Salut

Fotografia conjunta de l'acte de la primera pedra del nou edifici de recerca de Vall d'Hebron

El nou edifici de recerca de Vall d'Hebron incrementa en un 300% l'espai destinat a la investigació

query_builder   13 desembre 2021 15:11

event_note Nota de premsa

El nou edifici de recerca de Vall d'Hebron incrementa en un 300% l'espai destinat a la investigació

  • L’espai que ocuparan els laboratoris de recerca es duplica i arriba als 5.569 m2
  • L’edifici, que compta amb l’impuls econòmic de la Generalitat i de la Fundació “la Caixa”, entre d’altres, albergarà un ciclotró que permetrà cobrir les mancances actuals i futures en el diagnòstic i tractament dels pacients amb fàrmacs novedosos
  • També acollirà un centre de teràpies avançades que impulsarà el desenvolupament de nous tractament de teràpia gènica que es podran administrar més ràpidament als pacients
Fotografia conjunta de l'acte de la primera pedra
Fotografia de l'acte de la primera pedra del nou edifici de recerca de Vall d'Hebron

Aquest matí s’ha celebrat l’acte de col·locació de la primera pedra del nou edifici de recerca de Vall d’Hebron, un edifici que tindrà 16.792 m2 construïts, enfront dels 4.600m2 actuals, i que duplicarà la superfície destinada a laboratoris de recerca fins a arribar als 5.569m2. L’acte ha estat presidit per la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, i pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

L’edifici comportarà un augment de 300% en la superfície destinada a la recerca dins del Campus Vall d’Hebron i albergarà un ciclotró que permetrà el desenvolupament de noves eines de diagnòstic i de tractament basades en radioisòtops, una àrea de màxima expansió a nivell internacional i de la qual Vall d’Hebron ja és un referent; així com l’última tecnologia en l’àmbit de les teràpies avançades, particularment, en teràpia gènica

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha destacat “la importància estratègica” d’aquest nou centre que ha de permetre fer “la medicina del futur”. La consellera Geis també ha subratllat la col·laboració público-privada d’aquest projecte: “És clau per poder bastir projectes d’excel·lència”. Geis ha assegurat que la recerca que es fa al VHIR “ha de servir de referència per quan parlem de transferència del coneixement a la societat, un motor indiscutible de progrés per un país”.

Per la seva part, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha destacat que “avui és un dia molt important” per la transformació del campus de Vall d’Hebron i també per la recerca del país:  “No s'entén un hospital sense la recerca, de la mateixa manera, que és molt difícil dins l'entorn de la salut entendre la recerca sense un hospital a prop o sense la universitat”. “És aquest  triangle, aquestes tres potes: de la salut, la recerca i la docència”, ha reblat el conseller, que ha tancat la seva intervenció ressaltant la importància de la recerca que ha d’acabar tenint un efecte sobre l’atenció sanitària i sobre la salut de les persones.

“Aquest nou edifici és un projecte col·lectiu que impactarà a les generacions futures i que es convertirà en una nova catedral de la ciència, però que no hauria estat possible sense els investigadors que ens han precedit i sense els que esteu actualment, ni sense el compromís del Govern ni dels donants. El projecte que comencem avui ens ha de situar en una posició privilegiada per fer més i millor recerca que ajudi a millorar la salut de les persones”, ha expressat el Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Recerca. “Aquest nou edifici ens permetrà treballar conjuntament, establir nous projectes col·laboratius i generar ciència d’excel·lència regida per alguns valors com la pluralitat, ètica, transparència i la responsabilitat​, sempre en benefici del pacient i de la societat. El futur de la medicina personalitzada està més a prop amb el nou edifici de recerca de Vall d’Hebron”, ha afegit.

Del concurs arquitectònic a la construcció del nou edifici

L’any 2017 es va convocar un concurs arquitectònic internacional per a dissenyar el nou centre de recerca del Vall d’Hebron. El disseny presentat pels arquitectes catalans dels estudis BAAS Arquitectura i Espinet / Ubach va ser seleccionat entre cinc propostes per un prestigiós jurat internacional. BAAS és un estudi d'arquitectura liderat per Jordi Badia, autor entre d'altres projectes del recent inaugurat Barcelona Supercomputing Center, el Museu Can Framis o la facultat de cine de Katowice, a Polònia. L’estudi Espinet / Ubach, fundat per Miquel Espinet i Antoni Ubach, és autor d’obres com la Facultat de Medicina de l'Hospital Clínic, el Centre de Recerca Esther Koplovitz i l'escolania de Montserrat, entre d’altres.

El projecte arquitectònic del nou edifici de recerca permet una relació òptima amb el medi on s’insereix, aprofitant la inèrcia tèrmica del terreny, la coberta vegetal, la protecció de les terrasses i el microclima dels patis, en un edifici lluminós que obtindrà el certificat LEED GOLD de màxima eficiència energètica, explica Jordi Badia.

El futur de Vall d’Hebron Recerca serà sostenible, multifuncional, confortable i molt durable, que permetrà als investigadors seguir fent una recerca capdavantera”, afirma Jordi Badia, membre de BAAS Arquitectura. Estem davant del que serà un edifici singular, que esdevindrà una referència arquitectònica a Barcelona, amb identitat pròpia i representativa dels valors de la innovació i l’excel·lència.

És un edifici que busca fondre’s amb l’entorn a través d’una arquitectura mediterrània i sostenible i que esdevindrà una referència arquitectònica a Barcelona, amb identitat pròpia i representativa dels valors de la innovació i l’excel·lència. Les obres, que van començar el mes de juliol de 2021, està previst que finalitzin a finals del 2023.

La distribució dels espais

L’edifici tindrà una superfície total de 16.792 m2, distribuïts de la següent manera:

  • planta -1: Suport científic i tècnic (5.435 m2). En aquest espai s’ubicarà el ciclotró que ocuparà una superfície de 810m2 i el centre de teràpies avançades, al que s’han destinat 207m2
  • planta 0: Recepció, Administració, Sala d’Actes (3.576 m2)
  • plantes 1 i 2: Laboratoris de recerca (5.569 m2)
  • Hub d’Innovació /espai reserva (2.212 m2)

El ciclotró

El nou edifici albergarà un ciclotró, un accelerador de partícules de tipus circular que s’utilitza per a la producció d’elements radioactius emprats en diferents tècniques diagnòstiques. “Volem crear, com ja existeix a la resta d’Europa, una unitat central de producció de radiofàrmacs a nivell català, dins de Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, amb els objectius bàsics de millora de l’activitat assistencial de malalties altament prevalents, però també de les minoritàries; oferir serveis de salut de qualitat; reducció de la despesa global de radiofàrmacs PET i de teràpia; desenvolupament de medicina personalitzada i traslacional bàsica per a projectes de recerca; i potenciar el sistema de salut com agent d’innovació i donar un impuls al sector productiu”, explica el Dr. Antonio Roman, director assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El centre de teràpies avançades

Desprès de 30 anys de recerca la teràpia gènica ja una realitat amb capacitat per curar determinades malalties o de canviar el seu curs. Vall d’Hebron ha tractat en els darrers anys a infants amb distròfia muscular de Duchenne i atrofia muscular espinal de tipus 1. El desembre de 2020 es convertia en el primer centre del món en tractar un pacient pediàtric afectat per la distròfia muscular de Duchenne en el marc de l'assaig clínic de teràpia gènica en fase 3 de Pfizer (CIFFREO).

Les malalties hereditàries afecten a milions de pacients al món, dos terços dels quals són infants. Actualment, no hi ha teràpies efectives pel 95% d’aquests pacients. Amb la creació del centre de Teràpies Avançades es podrà avançar en la recerca de nous tractaments tant en fase preclínica com clínica alhora que atraure talent investigador i despertar l’interès de la indústria farmacèutica.

El Transplant Center

Vall d’Hebron va fer el primer trasplantament l’any 1976 i aquell any només en va fer un. A dia d’avui ja en portem 6.173, entre adults i pediàtrics. L’any 2019, que fins el moment ha estat l’any en què més trasplantaments es van fer al Campus, 333. Vall d’Hebron és líder a nivell nacional i internacional, no només en nombre de trasplantaments sinó també en resultats.

Aquest projecte pretén donar un pas més en el camí per l’excel·lència, reforçant i potenciant una estructura que faciliti i promogui la investigació i la innovació en el camp dels trasplantaments. L’objectiu és optimitzar tot el procés de donació i el desenvolupament de millors eines diagnòstiques que possibilitin teràpies avançades primerenques, eficaces i segures en el camí cap a una medicina personalitzada.

El futur de la recerca

Les noves instal·lacions permetran als investigadors seguir fent una recerca capdavantera i disruptiva, seguir innovant i garantint la millora de la qualitat de vida de les persones. El fet de passar de diverses ubicacions a un gran espai permetrà compartir coneixement i experiències, impulsar sinèrgies entre diferents grups, augmentar en transversalitat i sentir-se encara més cohesionats i preparats per a donar més servei a la societat.

Amb aquesta nova seu es podrà retenir el talent i alhora atraure’n de nou, ja sigui nacional o internacional, i promoure la col·laboració empresarial mitjançant un hub d’innovació que faciliti la creació d’aliances públic privades, nous projectes disruptius, living lab, etc. La intenció és que els investigadors transfereixin el seu coneixement mitjançant la creació d’empreses i l’atracció de nous inversors i de companyies biotecnològiques o farmacèutiques que vulguin impulsar una part de la seva activitat de manera conjunta amb els grups de recerca.

D’altra banda, el nou edifici multifuncional i amb espais polivalents fomentarà la divulgació, la docència i la participació ciutadana. Disposarà d’espais nous per a explicar històries humanes de progrés científic.

Finançament i suport econòmic

 A mitjans de gener de 2020, la Generalitat va fer pública la concessió d’un préstec de 17,3 milions d’euros al Vall d’Hebron Institut de Recerca per a la construcció del nou edifici de recerca de Vall d’Hebron. Aquesta quantitat de diners, juntament amb les aportacions de la Fundació “la Caixa” (3M€), Ferrer (250.000€), els fons propis del VHIR, els fons FEDER de Desenvolupament Regional i les aportacions d’altres donants privats, farà possible assolir els 36,6 M€ que costa la construcció del nou edifici i els 3 M€ addicionals per a dotar-lo de l’equipament i la tecnologia més punters. D’altra banda, cal sumar els 19,9 M€ que corresponen al cost del ciclotró que inclou equipament d’estudi imatge PET/TAC i PET/RMN i que estan finançats totalment pels fons REACT-EU i Next Generation EU.

Àngel Font, director corporatiu d’Investigació i Salut de la Fundació “la Caixa” expressa: “Estem molt satisfets de poder formar part de la història que està construint Vall d’Hebron amb aquest nou edifici de recerca. La nostra aportació consolida el compromís que des de fa anys mantenim amb l’hospital per millorar la salut de les persones”.



Us adjuntem una carpeta de dropbox amb material audiovisual.En aquest enllaç trobareu algunes fotografies de l'acte de col·locació de la primera pedra, imatges del futur edifici cedides per BAAS Arquitectes, així com un vídeo de l'obra fins a dia d'avui: 
https://www.dropbox.com/sh/s8xy7mof5jmisp3/AACTSFYmIen6pkfT-qN9FXTha?dl=0