La consellera de Justícia Lourdes Ciuró ha reafirmat avui al Parlament de Catalunya, en una interpel·lació al Govern, el seu compromís amb el foment i l’impuls de la mediació i els altres mètodes alternatius de resolució de conflictes: “Hi creiem i hi estem treballant”, ha dit contundent. Ciuró ha recordat que  “No estem fent res que no vagi dins de la nostra manera de ser com  a catalans en general: la cultura de la pau, la cultura del diàleg, de la negociació, del pacte”.

La resolució de conflictes per la via de la mediació o d’altres sistemes alternatius a la via judicial evita que part dels litigis “entrin dins l’entremat judicial, que té la seva complexitat, que està congestionat, que costa temps i diners”, ha manifestat la titular de Justícia. En concret, aquests sistemes alternatius poden reduir el cost econòmic dels processos en un 75%; i la durada de temps, en un 85%. “La mediació i els altres mètodes alternatius de conflictes  també són una estructura d’estat en tant que eines de foment de la convivència, que contribueixen a agilitzar la justícia, que donen solucions més ràpides que els procediments judicials i que permeten a les parts fer-se seu l’acord”, ha insistit la consellera.

Ciuró ha recordat també que el Departament ha posat més recursos econòmics en matèria de mediació i entitats jurídiques, que han passat de 427.000€ a 652.000€ en el Projecte de llei de pressupostos per a 2022 (un increment d’un 52%).

Complicitats, col·laboració i coordinació

La titular de Justícia no ha passat per alt la necessitat de teixir complicitats i col·laboracions amb la resta d’agents que han de ser partícips en l’impuls, foment i difusió de la mediació, com per exemple, l’advocacia, les cambres de comerç, el Consolat de Mar, les universitats, l’Escola Judicial de Catalunya i, sobretot, l’Administració local. “Hem de continuar col·laborant amb l’Administració local com a primera trinxera d’atenció als ciutadans, i que sobretot són actors clau en la promoció i l’impuls,  i a donar resposta als seus ciutadans a través de la mediació”, ha ressaltat.

En relació amb la nova llei que prepara Catalunya de prevenció, gestió i resolució de conflictes, Ciuró n’ha justificat la necessitat al·legant que “ens cal sistematitzar i endreçar els múltiples àmbits on opera la mediació i els diversos agents que hi intervenen perquè l’actual dispersió existent desorienta, sobretot als qui s’hi voldrien acollir”.

En aquest sentit, també ha posat de manifest que des del Govern hi ha molts àmbits en què la mediació s’utilitza de forma molt necessària i ha anunciat que el Departament de Justícia impulsarà la creació d’una Comissió Interdepartamental de Mediació amb l’objectiu de coordinar i unir estratègies “per posar en valor el Govern de Catalunya i la Generalitat com a agent principal d’aquesta col·laboració i aquesta aposta per la mediació”. Ha afegit que això també passa per “posar Catalunya al costat dels països que fan des de l’esforç i la cultura de l’esforç l’avenç cap a l’excel·lència i els països que fan de la cultura de la pau un dels pilars i un model de les societats que volen bastir. Volem parlar, doncs, de la Catalunya Mediadora”.

Competències pròpies en matèria d’impuls de la mediació

La consellera de Justícia també s’ha volgut referir a l’Avantprojecte de mesures d’eficiència processal  del servei públic de Justícia que prepara el Govern espanyol, i ha recordat que “hi ha una sèrie d’alertes per les quals hem de vetllar, que de moment són alertes i que esperem que no passin a majors”. Ha subratllat que Catalunya té una llei pròpia de mediació en dret privat, i que “ha de ser respectada, ja que el Departament de Justícia té les seves competències d’impuls dels mètodes de resolució alternativa de conflictes i això ha de seguir sent així”. Entre alguns exemples dels punts en què la norma espanyola podria topar amb la catalana, ha destacat que “no podem permetre que per fer mediacions judicials s’exigeixin menys requisits dels que es demanen fins ara a Catalunya per exercir de mediador” i que s’ha de seguir fent el nomenament de mediadors des del Centre de Mediació de Catalunya, i no des de l’Oficina Judicial. Amb tot, ha declarat que “tenim camí fet, una empara estatutària i no permetrem que es vulneri”.

La mediació i el paper del mediador

La mediació és una eina alternativa al procés judicial que té una especificitat beneficiosa per a les parts, perquè la solució no l’imposa un tercer sinó que la creen i l’acorden les mateixes parts. Aquesta negociació entre les parts afavoreix el restabliment i la represa de les relacions familiars, econòmiques, empresarials i comercials, perquè a través del diàleg és possible arribar a l'entesa en qualsevol conflicte latent o declarat en què puguin trobar-se les persones.

El mediador és un professional que treballa amb imparcialitat, neutralitat i confidencialitat. La seva feina és ajudar les parts en conflicte a trobar consensos i, per tant, afavorir un millor clima entre les persones en disputa. Això és especialment important en aquells supòsits en què hi ha menors involucrats, que poden patir les conseqüències dels enfrontaments judicials entre els seus pares.

També es tracta, per tant, de fomentar unes relacions familiars adequades després de situacions de crisi i vetllar per la protecció dels fills petits, preservant-los de la judicialització dels conflictes entre els adults.

Més de la meitat de mediacions acaben en un acord satisfactori

Aquest any 2021, el Centre de Mediació de Catalunya ha tramitat 2.932 mediacions, que suposa un 5,5 % més que el total de les iniciades durant l’any anterior (2.777). El 2020, el total de mediacions que van finalitzar amb un acord satisfactori per a les dues parts va ser del 53%.