- L’excomissari va dir en seu judicial que “es volia donar un petit ensurt a Catalunya”, però el CNI “va calcular malament les conseqüències”
- L’acord de Govern inclou tres punts: que l’Estat creï una comissió d’investigació per esclarir els fets; que s’informi el president Aragonès de les diferents actuacions d’investigació fetes o previstes, i que es modifiqui l’actual llei espanyola de secrets oficials
El Govern ha acordat, a proposta del Departament de Justícia, instar el Govern de l’Estat espanyol a obrir una comissió d’investigació en relació amb els atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, després de les declaracions de José Manuel Villarejo davant l’Audiència Nacional el passat 11 de gener.
L’acord de Govern aprovat consta, concretament, de tres punts:
- Instar l’Estat espanyol a obrir una comissió d’investigació sobre els atemptats terroristes a Catalunya.
- Instar el president Sánchez que informi el president Aragonès de les actuacions d’investigació que s’han iniciat o s’iniciïn, en les reunions bilaterals entre la Generalitat i l’Estat.
- Exigir al Govern espanyol la modificació de la llei de secrets oficials per reduir els terminis de durada d’una matèria com a secreta o reservada i reconeixent expressament la facultat del Congrés i el Senat i dels tribunals de tenir accés a la informació que considerin necessari reclamar.
Villarejo, que va ser excomissari del Cos Nacional de Policia i excol·laborador del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va efectuar unes declaracions que involucraven el CNI i, en concret, qui en va ser director, Félix Sanz Roldán, en els atemptats gihadistes a Catalunya l’estiu del 2017, en els quals van morir 16 persones i van resultar ferides més d’un centenar.
D’acord amb les declaracions de l’excomissari, el CNI podria haver conegut o fins i tot col·laborat en els atemptats a través de la seva relació amb Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll i cap de la cèl·lula islamista que va perpetrar els atemptats. Segons el mateix Villarejo, es volia “donar un petit ensurt a Catalunya” però el CNI “va calcular malament les conseqüències”.
Davant d’aquestes declaracions i l’opacitat amb què s’han tractat aquests episodis terroristes –el Congrés dels Diputats va rebutjar les propostes per crear una comissió d’investigació–, el Govern de Catalunya veu necessari que s’obri una comissió d’investigació per esclarir la veracitat de les declaracions de l’excomissari Villarejo, les vinculacions del CNI amb Abdelbaki Es Satty i la possible implicació de la Intel·ligència espanyola en els atemptats a Barcelona i Cambrils.
En l’acord aprovat avui pel Govern, també es demana al president Pedro Sánchez que en el marc de les reunions bilaterals Generalitat-Estat informi el president Pere Aragonès sobre les actuacions que s’han iniciat o s’iniciaran.
Actualització de la llei de secrets oficials
En tercer lloc, el Govern de Catalunya exigirà a l’Estat espanyol modificar la llei de secrets oficials des de la màxima exigència democràtica: introduint millores en relació amb l’òrgan competent per classificar una matèria; reduint els terminis de durada d’una matèria com a secreta o reservada i reconeixent expressament la facultat del Congrés i el Senat i dels tribunals de tenir accés a la informació que considerin necessari reclamar.