La consellera Lourdes Ciuró s’ha reunit aquest matí a Brussel·les amb entitats que defensen a nivell internacional les llengües minoritàries i minoritzades per intentar buscar complicitats a nivell internacional en la defensa del català. Ciuró ha posat l’èmfasi en l’àmbit judicial on el Departament que encapçala està treballant per vetllar pel català a la justícia i garantir l’ús del català com un dret, en aquest cas, el dret a una tutela judicial efectiva.

Ciuró s’ha reunit amb Davyth Hicks, secretari general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN), i han acordat establir mecanismes de col·laboració per millorar la situació del català en l’àmbit de la justícia i fer arribar a Europa les dificultats per exercir els drets lingüístics dels catalans en els jutjats i tribunals. Posteriorment, s’ha reunit amb Marga Payola, responsable d’Acció Internacional de la Plataforma per la llengua per compartir el diagnòstic i treballar per garantir l’ús del català en àmbits com la justícia. Em la trobada, tant la consellera Ciuró com Payola han refermat el compromís i la necessitat de seguir bastint complicitats perquè es compleixin les recomanacions d’Europa pel que fa als drets lingüístics a Catalunya.

Totes dues reunions han tingut lloc a Brussel·les on la consellera s’hi ha desplaçat per participar en l’acte organitzat per la Delegació del Govern a la capital belga, amb motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, en el marc de la qual s’ha inaugurat l’exposició “A nation in retrait, organitzada pel Museu del Memorial de l’Exili (MUME).

Tant Ciuró com Hicks s’han mostrat molt satisfets amb la reunió -que han qualificat de reeixida-, durant la qual han abordat temes que afecten l’actualitat catalana, molt particularment, l’ús del català als jutjats i tribunals. “Des del Govern de Catalunya valorem molt l’ajut que ens pot prestar ELEN a l’hora de poder traslladar les nostres dificultats per poder ser atesos en català a la Justícia”, ha manifestat Ciuró. La titular de Justícia també ha insistit en la necessitat de fer arribar a Europa que “l’Estat espanyol segueix no considerant que el català sigui un requisit per exercir a Catalunya”. També ha valorat molt positivament l’ajut que pot prestar l’organisme a l’hora de traslladar aquest fet a Europa “per intentar que això ajudi a fer canviar d’opinió a  les altes instàncies, perquè el català esdevingui un requisit i no només un mèrit”.

“Parlar català a la justícia és un dret fonamental que de no utilitzar-se lesiona els drets de les persones de tenir un judici just. Estem defensant el dret a la tutela judicial efectiva i en això hem buscat vies de col·laboració per ajudar-nos a traslladar aquesta veu a Europa”, ha conclòs Ciuró.

Per la seva banda, Davyth Hicks ha mostrat la seva preocupació per les dificultats existents a l’hora d’utilitzar la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. “És un tema que ve de lluny. Hi ha recomanacions en el sentit de poder utilitzar el català als jutjats, però encara no hem vist massa canvis. Per tant, hi hem de seguir treballant”. El secretari general d’ELEN ha insistit que “és un tema en què ja fa temps que treballem i que hem abordat avui amb la consellera per trobar maneres de col·laborar plegats i intentar millorar la situació”. El secretari general d’ELEN ha conclòs que  “volem col·laborar de forma regular per tractar aquelles qüestions que afecten els drets lingüístics a l’hora d’accedir en llengua catalana als jutjats; ens importa i, personalment, em preocupa.”

Així mateix, Marga Payola considera que el fet que el català no sigui llengua oficial a la Unió Europea “dificulta molt el seu ús i el seu reconeixement”. “A escala internacional, a Plataforma per la llengua treballem amb entitats com ELEN (European Language Equality Network) o NPLD (Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística) que aglutinen altres entitats com la nostra, de llengües no oficials, per fer tots junts força i pressió a Brussel·les per fer petits avenços”.

La col·laboració s’articularà a través de contactes constants i el disseny d’una estratègia conjunta per abordar les diferents qüestions relatives als drets dels ciutadans de Catalunya a emprar el català en les seves relacions amb la justícia.

La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística

La Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN) té com a objectiu la promoció i la protecció de les llengües europees menys utilitzades. Treballa per la igualtat lingüística per a aquestes llengües i el multilingüisme, en el marc més ampli dels drets humans, i vol ser la veu dels parlants d'aquestes llengües a nivell local, regional, nacional, europeu i internacional.

Representa els 50 milions de persones -el 10% de la població de la UE- que parlen una llengua regional, minoritària o en perill d'extinció (RML). Actualment representa 44 llengües regionals, minoritàries i en perill d'extinció a 18 estats.

En l’àmbit dels països de parla catalana, són membres de la Xarxa organitzacions com la Fundació puntCat, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, la Universitat de València, La Bressola o l’Obra Cultural Balear. A escala internacional, alguns exemples d’organitzacions membres són escoles d'immersió lingüística, com la guardonada organització d'escoles bretones Diwan, organitzacions de pares com Rhieni dros Addysg Gymraeg (Gal·les), organitzacions paraigua com Kevre Breizh (Bretanya), Kontseilua (País Basc), l'Estònia Bureau for Lesser Used Languages ​​(Estònia) i institucions acadèmiques com la Universitat de Mainz – SNEB (Alemanya) i el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia).