Les instal·lacions situades a la platja prioritzen les embarcacions de vela lleugera envers les de motor, que solen utilitzar els clubs nàutics situats en recintes portuaris. Això facilita l’encaix en un entorn fràgil i molt utilitzat, com són les platges. Molts dels clubs nàutics compten amb un servei de restauració complementari, que se sol ubicar en el mateix edifici.
Adscripció a la zona portuària
Tots els clubs nàutics de platja es veuen directament afectats per la regulació del Reglament de Costes estatal, que va entrar en vigor el 2014 i que ara s’està modificant. El Departament, però, proposa al govern de l’Estat que els clubs amb instal·lacions a la platja passin a adscriure’s a una zona portuària. El canvi d’adscripció permetria que se’ls apliqués la legislació portuària, no la de costes, garantint la seva supervivència. També permetria prestar serveis de caràcter portuari a les embarcacions dels clubs que ho necessitessin.
El canvi d’adscripció dels clubs nàutics requereix una tramitació administrativa diferent i més complexa que la modificació del Reglament de costes i, en aquest sentit, el secretari Gavín ha reclamat “voluntat política” a l’Estat per tirar-ho endavant.
Més superfície d’ocupació
Mentre no es pugui abordar amb l’Estat aquest canvi d’adscripció, el Departament ha presentat al·legacions a la modificació del Reglament de costes. Aquest Reglament fixa com a superfície d’ocupació màxima permesa 300 m2, a banda de la zona d’avarada. Els clubs nàutics amb la concessió esgotada s’haurien d’adaptar a aquesta superfície màxima per poder renovar-la, el que impossibilitaria la seva continuïtat. El Departament demana ampliar la superfície màxima d’ocupació fins els 750 m2, exclosa la zona d’avarada.
També ha proposat la introducció d’una disposició transitòria que garantís la pervivència dels clubs històrics en reconeixement a la gran tasca de foment dels esports nàutics que han dut a terme els darrers anys i que han convertit Catalunya i Espanya en una potència esportiva de primer nivell aquest àmbit. Així, el Departament defensa que els clubs nàutics existents puguin obtenir una nova concessió sense haver d’adaptar-se forçosament a la superfície que marqui el Reglament, sinó que puguin mantenir les seves dimensions històriques, tal com ja es permet fer als restaurants situats a la platja.
Sol·licitud de reunió
El Departament, en la seva política de donar suport a la continuïtat dels clubs nàutics de platja, ha mantingut els darrer anys tres reunions amb representants ministerials durant l’època de l’executiu del PP i una més amb govern socialista. Ara, torna a demanar una trobada amb la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per traslladar-li aquestes propostes.
Durant la reunió amb la Federació Catalana de Vela, també s’ha acordat demanar la implicació de les altres administracions interessades en la resolució d’aquesta problemàtica com són la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, el Consell Superior d’Esports, els ajuntaments del litoral en general i, en concret, on se situen aquests clubs històrics, als grups parlamentaris i a altres institucions amb competències en la matèria, amb l’objectiu de constituir un front comú i coordinat.
La Federació Catalana de Vela té pendent també la convocatòria per part del Consell Superior d’Esports d’una reunió amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a la qual ha demanat que pugui assistir el secretari Gavín.