La llei trans* catalana comença a caminar amb l’aprovació de la memòria preliminar per part del Govern. La llei integral de reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere és un pas imprescindible per garantir la igualtat plena de les persones trans* en tots els àmbits de la societat públics i privats, que erradica qualsevol forma de discriminació per raó d’identitat o expressió de gènere.    

Amb aquesta llei, s’eleven normativament tots els protocols, instruccions i serveis específics que s’han desenvolupat a Catalunya els darrers anys en àmbits com el món educatiu, els centres esportius o els centres penitenciaris, vinculats a reconèixer el dret d’autodeterminació de gènere de les persones que manifesten una identitat de gènere diferent de l’assignada en el moment de néixer. Això permet avançar envers la plena despatologització i emancipació de les persones trans* en totes les esferes de la societat i a totes les edats, ja que amb aquesta llei també es garanteixen els drets dels infants i adolescents trans*, s’estableixen les condicions necessàries per al seu lliure desenvolupament d’acord amb la seva identitat o expressió de gènere i es reconeix el seu dret a ser escoltades i expressar la seva opinió.

El dret a la identitat i expressió de gènere lliurement manifestada sense necessitat de diagnòstic és reconegut per normatives internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, que garanteix l’autodeterminació de gènere com un dret humà. També des d’Europa es garanteix aquest dret, amb recomanacions internacionals com la resolució 2048 (2015) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa o iniciatives com l’Estratègia per la Igualtat de les Persones LGBTIQ+ (2020-2025), aprovada per la Comissió Europea.

La proposta de llei catalana també vol definir normativament els serveis i recursos necessaris per donar cobertura a les necessitats de les persones trans* en àmbits com la justícia, l’educació, l’ocupació o la sanitat pública. En aquest sentit, la norma contempla la consolidació del model de salut trans* dins del sistema de salut pública català, que facilita l’accés a l’atenció mèdica i als tractaments quirúrgics, hormonals i de reproducció assistida de manera no patologitzant, respectant el dret a decidir sobre la pròpia vida i el propi cos i vetllant per l’equitat territorial.  També té previst promoure la inserció laboral de les persones trans*, com ja s’ha començat a fer amb un programa específic del SOC dotat amb més de 4 milions d’euros.

Prou discriminacions

L’erradicació de qualsevol forma de violència envers les persones trans* per raó de la seva identitat o expressió de gènere, sigui institucional, social o de qualsevol altra forma, és un altre aspecte que contempla la llei. En aquest sentit, la memòria preliminar de la normativa preveu establir mecanismes de protecció per a les persones trans* que pateixen violència en l'àmbit familiar o en el lloc de residència. També contempla la prohibició de teràpies d’aversió o conversió, així com la sanció de cirurgies genitals de les persones intersex no autoritzades o plenament justificades per motius de salut.

Amb un enfocament històric de la repressió i marginació social i laboral que van patir les dones trans*, la llei també proposa incorporar mecanismes per reparar aquesta discriminació que les ha privat de drets i recursos i que comporta elevades taxes d’exclusió social.

Consulta pública

Per tal d’obrir la construcció de la llei a tota la ciutadania, s’obrirà un període de consulta pública a principis de 2022. Les protagonistes del procés participatiu seran les persones trans* i les entitats que defensen els seus drets, per poder recollir les seves demandes i per corregir tots els dèficits de reconeixement, de representació i d’injustícia distributiva que pateixen.

Les vies de participació seran tant el portal Participa Gencat, com trobades i reunions. L’objectiu del procés de participació és identificar conjuntament amb la ciutadania els principals estigmes i discriminacions que pateixen les persones trans* en diferents àmbits de la societat, per fixar les respostes legals necessàries per revertir aquestes situacions.