• El cap de l’Executiu reclama, des del Parlament, el màxim consens de totes les forces polítiques per fer realitat un Pacte Nacional per a la Salut Mental i de Benestar Emocional
•  Aragonès destaca que el Govern destinarà més de 580 milions d’euros a polítiques en aquest àmbit, que permetran , entre altres, millorar la prevenció i detecció dels problemes mentals
• La consellera Vilagrà defensa “una estratègia de país”, que aglutini tots els recursos dels departaments de la Generalitat i altres institucions.
• El conseller de Salut advoca per“avançar en un abordatge transformador, en una governança intersectorial i multifactorial, i aquí el Pacte Nacional ha de tenir un paper clau”.

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat aquesta tarda, des del Parlament, la “màxima implicació” de tota la societat per “impulsar un canvi de mirada, un autèntic canvi cultural”, que acabi amb “l’estigmatització social” de les persones amb problemes de salut mental i emocional, “situant-les al centre, reconeixent-les com un igual”. Aragonès ha assegurat que l’eina per fer possible aquesta “important transformació” és el “Pacte Nacional per a la Salut Mental i el Benestar Emocional” que impulsa al Govern, i ha fet una crida a fer-lo realitat, perquè “és un autèntic repte de país que ens implica a tots i a totes, començant per les institucions i acabant per la ciutadania en general”.

Durant la seva intervenció en el Ple monogràfic sobre la salut mental que s’ha celebrat aquesta tarda a la Cambra catalana, Pere Aragonès ha qualificat “d’autèntica emergència emocional”  i “autèntica crisi de salut mental” la situació a la qual ens ha endinsat la Covid. Per això, el president ha remarcat que el Govern farà passos importants per afrontar aquest problema com és “destinar en el conjunt sumant totes les accions més de 580 milions d’euros en els pressupostos de 2022 a polítiques de salut mental i benestar emocional”, però ha insistit en la importància d’aquest Pacte Nacional, que ha de comportar “un canvi de model”.

“No partim de zero”, ha ressaltat el president posant en valor la feina feta fins ara pels professionals d’aquest àmbit, ja que ”disposem de molts serveis i professionals dedicats a la salut mental i el benestar emocional i hi dediquem molts recursos”; però, ha afegit, “tenim una xarxa feble i vulnerable, que no respon a la transversalitat necessària per consolidar un model integral i sòlid, i, per tant, tenim molt marge de millora, i aquest passa per un canvi de model”.  I per a Aragonès aquest canvi de model “s’ha de construir a partir del Pacte Nacional de la Salut Mental i el Benestar Social”.

Prevenció i detecció de problemes

El president Aragonès ha detallat en el decurs de la seva intervenció algunes de les accions que cal dur a terme per fer possible la transformació del model d’atenció a la salut mental. Així, ha advocat per “millorar la coordinació entre els diferents àmbits en què és responsable el Govern” i “enfortir la cooperació amb el conjunt d’institucions”, especialment amb el món local; així  com també crear “un mapa de recursos integral i territorialitzat”, que inclogui els serveis de les diferents administracions, però també les eines creades per la pròpia societat civil i les entitats socials.

El cap de l’Executiu ha defensat la necessitat de promoure la detecció de problemes de salut mental a l’entorn escolar, laboral, sanitari i comunitari i social,  i en aquesta línia ha posat l’èmfasi en la “creació de figures que es puguin responsabilitzar de la prevenció i la detecció de problemes de salut mental en cadascun dels àmbits”, invertint en la formació i el suport d’aquests professionals perquè puguin dur a terme correctament la seva responsabilitat.

En paral·lel, el president ha apostat també per la creació d’un “Observatori de la Salut Mental i el Benestar Social”, que permeti establir un sistema de registre que ajudi a millorar l’acció de prevenció, detecció i acompanyament; un “Pla de prevenció del suïcidi 2021-2025”; el reforç de “l’atenció als problemes de salut mental i addicions a l’Atenció Primària”; l’increment de les “places d’hospitalització de dia”, i vetllar per promoure “la incorporació a l’empresa ordinària de persones amb problemes de salut mental”.  

Pere Aragonès ha assenyalat també “l’atenció a la salut mental dels infants i joves”, replantejant el funcionament dels serveis i ampliant les eines de les quals es disposa, i “la incorporació de la perspectiva de gènere” en l’atenció al problemes de salut mental i benestar emocional, com dos dels focus on caldrà centrar també les accions en aquest àmbit.

Estratègia de país

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, s’han encarregat de la resposta del Govern a les intervencions dels grups parlamentaris. Vilagrà ha posat sobre la taula la necessitat d’una “estratègia de país”, que aglutini tots els recursos dels departaments de la Generalitat i altres institucions. “Som conscients de les limitacions que hem tingut, ens ha calgut una mirada àmplia per marcar prioritats, per endreçar, en la línia de fer estratègies integrals en temes socials, educatius, d’habitatge, laborals o de lleure”, ha reconegut la consellera, que ha assegurat que “hem de poder donar resposta a tota la ciutadania en totes les etapes vitals”.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, per la seva banda, ha ressaltat que la salut mental és la prioritat del Departament i ha recordat que aquesta legislatura impulsa accions com el Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025, els referents de benestar emocional als equips d’atenció primària amb més necessitats socials; els equips guia per atendre casos amb elevada complexitat, i la posada en marxa, properament, d’equips interdisciplinaris d’intervenció en crisi al domicili. I ha explicat que, en el Pla de Salut 2021-2025, “deixem clara la nostra visió de salut amb majúscules, més enllà de l'atenció sanitària: perseguir una població sana, on les persones puguin gaudir d'un benestar físic i emocional amb tot el seu potencial".

Argimon ha demanat que el Pacte Nacional de Salut Mental tingui una mirada global. “Aquest pacte tindrà èxit si el Departament de Salut, tot i destinar-hi més recursos, hi té poc protagonisme. Perquè voldrà dir que estem abordant realment els problemes d’arrel”, ha subratllat. Això vol dir, ha dit, “avançar en un abordatge transformador, en una governança intersectorial i multifactorial, a tot el Govern i tota la societat, i aquí el Pacte Nacional ha de tenir un paper clau”. Argimon, per últim, també ha posat en valor la tasca de tots els professionals sanitaris. “Ells també tenen necessitat de benestar emocional", ha manifestat