La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya, Matilde Villarroya, ha demanat avui la “complicitat” de tots els grups parlamentaris: “Això no va de partits, ni d’ideologies, això va d’aconseguir la màxima absorció dels fons Next Generation a Catalunya”, ha dit, a la vegada que ha tornat a reclamar a l’Estat la “cogovernança” d’aquests recursos. “Catalunya vol ser un agent decisiu en aquest procés. Estem preparats i tenim els actius que es necessiten. Volem decidir quines són les actuacions que més s’adeqüen a les nostres necessitats i volem participar en la definició de les convocatòries”, ha subratllat. “I volem fer-ho respectant els objectius acordats amb la Comissió Europea inclosos en el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia espanyol, però amb capacitat de decisió i gestió pròpies”, ha afegit.

En una compareixença a la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya per explicar els Fons Next Generation a Catalunya, que ha tingut lloc aquest dimecres a la tarda, Villarroya ha lamentat l’excés de centralisme” del Govern espanyol, que reserva a les comunitats autònomes el paper de “meres executores” i les deixa “sense timó”. Al mateix temps, ha posat de manifest que “aquesta política, que ens dilueix com a territori, pot arribar a limitar la competitivitat i dificultar l’accés als fons a la petita i mitjana empresa”.

Villarroya ha advertit que “de les decisions que es prenguin durant aquests anys dependrà el futur de les noves generacions”, és per això que ha posat l’accent en la necessitat d’assignar correctament els recursos provinents dels fons NGEU, “per impulsar el creixement i la transformació de l’economia catalana en els propers anys”, ha remarcat.

Els fons europeus l’any 2022

Durant la seva compareixença, Villarroya ha anunciat que el Govern de la Generalitat gestionarà al voltant de 2.742 milions d’euros durant 2022: 614,8 milions procedents dels fons REACT-UE (352,6 dels fons FEDER i 263,1 del Fons Social Europeu); 1.527 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR); i 600 milions d’euros addicionals que s’estimen que arribaran provinents de les diferents conferències sectorials que tinguin lloc durant aquest exercici. 

Segons ha detallat, entre els projectes dels MRR destaquen, per exemple els 386,7 milions en rehabilitació i agenda urbana;  el Pla de xoc per vetllar i reforçar les polítiques d’inclusió (246,1 milions); la modernització i digitalització del sistema educatiu, inclosa l’educació inicial de 0 a 3 anys (123,9 milions); o el programa per a noves polítiques púbiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu (100,6 milions).

Un total 1.491 milions d’euros del MRR, l’any 2021

La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus ha recordat que tots aquests recursos s’emmarquen en el paquet de 750.000 milions d’euros addicionals, coneguts com a Next Generation, que la UE ha posat a disposició dels estats membres per fer front als efectes de la pandèmia, dels quals l’Estat Espanyol opta a 140.000 milions d’euros (69.528 milions d’euros en transferències). En concret, l’any 2021 a Catalunya se li van assignar 1.491 milions d’euros del MRR, dels quals a 31 de desembre es van ingressar a la Tresoreria de la Generalitat un total de 1.205,7 milions, i la resta s’espera que arribin “durant les properes setmanes”, ha puntualitzat Villarroya.

Segons ha explicat Villarroya, també es van assignar per al 2021-23 un total de 1.706 milions provinents dels fons REACT a través de la reprogramació del Programa Operatiu(PO) FEDER i dels Fons Social Europeu (FSE), amb l’objectiu d’afavorir la reparació de la crisi en el context de la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències socials, i preparar una recuperació verda, digital i resilient  de l’economia.

Una part d’aquests recursos, 437,7 milions, s’han distribuït mitjançant 16 convocatòries públiques, que segons ha puntualitzat la secretària, s’han obert majoritàriament entre finals d’octubre i aquest mes de gener.

Finalment, a banda d’aquestes convocatòries que ha gestionat la Generalitat, el Govern espanyol a través dels seus ministeris ha transferit directament 203,7 milions a diverses entitats públiques i privades de Catalunya com ara ajuntaments, universitats, centres de recerca o fundacions. Entre els beneficiaris hi ha el Sincrotó Alba (7,5 milions); el Barcelona Supercomuting Center (18,7 milions); el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, la Fundació Privada i2CAT i la UPC (43,5 milions); o la Fundació Pere Tarrés (0,8 milions),  entre d’altres.

Per a tancar la Secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus s’ha mostrat optimista en la capacitat del teixit econòmic de Catalunya en la captació de fons, tal com mostren les altes xifres de participació en instruments europeus de concurrència competitiva.