Direcció General de Comunicació

ordindor

El Govern aprova un decret llei per millorar la protecció dels drets dels consumidors de serveis o continguts digitals

query_builder   14 desembre 2021 13:56

event_note Nota de premsa

El Govern aprova un decret llei per millorar la protecció dels drets dels consumidors de serveis o continguts digitals

  • El termini de garantia per al consumidor s’estén fins als tres anys de la seva adquisició o contractació
  • La nova norma, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2022, adapta el dret civil català a la normativa europea de consum

El Govern ha aprovat un decret llei que millora la protecció dels drets de les persones consumidores de serveis o continguts digitals, com ara programari informàtic, programes informàtics, apps, diaris en línia o plataformes audiovisuals d’entreteniment. La nova norma, que s’incorporarà al llibre sisè del Codi civil català sobre obligacions i contractes, té com a objectiu modernitzar i posar al dia el dret civil català, i al mateix temps adequar-lo a les exigències de la normativa europea en matèria de consum.  

La normativa aprovada incorpora a la legislació catalana les directives 2019/770, sobre contractes de subministrament de continguts digitals, i  2919/771, sobre els contractes de compravenda de béns, que s’han d’implementar pels estats membres l’1 de gener de 2022.

Es crea una nova secció al Codi civil català: el subministrament de continguts i serveis digitals

El contracte subministrament de serveis o continguts digitals s’introdueix, per primera vegada, al Codi civil català. El text del Decret llei recull tots els aspectes que permetran garantir els drets dels consumidors i les obligacions de qui dona el servei, de la mateixa manera que el Codi civil recull altres tipus de contractes com de compravenda, mercantils, etc. Els contractes poden ser els que fan individualment entre persones privades i  els de consumidors.

Així, es regula quins són els serveis i continguts digitals objectes del contracte, els drets i els deures de les parts –prestador i adquirent–, la conformitat de la persona que adquireix el servei, la seva instal·lació i la resolució o finalització del contracte, entre d’altres.

Mitjançant aquest contracte, i a canvi d’una quantitat econòmica o altra contraprestació, el prestador del servei ha de garantir l’accés al contingut digital i durant un període determinat. Aquest tipus de contracte pot obligar també a facilitar les dades personals de qui contracta el servei o contingut digital. Ara bé, si el comprador es tira enrere i revoca el consentiment al tractament de les seves dades personals, l’altra part –qui subministra el servei– pot desistir de continuar prestant-lo.

Es considera un servei digital, la qual cosa permet al comprador crear, tractar, emmagatzemar o consultar dades en format digital, o que permet compartir dades en format digital carregades o creades pel mateix comprador o altres usuaris d’aquest servei, o interactuar de qualsevol altra manera amb aquestes dades. I es considera contingut digital les dades produïdes i subministrades en format digital.

La regulació europea protegeix el consumidor quan el contracte té una durada inferior als dos anys i estableix que el termini de garantia s’ha d’estendre a un mínim de dos anys. El dret civil català, en aquest cas, va més enllà en la protecció del consumidor i, com recull el Decret llei, estableix un termini de fins a tres anys de garantia quan la persona que adquireix els continguts digitals no està conforme amb el servei digital que se li ha instal·lat o ha contractat. D’altra banda, el subministrador o prestador del servei no serà responsable quan qui l’adquireix no té un entorn digital compatible amb els requisits tècnics que precisa el contingut digital.

Els treballs de redacció del Decret llei han anat a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per professionals de reconegut prestigi de l’àmbit jurídic. Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.  

Un Codi civil al servei de les persones

El Codi civil és la norma d’aplicació principal a Catalunya. Aquest Codi és viu i des del Parlament de Catalunya s’actualitza perquè doni resposta legal als reptes i a les necessitats socials d’avui.

El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres dedicats a diferents matèries. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques, com ara les associacions i les fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat i, finalment, el sisè (2017) regula les obligacions i els contractes.

Per tant, del Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, l’adquisició d’una plataforma digital d’entreteniment, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Els sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d'una història mil·lenària.