El fons documental del president Heribert Barrera i Costa ha ingressat recentment a l’Arxiu Nacional de Catalunya després que l’hagi adquirit el Departament de Cultura. El seu ingrés significa la culminació amb èxit d’una delicada operació per treure aquest conjunt documental, de notable importància, dels circuits de mercat i traspassar-lo a mans públiques. El Departament de Cultura ha pogut rectificar així, fins a on li ha estat possible, una situació originada sense el seu coneixement i al marge de la legislació, al mateix temps que dona compliment a les seves obligacions legals en relació amb la protecció del patrimoni documental del nostre país.

L’arxiu personal del president Barrera, que devia aplegar també la documentació deixada pel seu pare, el conseller Martí Barrera, constituïa un important fons documental amb un valor informatiu i històric molt rellevant per la història de Catalunya del segle XX. Els documents van ser conservats inicialment per la seva vídua, Misericòrdia (Cori) Pellicer, al despatx privat que Heribert Barrera tenia a Barcelona. El matrimoni no va tenir fills. El mes de juliol del 2021, la vídua del president, en una situació molt delicada de salut, amb l’ajut de persones del seu entorn, va ordenar la destrucció dels documents. Es desconeixen els motius d’aquesta dràstica decisió, que no es va comunicar ni va arribar al coneixement del Departament de Cultura, raó per la qual no es va poder dur a terme cap actuació d’urgència adreçada a protegir-los.

Durant el mes de setembre passat, l’Arxiu Nacional es va posar en alerta sobre el destí de l’arxiu d’Heribert Barrera arran de diversos avisos rebuts de persones properes i interessades en la seva memòria. Per aquesta via es va identificar un conjunt documental que anava sortint successivament en petits lots al mercat virtual. Una vegada acreditada la procedència dels documents, l’Arxiu Nacional va procedir de seguida a negociar la compra del conjunt documental.

Un fons de gran valor per conèixer la història de Catalunya del segle XX
El conjunt del fons permet una aproximació a l’entorn polític, intel·lectual i cultural del president Barrera durant el temps de l’exili i la clandestinitat a Catalunya. Més enllà de la importància de la correspondència per a la biografia del productor, l’epistolari permet ampliar el coneixement de l’organització, les activitats i les opinions d’un gran nombre d’exiliats i resistents durant el franquisme. A aquesta valoració genèrica, cal sumar el fet de contenir cartes de personalitats molt rellevants d’aquell període històric. Pel que fa al material fotogràfic, els dos àlbums contenen imatges de la vida institucional de la presidència de la Generalitat i d’activitats polítiques i reivindicatives de la Confederació Nacional del Treball (CNT) durant el període republicà i fotografies inèdites de la família Barrera a l’exili.

El nou fons documental Heribert Barrera i Costa|ANC1-1369 dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya té un volum total d’1,2 metres i està constituït, principalment, per la correspondència rebuda pel seu productor entre els anys 1940 i 1980, durant l’exili a França (1939-1952), la clandestinitat (1952-1976), i la transició democràtica amb la legalització d’ERC (1976-1980). També inclou un important epistolari que està format per 308 cartes manuscrites i mecanoscrites procedents de 67 corresponsals. El fons inclou també dos àlbums integrats per 22 i 73 fotografies més 16 fotografies soltes, un total de 111 positius en blanc i negre,  que és possible datar entre els anys 30 i 70 del segle passat. El fons es completa amb 32 monografies i 57 exemplars de revistes publicades a l’exili entre 1940 i 1960, relatives a capçaleres com ara Quaderns de l’Exili i Comunidad Ibérica (publicades a Mèxic) i Diàleg, Terra d’Oc i Occitània (publicades a França).

L’ingrés del fons a l’Arxiu Nacional permet, a més, complementar d’altres fons de persones vinculades al president Barrera, com són els fons Ventura Gassol, Marià Rubió i Tudurí, Pere Pagès i Elies (Víctor Alba), Josep Iglésies i Fort, Joaquim de Camps i Arboix o Joan Alavedra. En aquest sentit, la correspondència salvada complementa molts dels epistolaris ja existents al centre del mateix període. Alhora, les imatges enriquiran la potent col·lecció fotogràfica de l’arxiu sobre la república i l’exili.

El productor del fons
Heribert Barrera i Costa (1917-2011) comença la seva trajectòria institucional amb l’elecció com a diputat a les Corts Generals espanyoles en la primera legislatura democràtica fins al 1980. Amb la recuperació de l’autonomia, es converteix en diputat al Parlament de Catalunya durant les dues primeres legislatures (1980-1988). Entre 1980 i 1984 serà president del Parlament de Catalunya i posteriorment (1991-1994) diputat al Parlament Europeu. Va ser president d’ERC (1991-1995) i president de l’Ateneu Barcelonès (1989-1997). I mor a Barcelona el 2011, rebent al 2012 les medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona a títol pòstum (la darrera, però, retirada l’any 2020).