La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha presentat la llei que aborda el racisme de manera integral al barri de La Mina en el marc del Dia Internacional dels Drets Humans. Ho ha fet conjuntament amb Manuel Fernández, soci fundador del Centre Cultural Gitano de La Mina, i Paqui Perona, presidenta de l’associació Veus Gitanes. El lloc escollit per presentar-la és significatiu, ja que La Mina és un barri que pateix aquest racisme de manera sistemàtica, sobretot en forma d’antigitanisme. 

“El racisme és una vulneració molt greu dels drets humans i és inadmissible en una societat democràtica. El racisme té múltiples expressions, entre elles l’antigitanisme, que està molt consolidat a la societat catalana i a l’espanyola, és atàvic i ve de segles”, ha afirmat la consellera durant la presentació. 

“El racisme també s’expressa a nivell institucional”, ha continuat la consellera, “com s’ha pogut veure a l’hora d’accedir a determinats serveis, amb la segregació escolar o amb la manca de reconeixement amb les contribucions que han fet, en aquest cas, persones gitanes i, de manera més general, les persones racialitzades”. Com han recordat Paqui Perona i Manuel Fernández, les discriminacions a les persones gitanes es mantenen des de fa segles en tots els àmbits de la vida, des de l’escola, a la feina o a l’oci. Aquest racisme es dona també amb la població racialitzada immigrant o descendent d’immigrants recents.

La llei pretén aconseguir una societat realment democràtica i justa, precisament en un moment que les expressions racistes s’han incrementat i, per tant, les administracions públiques han de posicionar-se per poder combatre els discursos d’odi. “L’antirracisme ha estat el gran absent de les polítiques públiques. No es poden seguir fent polítiques públiques que no s’adrecin a les causes estructurals d’aquest racisme i que no tinguin en compte el conjunt de necessitats, expectatives i realitats diferenciades del conjunt de la població”, ha afirmat la titular d’Igualtat i Feminismes.


Consulta oberta a la ciutadania

La llei comença ara un procés participatiu obert a tota la ciutadania, per tal que sigui una llei construïda entre i per a totes. El procés començarà la setmana vinent, amb l’obertura de la participació al portal telemàtic Participa de la Generalitat de Catalunya. “Aquesta llei vol incorporar la perspectiva antirracista de manera transversal a totes les polítiques públiques. Aquest és el principal objectiu: treballar tant l’àmbit del reconeixement, com el de les condicions materials i el del racisme institucional. I per fer-ho volem que sigui una llei participada”, ha afegit la consellera Verge.

A més, a finals del mes de gener s’organitzaran trobades presencials a tota Catalunya, amb grups de treball a totes les vegueries. Hi haurà grups territorials i grups temàtics, organitzats aquests darrers per tractar expressions de racisme específiques. Així, es crearan grups que abordin específicament l’antigitanisme, la islamofòbia o la xenofòbia, entre d’altres. També es crearan grups que tractin la perspectiva de gènere i interseccional creuada amb el racisme, i la recollida i tractament de dades estadístiques. Es convidarà a participar en els grups tant a les entitats, com a professionals, persones expertes i a la resta de la ciutadania.


Recollida de dades sobre racisme

Les dades existents provinents d’entitats i organismes internacionals alerten de l’augment del racisme. Tanmateix, l’administració no compta actualment amb dades que permetin analitzar el racisme com un problema estructural.

Amb aquesta llei, es pretén que les institucions recullin dades que permetin fer visible i estudiar el racisme institucional i social: la llei permetrà comptabilitzar les discriminacions i tenir evidències del que està passant, per així actuar en conseqüència. El racisme està fortament arrelat a les estructures polítiques i socials, i per això sovint és invisible. Disposar d’aquestes dades permetrà dissenyar polítiques que realment contribueixin a l’erradicació del racisme en totes les seves formes i expressions, i garanteixin els drets de les persones migrades i/o racialitzades.


Reparació històrica i interseccionalitat

La llei ha de permetre visibilitzar i reconèixer els processos històrics colonials i discriminatoris, que han contribuït a generar un sistema racista basat en privilegis i opressions, en funció de variables com l’origen, la cultura o el color de pell. El racisme és un relat que justifica les desigualtats provocades per les eleccions que s’han pres al llarg de la història de la civilització amb més poder. Hi ha un deute històric de reparació amb totes les persones que han patit el racisme, i la llei arriba per donar-hi resposta.

La iniciativa legislativa també incorpora un enfocament interseccional de les violències i discriminacions que pateixen les persones migrades i/o racialitzades. Tindrà en compte la resta de variables que travessen aquestes persones, com el gènere, l’edat o ser una persona LGBTI+, i les situacions que aquests encreuaments generen. És important entendre i incorporar com interactuen tots aquests eixos, perquè només així es podrà abordar el racisme de manera integral.

En definitiva, la llei vol donar resposta al racisme estructural que pateixen persones racialitzades i/o migrants, garantint la igualtat de tracte i no discriminació a totes les persones de manera efectiva. És una llei integral que dona resposta al racisme social i institucional existent, i a les seves formes d’expressió específica, com poden ser l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia o altres. Presentada el Dia Internacional dels Drets Humans, la llei vol garantir de manera efectiva els drets a totes les persones.