La consellera de Drets Socials, Violant Cervera ha anunciat avui que “un mínim del 25% dels habitatges de lloguer de nova construcció que dugui a terme la Generalitat es destinarà a persones joves, menors de 35 anys, en la primera adjudicació”. Ho ha explicat al comparèixer en la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament, en la que ha detallat que en les convocatòries de subvenció per a la promoció d’habitatges de lloguer assequible i social, també s’afavorirà aquelles que prevegin aquesta reserva d’almenys el 25% per a joves. Aquestes reserves per a l’adjudicació inicial dels habitatges del conjunt de les promocions, resten condicionades a possibles requeriments derivats del titular del sòl i sempre que la promoció no estigui reservada a altres col·lectius específics.

La titular de Drets Socials ha observat que la crisi derivada de la COVID-19 ha agreujat encara més la situació estructural complexa que va deixar la crisi de fa 10 anys, sobretot en àmbits com la precarietat laboral o l’accés a l’habitatge. En el cas concret de la joventut, tot i que l’ocupació juvenil s’ha recuperat i se situa 4,8 punts per sobre que el 2020 (fins al 48,6%), “la situació laboral dels joves segueix definida per la precarietat”. Alhora, la taxa d’emancipació és del 15,5%, la xifra més baixa d’aquest segle: “16 de cada 100 joves no ha pogut establir de forma independent el seu projecte de vida”, davant del 32,3% en el que es situava aquesta taxa el 2007, abans d’aquestes dues crisis.

“En base a això ara ens toca mirar endavant, revertir la situació”, ha explicat Cervera, que ha recordat que aquest any 2022 és l’Any Europeu de la Joventut, una fita fixada per la presidenta de la Comissió Europea per reconèixer el paper de la gent jove en aquests dos anys i posar-los al centre de la construcció de les polítiques públiques. En aquest sentit, “també serà l’any de la joventut Catalana”, ja que al març es celebrarà el Congrés de la Joventut de Catalunya, en el que tots els actors involucrats en la definició de les polítiques de joventut estan cridats a participar en la seva construcció, en “un Congrés que ha de ser de Govern, de País, perquè les seves conclusions marcaran el rumb de les polítiques de Joventut del Govern”.

Feina, casa i futur

Cervera ha explicat que les conclusions d’aquest congrés seran les bases de l’Estratègia Jove del Govern, el proper Pla Nacional de Joventut (PNJCAT). Aquesta #EstratègiaJove pivotarà en tres elements bàsics per al desenvolupament dels projectes vitals de la gent jove: Feina, Casa i Futur, per “garantir feines dignes, accés a l’habitatge i la capacitat de formar-se i gestionar el propi projecte vital”.

En el disseny i desplegament de les polítiques de transició a la vida adulta és imprescindible tenir en compte la perspectiva de gènere, la perspectiva social, i la perspectiva territorial (l’entorn). D’entre les polítiques concretes que se’n deriven, la consellera ha destacat la prevenció i actuació envers les violències masclistes (VM), que “té una especial incidència en la població juvenil (i també infantil)”, i ha esdevingut una prioritat de treball i de govern. També ha subratllat la prevenció i atenció en matèria de salut mental juvenil, davant del fet que els problemes de salut mental segueixen una tendència creixent entre la població jove, i s’han accentuat arran de la pandèmia i les mesures que ha dut associades. “A Catalunya, els suïcidis són la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys. Per això cal seguir treballant sobretot amb Educació i Salut accions preventives, de detecció i de desestigmatització”, ha afirmat la titular de Drets Socials, que també veu necessari, des dels serveis especialitzats, reforçar accions de cura i atenció centrades en la persona jove, que s’allunyin de formules “institucionalitzadores”.

A banda, també destaca l’accés al lleure i a les pràctiques culturals i l’oci saludable: “L’accés a la cultura no és només un dret, sinó que també és un element de cohesió que contribueix a la igualtat i l’equitat social”, i ha observat que els joves no només han de tenir accés a la cultura en forma de consum, sinó que han de poder expressar-se a través de la cultura.

Infants i joves al centre

La consellera ha afirmat que el Departament treballa per posar els infants i joves al centre, i per això les polítiques de joventut es pensen, dissenyen i executen “comptant, especialment, amb els mateixos joves”: “Volem superar la visió adultcentrista de les polítiques de joventut per construir-les conjuntament amb els i les joves. I per això hem de ser capaços d’incorporar-los en la presa de decisions i acostar-nos a les iniciatives que lideren”, ha expressat durant la comissió, que s'ha celebrat de forma telemàtica.

En la construcció de les polítiques de joventut, el Departament tindrà en compte també l’aportació indispensable del Parlament de Catalunya., que celebrarà, en les properes setmanes, un ple monogràfic sobre la situació de les persones joves d’aquest País. “Una oportunitat única per construir consensos –que sempre han caracteritzat la construcció de les polítiques de joventut- i treballar l’aportació del Parlament a aquest procés de repensar i refer l’estratègia en matèria de Joventut. Estic segura que tots estarem a l’alçada del moment”, ha afirmat.

Enquesta de la joventut de Catalunya

La titular de Drets Socials ha explicat que aquest gener de 2022 s’ha iniciat el treball de camp de l’Enquesta a la joventut de Catalunya. Es tracta d’una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya realitzada quinquennalment per l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut. L’enquesta es centra en la població de 15 a 34 anys resident a Catalunya i tracta bona part de les temàtiques relacionades amb la situació i necessitats de la joventut, tot i que aprofundeix el àmbits de formació, treball i emancipació.

Les dades de l’enquesta estaran disponibles a finals d’any, i serviran per: l’elaboració de l’informe general de l’enquesta, que estarà disponible al llarg de 2023; l’elaboració d’informes ad hoc sobre qüestions específiques, a petició de l’agència o altres entitats de la Generalitat; l’actualització dels sistemes d’indicadors de l’Observatori Català de la Joventut; o la cessió de la matriu de dades als equips d’investigació de les universitats que així ho sol·licitin, entre d’altres.

Joves en situació d’especial vulnerabilitat

El secretari d’Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, ha explicat en la seva intervenció que la diversitat creixent que existeix en els cicles de vida de les persones joves implica necessitats diferents al llarg dels temps. Durant la comissió ha explicat que aquesta perspectiva de cicle de vida permet construir una mirada complexa, defugint l’edatisme. “No volem actuar com si es tractés de processos vitals estandarditzats i homogenis, sinó que volem transformar els serveis i els programes amb una mirada d’acompanyament vital, per fer-los més intersectorials i més propers a les persones joves”, ha sostingut.

També ha compartit l’aposta del departament en relació als joves en situació d’especial vulnerabilitat, amb una mirada àmplia que inclou joves tutelats, extutelats i joves migrats sols “per tal de seguir millorant els actuals circuits de transició cap a la vida adulta”. “I fer-ho en un context més propici davant de la recent modificació del reglament d’estrangeria estem treballant” des de Drets Socials juntament amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), les àrees bàsiques de serveis socials i la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) avaluant tots els programes i recursos existents amb l’objectiu d’incorporar el màxim nombres de joves al mercat laboral, requisit essencial per a la seva inclusió social. “En aquest sentit programes com els Referents d’Ocupació Juvenil amb nova convocatòria per aquest 2022 o la Fitxa 44 del Contracte Programa dels Dinamitzadors Juvenil sumem en aquesta estratègia de treball compartit d’itineraris d’emancipació per a les persones joves amb especial vulnerabilitat”, ha destacat.