La Taula del Siurana Riudecanyes, composada per la Generalitat de Catalunya, el món local i les entitats del territori, en la seva vuitena sessió no ha arribat a un acord pel que fa la proposta de cabal ambiental per al riu Siurana. La proposta plantejava una forquilla flexible de cabals mitjos en funció del règim hidrològic anual, que pot oscil·lar entre els 50 i els 110 litres per segon, i un mínim d’entre 40 i 90 l/s per als anys secs.

La sessió ha estat presidida per la delegada del Govern, Teresa Pallarès, i la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, acompanyades del director dels serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Angel Xifré, i la gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, Mar León.

Aquesta era la darrera oportunitat, després d’un any i mig de treball intens, per arribar a un consens entre totes les parts i poder traslladar la proposta a l’administració competent (Estat) abans del 22 de desembre, data límit perquè totes les conques presentessin les seves al·legacions al Pla Hidrològic de l’Estat abans que finalitzi el període d’informació pública.

Des del Govern es lamenta que es perdi una oportunitat única d’assolir un acord de mínims que, gràcies al finançament per part de l’ACA de més de 28 milions d’euros, permetria donar garanties d’aigua per a tots els usos en aquest territori, resoldre un conflicte de molts anys i alhora contribuir de manera decidida a garantir uns cabals ecològics molt per sobre de les previsions del Pla Hidrològic de l’Ebre.

Cal tenir en compte que, actualment, la planificació hidrològica de l’Ebre, competència de l’Estat espanyol a través de la CHE, preveu un cabal per al riu Siurana molt per sota de la proposta plantejada a la Taula del Siurana.

La Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les conques internes, on te plenes competències, ja ha implantat uns cabals ambientals obligatoris entre 2018 i 2020 (va començar el 2018 en els espais protegits i durant el 2020 ja s’han implantat a la resta de conques internes de Catalunya).

En el àmbit del riu Siurana, tot i no ser competents, i conscients de la importància dels cabals ambientals per a la millora de les masses d’aigua, s’allibera un cabal de 20 litres per segon, que considerem insuficient, i per això hem estat treballant en una proposta de cabals realista i que es pugui dur a terme.

Vist que l’acord no és possible, el Govern, a través de la Direcció general de Polítiques Ambientals, presentarà la proposta de cabals que consideri ambientalment més adient dins les al·legacions al Pla Hidrològic de l’Ebre i replantejarà les actuacions i inversions previstes d’acord amb les prioritats del propi Govern en matèria de sostenibilitat.

Sobre la proposta

La proposta era molt innovadora i dissenyada exclusivament per a la conca del riu Siurana, un riu mediterrani fortament estacional, que pot passar de grans crescudes a cabals mínims i inclús assecar-se en determinats mesos i períodes secs. Aquest és el règim de cabals característic dels rius mediterranis estacionals i que beneficia a les espècies autòctones pròpies d’aquests ecosistemes.

En aquest sentit, el règim de cabals ecològics plantejat pretenia assimilar-se a aquest règim estacional, amb uns cabals mínims que poguessin mantenir una mínima connectivitat fluvial, i unes hidropuntes setmanals que permetessin renovar l’aigua de les basses fluvials aigües avall, a més d’un cabal generador al menys un cop a l’any que permeti regenerar la morfologia del riu.

La proposta de cabals quedava supeditada a la disponibilitat de recurs alternatiu provinent de la regeneració, amb una inversió de 28 milions d’euros a càrrec de la Generalitat de Catalunya mitjançant la construcció d’una estació de regeneració d’aigua i una planta d’osmosi, que produiria 1,2 hm³/any, però que es podria ampliar per a produir fins a 5 hm3.

Tot i això, a l’endemà de la publicació del Pla Hidrològic de l’Ebre amb la proposta de cabals incorporada, s’hagués alliberat inicialment un cabal d’entre 20 i 35 litres per segon, que s’hagués ampliat posteriorment un cop l’estació de regeneració estigués activa.

Competència de l’Estat en fixar els cabals

Des del Govern de la Generalitat s’ha fet un gran esforç impulsant la taula i mantenint reunions amb tots els sectors implicats durant més d’un any i mig, i també s’han posat sobre la taula tota la informació disponible, els mitjans tècnics i la garantia del finançament (28 milions d’euros) per plantejar  assumir a petició del Govern aquest paper de mitjancers per intentar trobar solucions per a un conflicte que ve de lluny.

Però cal recordar que és l’Estat, a través de la CHE, qui té la responsabilitat i les competències per a implantar els cabals ambientals en la seva planificació hidrològica (la que porta uns mesos a informació pública pel que fa a la conca de l’Ebre), i això inclou també al riu Siurana.