• El Govern considera que, amb les seves declaracions, Pablo Casado “està acusant el professorat de cometre delictes contra la integritat moral, de coaccionar els menors i fins i tot de ser els responsables d’un delicte d’incitació a l’odi i a la violència”
• La portaveu assumeix que les mesures per limitar la propagació de variant ÒMICRON són “tan difícils com necessàries”
• El Govern ha aprovat un decret llei per facilitar la instal·lació de sistemes d’eficiència energètica o d’energia renovable a habitatges d’arreu del territori
• El Govern aprova l’oferta d’ocupació pública l’any 2021 amb d’un total de 5.152 places, “prioritzant els sectors identificats com a prioritaris i essencials"

El Govern ha presentat una querella al Tribunal Suprem contra les declaracions del líder del Partit Popular, Pablo Casado, on assegurava que a les escoles de Catalunya els nens i les nenes no els deixaven anar al lavabo si parlaven en castellà. 

Tal com va anunciar el mateix president Aragonès el mateix divendres, després de l’estudi per part dels serveis jurídics, es considera que les paraules de Casado “no només són absolutament falses sinó que ataquen directament el conjunt del professorat de Catalunya així com el sistema educatiu”. El querellat, ha explicat la portaveu, del Govern, no només va afirmar públicament, amb coneixement que mentia, que els alumnes que no parlaven en català no se’ls deixava anar al lavabo sinó que va afegir que l’escola catalana discriminava els alumnes en funció de la professió dels seus progenitors.

Casado “està acusant el professorat de cometre delictes contra la integritat moral, de coaccionar els menors i fins i tot de ser els responsables d’un delicte d’incitació a l’odi i a la violència”.

“Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar” ha advertit Plaja i si es traspassen, “trobaran el Govern de la Generalitat combatent-les”. La portaveu ha volgut deixar que “no estem parlant de declaracions que poden ofendre a algú, estem parlant de declaracions per part d’un responsable polític acusant directament de delinqüents a la comunitat educativa”.

Noves mesures per frenar la propagació de la variant Òmicron

La portaveu, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, ha informat que el Govern d’aquest matí ha abordat les noves mesures acordades per limitar la propagació de la COVID a casa nostra. “Unes mesures tan difícils com necessàries per evitar el desbordament d’una situació epidemiològica especialment complexa per l’aparició de la variant ÒMICRON”.  

Tal com es va avançar ahir amb caràcter d’urgència, es limita les trobades a grups de màxim 10 persones, es treballa per implantar el confinament nocturn en aquells municipis amb una major incidència acumulada, es tanca l’oci nocturn, i es redueixen els aforaments de la restauració en un 50% i als comerços i esdeveniments culturals, en un 70%. A l’administració pública el teletreball passa a tenir caràcter prioritari i únicament es poden prestar serveis presencials quan no es puguin fer des de casa. En l’àmbit privat es recomana que s’apliqui també aquesta mesura sempre que sigui possible. 

La resolució es presentarà demà al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Esperem que amb aquestes mesures siguem capaços de doblegar la corba que ha disparat la variant Òmicron” ha conclòs la portaveu

 

Decret llei per facilitar la instal·lació de sistemes d’eficiència energètica a habitatges

Avui el Govern també ha aprovat un decret llei per facilitar la instal·lació de sistemes d’eficiència energètica o d’energia renovable a habitatges d’arreu del territori. La normativa, impulsada pel departament de Justícia i que modifica aspectes del codi civil català, servirà per “incentivar que les comunitats de veïns col·loquin plaques fotovoltaiques, fusteries aïllants o altres tipus d’aïllaments de façana perquè afavoreix la presa de decisions de les comunitats”. La nova normativa preveu que només calgui una majoria simple de la comunitat, és a dir, que la meitat dels veïns més un, tinguin voluntat de fer els canvis, per tirar endavant la proposta. 

Amb la modificació del codi civil aprovada avui es dona compliment a la disposició final primera del Decret llei 24/2021 d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, que preveia que el Govern, en el termini de tres mesos, impulsaria les modificacions legislatives necessàries per facilitar la implantació de fonts d’energia renovables en els edificis i en especial per als blocs de pisos on regeix la propietat horitzontal.

D'aquesta manera, s’estableixen les regles veïnals que facilitaran l’autoconsum compartit en la xarxa interior de l’edifici, com podran compartir l’energia diferents edificis propers i participant en comunitats energètiques i també, molt important per poder arrencar amb força, per a aquells veïns que gaudeixen de forma privativa d’un element comú com una terrassa o un balcó, no caldrà cap majoria necessària per poder tirar endavant la instal·lació. Tal com succeeix amb la infraestructura per a recarregar el vehicle elèctric en els aparcaments en règim de propietat horitzontal, n’hi haurà prou amb presentar un projecte tècnic a la comunitat de veïns.

Amb l’aprovació del Decret llei, s’afegeix un nou apartat, el quart, que se suma a altres situacions previstes al codi civil actual que requereixen majoria simple: les obres per suprimir barreres arquitectòniques o ascensors, les que suposin qualsevol millora en l’habitabilitat, accessibilitat o seguretat, i les obres necessàries per a les infraestructures comunes.

La norma aprovada avui també preveu l’impacte que té la pandèmia de la covid a les reunions de les comunitats de veïns. És per això que pròrroga la possibilitat que els propietaris d’una comunitat puguin reunir-se i adoptar acords telemàticament. Així amb l’objectiu de fer front a la transmissió de la COVID, el Decret llei amplia fins al 31 de desembre de 2022 el termini perquè les juntes puguin adoptar acords per videoconferència o d’altres mitjans de comunicació. 

Oferta d’ocupació pública

Avui s’ha aprovat una nova oferta d’ocupació pública que permetrà incorporar 4.000 nous professionals en l’àmbit de la salut, la docència, augmentar el personal  del Departament d’interior i també el de l’àmbit penitenciari. En concret, aquesta xifra es desglossa 2.129 places de docents no universitaris, 840 places del Cos de Mossos d’Esquadra, 240 bombers i 100 agents rurals. La resta corresponen als cossos de funcionaris d’administració i tècnic, laboral i personal d’administració penitenciària.  

A més el Govern ha autoritzat a l'Institut Català de la Salut perquè aprovi una oferta d'ocupació pública de fins a un màxim de 1.132 places per al personal estatutari dels serveis de salut, distribuïdes en els cossos i especialitats que corresponguin.

D’aquesta manera, es preveu que l’oferta d’ocupació pública de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2021 sigui d’un total de 5.152 places, “prioritzant els sectors identificats com a prioritaris i essencials”. 

 

Altres Acords

També avui el Govern aprova el Pla de Salut de Catalunya fins a l’any 2025.  Aquest és l’instrument i marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut dins l’àmbit de la Generalitat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població.

Avui també han quedat fixats els esdeveniments i les efemèrides de l’àmbit cultural, més rellevants, que es commemoraran l'any vinent. En total se celebraran 14 efemèrides, com el centenari dels naixements de l’escriptor Gabriel Ferrater, del fotògraf Francesc Català-Roca, i el 150è aniversari del naixement de Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l’educació femenina popular. Enguany també cal destacar que el Govern està treballant conjuntament amb la Generalitat Valenciana per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster i Ortells, “un dels escriptors més compromesos en la lluita per les llibertats del dels Països Catalans”.  Durant el transcurs del 2022 també se celebraran, entre d’altres, els 150 anys de la fundació de l’actual Ateneu Barcelonès i el centenari de l’inici de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya i del naixement de l’economista i polític Ramon Trias Fargas.

Finalment, i encara en l’àmbit cultural, el Govern aprova concedir el Guardó Pau Casals a l'actriu Núria Espert i Romero. El guardó “reconeix la trajectòria d’excel·lència a l’escena d’Espert, tant en l’àmbit de la interpretació com en la direcció de teatre, òpera i cinema amb què  ha contribuït a la projecció internacional de la cultura catalana”.   

Agenda setmanal

La portaveu del Govern ha informat que enguany el tradicional missatge de Nadal del president canvia de dia i es farà el dia de Sant Esteve,  el 26 de desembre, un dia festiu a Catalunya, a l’inici de les festes nadalenques i molt arrelat a casa nostra. El missatge del president s’emetrà a les nou de la nit, com és habitual. 

D’altra banda, ha recordat que demà està previst que el president Aragonès participi telemàticament a la reunió de presidents que ha d’afrontar l’actual situació de la pandèmia. 

Aquest dijous també  està prevista l’aprovació dels pressupostos.  La portaveu ha volgut subratllar que per primera vegada des dels pressupostos de 2010, s’aproven abans d’acabar l’any perquè entrin en vigor l’1 de gener. “No podia ser d’una altra manera. Catalunya necessita pressupostos i hi haurà pressupostos, expansius i socials”, ha afegit.

Finalment, La portaveu també ha avançat que avui i demà, el Govern de Catalunya posa oficialment en marxa el Consell de la Catalunya Exterior “amb l’objectiu d’intensificar la relació amb la comunitat catalana que viu a l’estranger”. El Consell s’engegarà a partir d’una doble jornada que tindrà lloc avui amb la presència de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina  i demà amb la del president Aragonès.