2020. A la reunió també ha assistit la directora de Protecció Civil de la Generalitat, Mercè Salvat, delegats territorials del Govern de la Generalitat i representants de diferents Departaments de la Generalitat.

El conseller Elena ha posat en valor “la creació d’aquest Pla Específic de Pandèmies en el que es recull l'aprenentatge de tots els departaments i administracions i del conjunt de tota la societat durant aquest any i mig llarg de pandèmia”. Elena ha afegit que “aquest pla incorpora tot el que hem anat aprenent des de moltes perspectives, com la incorporació d’una mirada territorial, la incorporació d’una mirada social, desde la perspectiva de la vulnerabilitat no només de salut, sinó també l’econòmica i social que genera una pandèmia i una perspectiva també jurídica”.

El titular d’Interior ha explicat que aquest nou pla, que es preveu que aprovi el Govern en les properes setmanes, “inclou també algunes qüestions que no han estat objecte d’aquesta pandèmia però que ens permetran estar més preparats de cara a possibles pandèmies futures, com la incorporació del Grup de Medicina Legal i Forense a l’estructura del Pla". Igualment també ha destacat que el Pla preveu "l’obligatorietat de fer un Pla d’Actuació Municipal per risc de pandèmies per a tots els municipis de més de 20.000 habitants”.

El nou Pla Especial d’Emergències per Pandèmies inclou criteris de vulnerabilitat psico-social i econòmica i no només epidemiològica en l’anàlisi de risc, paràmetres territorials en la gestió de la resposta i modificacions en l’estructura de resposta a les pandèmies per a una millor presa de decisions en aspectes com la creació d’un Grup d’Assessorament Jurídic en la gestió de l’emergència. Una altra novetat rellevant del nou Pla és que inclou l’obligatorietat per a tots els municipis de més de 20.000 habitants d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal per risc de pandèmies, d’igual manera que en disposen d’un per riscos com inundacions, nevades, ventades, en funció dels riscos que els poden afectar.

Pel que fa a l’anàlisi del risc, el nou Pla inclou l’anàlisi de les dades de vulnerabilitat mitjançant la introducció de paràmetres socials. Així, a banda dels grups de risc de població de major transmissibilitat, s’afegeix com a grup vulnerable aquella població que no té risc de gravetat, però la situació de la qual pot patir empitjoraments severs en aspectes socials, psicològics o econòmics fruit de la pandèmia.

Igualment s’introdueixen paràmetres territorials per definir i analitzar la vulnerabilitat territorial, ja que les diferències demogràfiques, econòmiques, geogràfiques, de mobilitat i socials entre territoris han de ser tingudes en compte.

Pel que fa a l’estructura organitzativa, el nou Pla incorpora figures de coordinació i direcció que faciliten la gestió i la presa àgil de decisions com els consells assessors territorials, presidits pels delegats de Govern i on hi son presents els ens locals i els diferents departaments de la Generalitat. Igualment s’institucionalitza el paper del President del Govern en la jerarquia de decisió i gestió, especialment pel que fa a les mesures restrictives que eventualment es puguin decidir. Cal recordar que el Pla per pandèmies (el que avui ha estat informat favorablement i l’anterior), per raó del risc és l’únic Pla d’emergències de la Generalitat que té una direcció col·legiada de les conselleries d’Interior i Salut. La resta de plans són dirigits pel conseller d’Interior.

Es reforça el caràcter tècnic del Comitè Tècnic del pla que és qui rep del Grup d’Avaluació de Risc l’anàlisi de la situació per poder fer les propostes de mesures a prendre (imposició de restriccions, aixecament de les mateixes...) al Comitè de Direcció del Pla, format pels titulars de les conselleries d’Interior i de Salut.

Igualment, d’acord amb l’enfocament pràctic i integral de la resposta a l’emergència epidemiològica, el nou Pla inclou en el Grup d’Avaluació del Risc figures que introdueixin la visió social i de serveis bàsics, ja que fins ara només hi havia el component epidemiològic. El Grup d’Avaluació de Risc està coordinat per la Direcció General de Protecció Civil. En aquest sentit s’institucionalitza la taula psicosocial i de serveis essencials que han estat operatives durant l’actual pandèmia i que sota la coordinació de la Direcció General de Protecció Civil han vetllat, per exemple, per evitar la manca de productes o serveis bàsics treballant amb anticipació, detectant amenaces i aportant solucions abans que es produïssin els possibles colls d’ampolla o desabastiments.

Una de les novetats rellevants del nou Pla és també que introdueix un Grup d’Assessorament Jurídic en l’estructura del Pla per a la definició i la interpretació de la normativa de les mesures que es puguin decidir.

També s’institucionalitza i es regulen els plans sectorials que han de realitzar els diferents departaments i organismes de Govern per adaptar els diferents sectors a l’evolució de l’emergència. Cal recordar que durant l’actual pandèmia s’han realitzat més d’un centenar de plans sectorials per adaptar els diferents sectors (oci i cultura, esport, educació...) a les diferents restriccions i reobertures que hi ha hagut.

Una altra de les novetats és que el Grup de Medicina Legal i Forense s’afegeix a l’estructura del Pla per garantir una resposta suficient i coordinada en eventuals escenaris de pandèmies que comportin una mortalitat molt elevada

Una novetat rellevant del nou Pla és que inclou la obligatorietat per a tots els municipis de més de 20.000 habitants d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal per risc de pandèmies, d’igual manera que en disposen d’un per riscos com inundacions, nevades, ventades, en funció dels riscos que els poden afectar, per tal de consolidar el paper rellevant dels ajuntaments en garantir els serveis bàsics així com l’atenció en general de la seva població.

Igualment en el nou Pla s’estructuren els criteris d’activació del Pla o de canvi de fase per millorar l’anàlisi, presa de decisions, coordinació i informació.

Primer Pla per pandèmies de l’Estat

El Pla PROCICAT per pandèmies va ser elaborat l’any 2009, fruit d’un intens treball liderat pel Departament d’Interior (Direcció General de Protecció Civil) i el Departament de Salut i va ser aprovat per acord de govern el mes de febrer de 2010. Va ser revisat per actualitzar-lo el mes de febrer de 2020 i aquesta revisió va ser aprovada el 3 de març de 2020, facilitant la resposta a la pandèmia del COVID-19. Fruit d’aquesta revisió el nom tècnic del Pla va passar a ser Pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. En aquests dos casos, l’eina jurídica era un Pla d’Actuació específic dins del Pla de Protecció Civil de Catalunya PROCICAT i amb la revisió d’avui la seva entitat es veu reforçada com a Pla Especial d’Emergències per Pandèmies a Catalunya com a resposta específica a un risc greu i present i amb les millores incorporades que deriven de l’experiència en la gestió de la lluita contra la COVID-19.

Homologació de plans d’autoprotecció i plans de protecció civil locals

Al llarg d’aquest any 2021 s’han homologat un total de 110 plans de protecció civil locals, dels quals 88 han sigut nous plans, 12 han estat revisions i 10 actualitzacions. El servei territorial amb més homologacions ha estat la Catalunya Central (29), seguida de Barcelona (25), i Lleida i Tarragona (16).

Pel que fa a plans d’autoprotecció, avui s’han homologat 10 nous plans que sumats als de les anteriors comissions fan un total de 214 plans homologats aquest any 2021. Dels 10 plans homologats avui, 5 han estat d’instal·lacions industrials amb productes perillosos.

A la reunió d’avui també s’han actualitzat els plans d’emergències INFOCAT, NEUCAT, SISMICAT, AEROCAT, PLASEQCAT i PLASEQTA. Aquestes actualitzacions corresponen a canvis menors que no afecten l’estructura ni l'operativa dels esmentats plans.