Durant la seva intervenció, el secretari ha afirmat que actualment estem vivint una crisi econòmica, política i de valors i que la gent jove n’és un dels col·lectius més vulnerables. Villalbí ha explicat quines han estat les actuacions de la Secretaria de Joventut per donar respostes a aquesta situació.

 

A nivell econòmic i d’emancipació, la Secretaria de Joventut ha fet una aposta per impulsar la formació, la qualitat ocupacional i l’emprenedoria i l’accés a l’habitatge. En aquesta línia, s’ha signat l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil amb els agents socials i econòmics, una pla que conté 68 mesures concretes, dotades amb més de 200 milions d’euros, per millorar les condicions de treball de la gent jove i generar ocupació. A més a més, durant les properes setmanes el secretari signarà un conveni amb la Universitat de Vic per fomentar l’emprenedoria entre la comunitat estudiantil i, més endavant, a diversos municipis de la Catalunya central.

 

També s’ha ampliat la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, que ja dóna servei potencial al 92% de la població jove de més 770 municipis per facilitar l’accés a la vivenda de lloguer. A la Catalunya Central el percentatge de gent jove atesa és del 100% ja que, en aquest mandat, s’han comarcalitzat les borses de Vic, que conviu amb les de Manlleu i la Mancomunitat de la Plana, i Manresa. També s’han posat en marxa les borses de l’Anoia i el Berguedà.

 

Així mateix, s’ha començat a desplegar la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil amb 10 Oficines Joves pilot d’àmbit comarcal. Aquestes oficines unifiquen tots els serveis públics per a l’emancipació juvenil de les diverses administracions en una finestreta única, seguint criteris de modernització dels punts d’informació juvenil, de desplegament territorial de les competències exclusives en matèria de joventut de la Generalitat, de coordinació institucional i proximitat amb la ciutadania jove. L’Oficina Jove d’Osona s’obrirà aquest any i s’ubicarà a l’edifici de la Farinera de Vic.

 

Pel que fa als valors, la Secretaria ha apostat per l’enfortiment de la societat civil i per la integració i la inclusió social. En aquest sentit, Villalbí ha destacat el suport a l’associacionisme juvenil, donant suport als seus projectes, així com al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i els consells locals de joventut. En educació en el lleure, les cinc grans federacions d’entitats del sector han rebut 21,6 milions d’euros a través de convenis interdepartamentals.

 

En immigració, s’ha donat eines als i les professionals de les polítiques de joventut que treballen en la incorporació de persones joves nouvingudes. Així, cal destacar la celebració d’una jornada sobre polítiques locals d’immigració juvenil a Manlleu el passat mes d’abril.

 

Quant a crisi política, s’ha fet un esforç per combatre la desafecció oferint espais de decisió a la gent jove més enllà de les eleccions. Bona mostra d’això ha estat el procés d’actualització del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que serà el marc de referència de les polítiques de joventut fins el 2020 i que s’ha fet mitjançant un ampli procés de consulta en què hi han participat 10.000 joves. La trobada central del procés de consulta es va fer a Manresa fa quatre mesos i va comptar amb l’assistència de prop de 700 joves.

 

Un dels àmbits d’actuació més importants de la Secretaria pel que fa a polítiques per a joves és la col·laboració amb els locals. Un àmbit que ha experimentat un important creixement basat en la confiança, la complicitat i el treball conjunt entre el Govern i les administracions locals. És per això que el nombre de plans locals i comarcals de joventut finançats ha crescut exponencialment. En el cas de la Catalunya Central, s’ha passat de 35 ajuntaments amb pla local l’any 2003 als 56 del 2010. Les aportacions de la Secretaria per a les actuacions incloses en aquests plans ha passat dels 71.600 euros el 2003 als 1.021.148 el 2009 (els del període 2010-11 s'estan pendents d’avaluació). Això ha permès, per exemple, crear la figura del tècnic de joventut mancomunat o compartit entre diversos petits municipis de Bisaura, el Lluçanès, l’Anoia, el Bages i el Berguedà.

 

En aquest sentit, també cal destacar l’aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya, una reivindicació històrica del sector que està pendent d’aprovació al Parlament i que regularà l’única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desenvolupar després de 30 anys. O també la fermesa a l’hora de demanar l’ingrés de Catalunya com a membre de ple dret de l’Associació Europa del Carnet Jove, malgrat el veto de l’INJUVE. Cal recordar que el Carnet Jove català té mig milió de titulars que representen el 10% del total d’usuaris europeus d’aquest servei.