El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022, que entraran en vigor el proper 1 de gener. El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha agraït als diputats que els comptes hagin tirat endavant i ha manifestat que “ajudaran a fer de Catalunya un país millor”. En aquest sentit, també ha defensat que els Pressupostos permetran al país “avançar en les transformacions social, verda, feminista i democràtica”.

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró i Ribas, ha destacat que els comptes del 2022 “tenen la vocació de treballar per la igualtat d’oportunitats i, per tant, d’estimular l’activitat econòmica i la generació de riquesa, però també la redistribució i els serveis públics universals”. “Era fonamental que els aprovéssim per encarar amb mínimes garanties un exercici que ve ple de repte i d’incerteses”, ha assegurat.

El màxim responsable de les finances catalanes ha lamentat que, “l’any 2022, tindrem 3.117 milions d’euros menys de finançament de l’Estat respecte al 2021”. Per aquesta raó, ha insistit, “no em cansaré de reclamar la necessitat d'un nou fons extraordinari COVID estatal, que de moment no hi és, però que estic convençut que hi serà, perquè les dificultats seran enormes”. “Demano suport a tots els grups de la Cambra per fer front comú davant d’aquesta necessitat de país”, ha afegit.

Pressupostos “amb ingerència política de la justícia”

Jaume Giró ha reiterat que els Pressupostos del 2022 “no són els millors Pressupostos que podríem tenir”, ja que un dels pilars sobre el que es recolza el país, el pilar de la llibertat, “està ple d’esquerdes”. “I mentre aquest pilar no es reforci, mentre no el puguem enfortir com ens agradaria, haurem de conformar-nos a seguir fent, any rere any, només uns bons pressupostos per al país”, ha afirmat.

En aquest sentit, el conseller ha destacat quatre àmbits on l’acció legislativa del Parlament de Catalunya “s’ha vist pertorbada per la ingerència política de la justícia espanyola”. La primera d’elles és una rebaixa de l’impost sobre la renda que alleugerirà la càrrega fiscal al 80% dels contribuents catalans, una mesura amb la que, segons ha explicat Giró, “hem volgut revertir els efectes de la sentència amb què el Tribunal Constitucional va tirar pel terra una rebaixa que ja teníem en el nostre model tributari per a les rendes inferiors als 12.450 euros”. En segon lloc, el conseller ha remarcat l’esforç del Govern per assolir una dotació de fins a 1.000 milions d’euros en polítiques d’habitatge, “amb la qual revertirem alguns dels efectes d’una altra sentència del TC, en aquest cas la que va tirar pel terra la legislació que vàrem aprovar el 2019 per millorar l’accés a l’habitatge”.

El conseller d’Economia també ha citat la inclusió en els comptes del Fons Complementari de Riscos per protegir la indemnitat i la presumpció d’innocència dels treballadors de la Generalitat, “i amb el que garantim que cap servidor públic hagi de perdre el seu patrimoni ni comprometre els seus ingressos mentre no hi hagi una sentència ferma en un tribunal d’última instància”. Finalment, ha destacat l’increment del 26% dels recursos destinats a la secretaria de Política Lingüística per protegir el català, poc després de la sentència del TSJC que obliga a impartir un 25% de classes en castellà a les aules catalanes. “Els pressupostos mobilitzaran les partides que calgui per revertir els efectes nefastos d’aquesta sentència”, ha reblat.

Una despesa rècord

Els Pressupostos de la Generalitat per al 2022 preveuen un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 M€, 5.618 M€ més (17,3%) que en el darrer pressupost aprovat (2020). Per àmbits, la despesa social concentra el 74,6% dels recursos totals, i els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 M€, 1.456 M€ més), Educació (6.681 M€, 1.009 M€ més) i Drets Socials (3.969 M€, 905 M€ més). Entre els trets més destacats dels comptes destaca el seu caràcter fortament inversor, amb 3.951 M € destinats a la inversió del conjunt del sector públic, gairebé el doble que la prevista el 2020 (2.012 M€).