La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda  Rural, Teresa Jordà i Roura, ha obert aquest dimecres la conferència “El paper de la societat civil en la confecció de sistemes alimentaris sostenibles”, que han coorganitzat el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i Fundesplai, una de les organitzacions que van participar en l’elaboració de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 i que, des de febrer de 2020, forma part de l’Aliança Catalunya 2030.

Sostenibilitat i cogovernança

Jordà ha explicat que “el Govern treballa incansablement perquè el sistema agroalimentari català sigui sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular, amatent a la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica, i a la preservació i restabliment dels recursos dels quals depèn el sistema alimentari, i, a la vegada, que sigui dinàmic i generador de valor”. A més, la consellera ha detallat que aquest sistema agroalimentari “ha de ser propi i arrelat al territori, garantir la cohesió territorial i reforçar l’autoestima alimentària a Catalunya”, “amb una distribució de valor justa i equitativa entre tots els agents de la cadena de valor alimentària”, i “ha de promoure la salut del sòl, de l’aigua, de l’aire, de les plantes, dels animals, del mar i de les persones”.

Per a la titular d’Acció Climàtica, “totes les accions del Govern han d’anar encaminades cap a un model productiu que trobi l’equilibri entre la producció i la competitivitat, d’una banda, i la preservació dels recursos i del medi ambient, de l’altra”. I ho ha de fer, ha asseverat, “a més, des de la sostenibilitat i des de la cogovernança, perquè només amb la participació activa de les diferents administracions, dels agents econòmics, socials, ambientals i polítics i de la ciutadania en general en la configuració de les noves polítiques es pot garantir un desenvolupament sostenible”.

El president del CADS, Ramon Roca i Enrich, ha volgut remarcar la necessitat d’avançar en la transició vers sistemes alimentaris sostenibles i d’implicar la societat civil i la ciutadania en aquest procés, tal com el CADS recomana en el seu informe Mengem futur, publicat l’any 2018.

Garantir la salut planetària

La conferència ha comptat amb una ponència marc a càrrec de Peter Schmidt, president de la Secció d’Agricultura, Desenvolupament Rural i Medi Ambient (NAT) del Comitè Econòmic i Social Europeu. Schmidt, que va presidir el grup d’estudi permanent en sistemes alimentaris sostenibles d’aquesta institució, ha reflexionat sobre el paper de la societat civil com a agent transformador dels sistemes agroalimentaris cap a un model que garanteixi la salut del planeta i de les persones i que asseguri els drets humans i socials. 

Les iniciatives de la societat civil permeten crear vincles més propers entre productors i consumidors, demostrar noves formes de produir i consumir, desenvolupar economies locals resilients i defensar els drets de les persones i de la natura. Aquest poder transformador s’ha posat de manifest durant la jornada a través de diverses experiències, tant d’àmbit català com europeu: el Consell Català de l’Alimentació, la Carta alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, l’Estratègia de garantia del dret a l’alimentació de Manresa i la iniciativa Territori de Vincles de la vall del Corb, i el Consell Alimentari del municipi d’Ede, als Països Baixos.

Diversos estudis i persones expertes situen el model de producció i consum d’aliments com un dels eixos clau en la necessària transformació de les nostres societats vers la sostenibilitat. També les Nacions Unides fixen l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 «Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible» i la fita 12.3 de reduir a la meitat el malbaratament alimentari l’any 2030. El camí cap a sistemes alimentaris sostenibles és ineludible i la participació de la societat civil en aquesta transformació, imprescindible.