El Departament de la Presidència, a través de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP), edita Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, un recull a cura d’Anna Dalmau i Anna Mora que permet conèixer de més a prop aquests cinc catalans il·lustres. L’epistolari forma part de la col·lecció ´”Referents” i es pot adquirir en els establiments que formen part de la Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya o a les llibreries habituals.
La figura central d’aquest epistolari és sens dubte Pau Casals. Ell es carteja amb Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, tots cinc persones que des de diferents àmbits, tant culturals com polítics, han defensat la cultura, la llibertat i la democràcia.
Amb la lectura d’aquestes cartes, transcrites i anotades per Anna Dalmau i Anna Mora i editades per la Generalitat de Catalunya, podem entendre quina era la relació que unia Casals amb els seus interlocutors, quins eren els seus projectes, els problemes viscuts, els seus anhels. Les cartes estan datades del 1919 fins al 1973 i la majoria són escrites a l’exili.
Compartim amb Casals i els seus corresponsals una barreja de sentiments, que van de l’alegria a la més profunda tristesa, sempre amb respecte, confiança i emoció. I això es deu, sobretot, perquè Casals és «dels pocs que inspiren confiança i exciten a la confessió» com escriu Adrià Gual (pàg. 272). En algun moment s’esmenta que aquesta activitat epistolar té un cost per ell, perquè a vegades dedicava quatre i cinc hores al dia a respondre les cartes que rebia (pàg. 163).
Llegir aquestes cartes és participar tant de l’amistat sincera, l’admiració i el respecte entre aquests personatges com, també, conèixer més profundament les seves vicissituds i part de la història política i cultural de Catalunya, en uns anys tan convulsos.
«Malgrat la formalitat i la retòrica que la tradició del gènere i les convencions socials del moment incorporaven, a través de les cartes veiem emergir la personalitat de cadascú. Hi podem resseguir el respecte, la impaciència, l’afecte, el desencís, la il·lusió, el dolor, la responsabilitat, l’admiració, la preocupació, l’agraïment, l’amistat, el retret, la solidaritat, l’autoritat, la justificació, la cooperació... I, més enllà, i potser més important encara, trobem episodis i bocins d’un període especialment dramàtic de la nostra història. Són fragments dispersos, però ens duen directament als anys evocats i ens traslladen retalls d’aquella realitat tan ingrata. (...) En moltes frases podem percebre els efectes d’aquell exili sobre uns protagonistes que, tot i la seva singularitat i notorietat, tot i la seva gran categoria personal i intel·lectual, s’hagueren d’enfrontar, com tota la població, amb unes dificultats i uns reptes que els abocaven permanentment a l’evidència de la fragilitat de la condició humana. En resulta, doncs, un quadre general molt selectiu de la vida general del país a partir de l’experiència, les consideracions i les emocions d’alguns dels seus més il·lustres protagonistes, exposades de primera mà.»
Extret del pròleg de Joan Manuel Tresserras
Les autores
Anna Dalmau Juanola és llicenciada en Musicologia, Filologia Anglesa i Espanyola, i màster en Musicoteràpia. Cursa estudis de piano a Barcelona i els amplia més tard a París. Exerceix la docència a l’Escola Municipal de Música Frederic Mompou, de Matadepera, i a l’Escola Avenç, de Sant Cugat del Vallès.
Anna Mora Griso és violoncel·lista i llicenciada en Musicologia i Pedagogia. Ensenya al Conservatori Professional de Música El Musical de Bellaterra, des d’on dirigeix el grup de joves violoncel·listes Grupcello.cat. Ha format part de diverses orquestres i grups de cambra i, actualment, toca amb Violoncel·listes de Barcelona i Clara Schumann Ensemble.
Anna Dalmau i Anna Mora han publicat conjuntament Pau Casals i Andreu Claret. Correspondència a l’exili (Barcelona, 2009), Pau Casals i Joaquim Pena. Passió per la música i pel país (Barcelona, 2013).
Alguns fragments de cartes
- Telegrama de Pau Casals a Josep Tarradellas. Prada, 16 de juliol de 1954
[AMTM]
REFLEXIO FETA NO PUC NI DEC ACCEPTAR PRESIDENCIA GENERALITAT CONVENÇUT DE SERVIR MILLOR CATALUNYA EN CIRCUNSTANCIES ACTUALS COM LA SERVEIXO ARA [STOP] (...)
- Carta de Pau Casals a Ventura Gassol. Prada, 20 d’agost de 1947
[ANC-VG]
(…)
Estimat Ventura, les circumstàncies tan penoses i tantes decepcions m’han portat a la decisió de retirar-me completament. Donar concerts, em fa horror! No lliga amb l’estat de tristesa i aclaparament en què em trobo.
- Carta de Pau Casals a Ventura Gassol. Prada, 27 de setembre de 1950
[ANC-VG]
Estimat Ventura,
(…)
Estic ofegat de feina i pel que toca a correspondència només us diré que escric de quatre a cinc hores diàries i actualment tinc més de mil cartes per contestar.
- Carta de Pau Casals a Ventura Gassol. Santurce, 26 de juny de 1957
[ANC-VG]
Estimats Ventura i Lucia.
(…)
La convalescència està normalment. Camino a primeres i a darreres hores del dia, ja sabeu que no suporto el sol.
(...)
Al vespre televisió. Cada setmana nous episodis de cowboys, d’intriga internacional, de coses de detectives, del “Conde de Montecristo”. Tot això és de primera perquè està fet per bons actors sempre i perquè hi ha molt moviment i tot acaba guanyant el bo.
El violoncel el toco mitja hora al matí i altre mitja hora a la tarda. Són els moments tristos del dia. Tinc les mans tan adolorides i no tinc força. Necessitaré mesos per a posar-me a to.
- Carta de Pau Casals a Ventura Gassol. Santurce, Puerto Rico, 4 de gener de 1960
[ANC-VG]
Estimats Ventura i Lucia,
(...)
Veurem el que ens donarà l’any nou. El vell ens ha fet un pam de nas amb la poca-soltada de la visita de Eisenhower a Franco. Mai hauria pensat amb una tal despedida d’any.
