Justícia

.

El Govern aprova un decret llei per facilitar acords a les comunitats de veïns per instal·lar sistemes d'eficiència energètica o d'energia renovable

query_builder   21 desembre 2021 13:09

event_note Nota de premsa

El Govern aprova un decret llei per facilitar acords a les comunitats de veïns per instal·lar sistemes d'eficiència energètica o d'energia renovable

La nova normativa incentiva la col·locació de plaques fotovoltaiques, fusteries aïllants o aïllaments de façana a les comunitats de veïns

Els acords per instal·lar sistemes i energies renovables només requereixen la majoria simple

Més de 25.000 habitatges a Catalunya podrien sortir beneficiats dels ajuts Next Generation

.

El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei que afavoreix que els veïns d’una comunitat puguin prendre acords per instal·lar sistemes d’eficiència energètica o d’energies renovables. Amb la nova normativa, que modifica els articles relatius a la propietat horitzontal del llibre cinquè del Codi civil català, els acords entre veïns només requereixen la majoria simple de la comunitat –la meitat més un dels vots emesos– per tirar endavant la proposta.

L’objectiu del decret llei és facilitar a les comunitats la instal·lació de sistemes que disminueixin el consum energètic dels edificis, com ara l’aïllament de les façanes i el canvi de fusteries i d’altres materials aïllants (tendals, marquesines o altres elements de protecció contra la radiació solar). La norma també incentiva el consens entre les comunitats de propietaris per acordar la instal·lació de sistemes d’energia renovable com són les plaques solars fotovoltaiques.

L’aprovació d’aquest decret llei afegeix un quart apartat que se suma a les altres situacions previstes pel codi civil actual que requereixen majoria simple: les obres per suprimir barreres arquitectòniques o col·locar ascensors; les que suposin qualsevol millora en l’habitabilitat, l’accessibilitat o la seguretat, i les obres necessàries per a les infraestructures comunes.

Límit per protegir els propietaris més vulnerables

Els acords obliguen totes les persones propietàries d’una comunitat, però el decret llei estableix un màxim que protegeix les persones que no hi estan d’acord, quan la despesa de les obres excedeixi de les tres quartes parts del pressupost anual de la comunitat, un cop descomptades les subvencions o els ajuts públics que es puguin rebre.

L’objectiu d’aquesta excepció és limitar el preu de la despesa econòmica i protegir les persones que estan en una situació econòmica més vulnerable.

25.000 habitatges beneficiats

Els fons de recuperació Next Generation, aprovats pel Consell d’Europa el juliol de 2020, financen projectes de transició ecològica i són una eina imprescindible per fer els habitatges catalans més sostenibles. L’objectiu del decret llei és, bàsicament, incentivar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per a l’autoconsum en les cobertes dels edificis plurifamiliars, que representen el 74 % dels habitatges catalans, segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Catalunya disposarà d’un total de 186 milions d’euros provinents dels fons Next Generation. Es calcula que un total de 25.000 habitatges podrien sortir-ne beneficiats.

Habitatges més sostenibles

El parc d’habitatges de Catalunya suposa el 10,6 % de les emissions de diòxid de carboni, i més del 80 % de les qualificacions energètiques corresponen a les lletres E, F o G. Segons les dades de l’Institut Català d’Energia, un immoble amb una qualificació A representa un estalvi de consum mitjà de fins al 89 % respecte d’un altre de qualificació G i del 78 % respecte d’un altre que té la qualificació E, que és la que tenen la majoria de llars catalanes.

El consum elèctric que generen els habitatges és responsable del 30 % dels gasos que s’emeten a l’atmosfera, d’acord amb les dades de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía.

Facilitat per a les reunions telemàtiques per a les entitats jurídiques

En el mateix text també es preveu també que les entitats jurídiques, ja siguin associacions o fundacions - que tenen una regulació diferent a les associacions de propietaris atès que tenen personalitat jurídica pròpia - puguin reunir-se i adoptar acords per videoconferència o altres mitjans de comunicació fins al 31 de desembre de 2022.

Un Codi civil al servei de les persones

El decret llei l’ha elaborat la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia amb la col·laboració de la Direcció General d’Energia, i la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La redacció del text ha anat a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil català.

Totes les lleis del Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per professionals de l’àmbit jurídic de reconegut prestigi. Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. 

El Codi civil és la norma d’aplicació principal a Catalunya. Aquest Codi és viu i des del Parlament de Catalunya s’actualitza perquè pugui donar resposta legal als reptes i a les necessitats socials d’avui.

El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres, dedicats a diferents matèries. El primer (2002) estableix l’estructura i la sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques, com ara les associacions i les fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat, i, finalment, el sisè (2017) regula les obligacions i els contractes.

Per tant, depenen del Codi civil els testaments, la compra d’un pis, l’adquisició d’una plataforma digital d’entreteniment, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Els sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles hi ha a Catalunya en matèria de dret civil, que és el testimoni d'una història mil·lenària.