• Consellera Garriga: “El Pacte Nacional per la Llengua és un projecte de país, i defineix la voluntat d’aquest Govern de tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, transversal, dialogant i oberta, incloent-hi els màxims agents polítics i socials possibles.”

 

• El Pacte busca establir un diagnòstic comú sobre l’estat de la llengua que faciliti el treball conjunt de les institucions, dels grups polítics i de la societat per incrementar els nivells d’ús i de coneixement col·lectiu del català

 

• Al febrer es farà la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua amb tots els agents implicats, en la qual es presentarà l’informe d’experts sobre la situació de la llengua, i s’obrirà el procés participatiu

 

 

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno, han presentat avui el Pacte Nacional per la Llengua, amb el qual es vol establir un diagnòstic objectiu de la situació de la llengua catalana per tal de dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

 

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. 

 

Durant la presentació, la consellera Garriga ha apuntat que “el Govern ha entrat en una nova etapa pel que fa a la política lingüística” en què “la llengua és una prioritat” de l’Executiu. En aquest sentit, Garriga ha remarcat que “el Pacte Nacional per la Llengua és un projecte de país, i defineix la voluntat d’aquest Govern de tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, transversal, dialogant i oberta”. 

 

La consellera de Cultura també ha assenyalat que ens trobem en “un moment crucial pel català” perquè la societat està evolucionant ràpidament. Per a Garriga, “la situació de les llengües al segle XXI requereix un Govern que pensi amb la mentalitat del segle XXI”. “La tasca del Govern és fer polítiques modernes, inclusives i constructives”, ha afegit. La consellera Garriga ha admès que la llengua catalana “té febleses, però també té oportunitats”, i que el Departament es fa càrrec “d’aquesta situació des d’un punt de vista propositiu”.

 

El secretari de Política Lingüística, d’altra banda, ha apuntat que “la llengua està lluny d’haver-se normalitzat” com a conseqüència de diversos factors i raons de tipus jurídic i polític “com ara que el règim d’oficialitat del català és limitat”, però també per raons de tipus demogràfic i socioeconòmic, tecnològic, cultural i ideològic. Francesc Xavier Vila ha assenyalat que per explicar aquestes tendències, “cal fugir dels reduccionismes i les simplicitats” perquè “el plurilingüisme social és una realitat inestable que exigeix una vigilància constant, sobretot per garantir la posició de les llengües minoritzades”. Per al secretari, el Pacte Nacional per la Llengua és “una oportunitat per tal que la societat catalana avaluï serenament i de manera informada la situació del català per tal de poder prendre les decisions pertinents que en garanteixin el futur”.

 

La llengua, qüestió de consens

Amb el Pacte, es vol arribar a un consens social i polític sobre el català i desenvolupar polítiques necessàries per a l’ús i el coneixement de la llengua. El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible.

 

En aquest sentit, la consellera Garriga ha fet una crida perquè “tota la societat” hi participi, perquè “la llengua és per a tothom i tothom la pot utilitzar i estimar, com sempre ha passat a Catalunya”. Garriga ha manifestat “la voluntat d’incloure absolutament a tothom” i ha assenyalat que perquè el Pacte tingui sentit, tothom qui hi doni suport ha de reconèixer la unitat de la llengua catalana; reconèixer que ara mateix la situació de la llengua és complexa i delicada, tant a Catalunya com a la resta del domini lingüístic, i compartir la necessitat d’actuar per revertir la situació. Per a la consellera de Cultura cal “desconflictivitzar la llengua”.

 

 

Desenvolupament del Pacte

El passat mes de setembre, el Parlament de Catalunya va instar el Govern, per mitjà d’una resolució aprovada per un 85% de la cambra, a promoure un Pacte Nacional per la Llengua i a encarregar un informe acadèmic sobre la situació de la llengua. Aquest mes de febrer es farà la primera reunió del Pacte, on es presentarà l’informe sobre la situació de la llengua als partits polítics i a les entitats i representants del Consell Social de la Llengua Catalana. La presentació de l’informe, realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans, marcarà l’inici del procés de reflexió, debat i consens.

 

Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim suport i inclogui la visió del conjunt de la ciutadania, ha d’aplegar el màxim nombre de veus possibles. Per aquest motiu, un cop feta la primera reunió s’obrirà el procés participatiu adreçat a institucions, entitats i ciutadans. Així, es portaran a terme diverses activitats d’informació, reflexió, debat i de recollida de propostes a diferents espais i localitats, seguides després de jornades de reflexió sectorials i territorials, de grups de reflexió i de recollida de propostes. 

 

El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua està dirigit a totes les institucions, grups polítics, organitzacions, entitats socials i a la població en general, que reconeixen la unitat de la llengua catalana, que comparteixen que la situació de la llengua és complexa i delicada ara mateix a Catalunya i a la resta del domini lingüístic, i que veuen la necessitat d’actuar per revertir la situació. El Pacte es dirigeix en primer lloc a la ciutadania de Catalunya, però els seus objectius interpel·len igualment el conjunt de la comunitat lingüística catalana i, en un sentit més ampli, qualsevol persona que pugui sentir-se implicada en la defensa de la diversitat lingüística.

 

Al juliol, es durà a terme la síntesi de les aportacions recollides durant el procés participatiu per tal que es pugui incorporar  al debat i als treballs polítics que tindran lloc durant la tardor. Aquests treballs s’acabaran amb l’elaboració del text definitiu del Pacte, que un cop aprovat, les institucions, les entitats i la ciutadania podran subscriure.

 

Així, la previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, i que aquest es presenti i se signi el mes de desembre. Aquest procés, ha de conduir a la signatura d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

 

A partir d’avui ja està disponible el web del Pacte Nacional per la Llengua, amb tots els detalls sobre tot el procés. En aquest espai se centralitzarà tota la informació que es desenvolupi sobre el Pacte, i també serà una via d’accés a la participació ciutadana.